Una nova bombolla amenaça Islàndia en el desè aniversari del crac
El boom turístic ha fet augmentar el preu dels habitatges, i això afecta els que ja van perdre la casa amb la crisi
Barcelona“Amb l’optimisme, fortalesa i solidaritat dels islandesos com a armes resistirem la tempesta. Que Déu beneeixi Islàndia”. Amb aquestes paraules greus i emotives l’aleshores primer ministre Geir Haarde es dirigia ara fa deu anys al seu poble enmig d’una de les pitjors crisis econòmiques de la seva història.
Tres setmanes abans, la fallida del banc nord-americà Lehman Brothers havia provocat una catàstrofe financera a tot el món que va afectar especialment la petita illa atlàntica. Els tres principals bancs del país es van ensorrar i la corona estava en caiguda lliure. Amb la inflació disparada, milers de famílies van veure com els seus estalvis s’evaporaven i les hipoteques es doblaven fins a superar amb escreix el valor de la casa. Molta gent ho va perdre tot.
Un desastre que no hauria sigut tan greu si, en els anys precedents, el sector financer no hagués crescut desmesuradament. Al país dels anomenats vikings de les finances, el balanç combinat dels tres grans bancs s’havia disparat fins a superar deu vegades el PIB. Un creixement descontrolat que, quan tot es va ensorrar, va generar una caiguda encara més estrepitosa.
“Els ciutadans estàvem indignats i vam sortir al carrer”, recorda des de Reykjavík Hörður Torfason, que aquells dies va encapçalar l’anomenada revolució de les cassoles. Cada dia, milers de ciutadans es concentraven davant el Parlament amb pancartes i estris de cuina per fer soroll. Unes escenes mai vistes en aquesta tranquil·la illa de 340.000 habitants (menys de la meitat que la província de Girona).
La intensitat de les protestes va comportar la dimissió de Geir Haarde i tot el seu govern. “I des d’aquell moment, la gent ha perdut la confiança en les institucions. En certa manera és bo, perquè fa que la ciutadania sigui més crítica”, diu Hörður.
L’activista està emocionat amb la publicació del seu diari de la revolució, que sortirà l’11 d’octubre vinent, just el mateix dia en què, ara fa 10 anys, es va manifestar per primera vegada davant el Parlament, en el començament de les protestes. Enguany també ha convocat una “reunió” al mateix lloc: “Serà interessant veure com reacciona la gent”, apunta. Aquests dies, destaca, molts periodistes de diferents indrets del món li estan trucant per preguntar-li què pensa sobre la situació que es respira a Islàndia.
Després d’uns primers anys durs, en què el país va ser el primer d’Occident a rebre ajuda de l’FMI, l’economia de l’illa s’ha anat recuperant. De fet, va ser un dels primers estats d’Europa a tornar a créixer, ja a partir del 2011. Els economistes expliquen aquesta espècie de miracle com una combinació de bon govern, les virtuts pròpies de l’estat de benestar -que tot i haver-se aprimat continua sent un paracaigudes important per a molts ciutadans- i també una part de bona sort.
Aquesta última ha arribat en forma de turistes, un sector que al llarg de l’última dècada ha crescut exponencialment. Tant és així que el 2016 el PIB del país va créixer un 7,2%, el més alt de tota l’OCDE. Amb una desocupació al voltant del 2%, els sous també s’han recuperat i han tornat als nivells previs a la crisi. I amb un flux de turistes que ha passat dels 460.000 anuals del 2009 als quasi 2,2 milions de l’any passat, és difícil no veure el pes que aquest sector ha tingut en la recuperació econòmica de la nació.
S’acaba la bona ratxa
En poc temps, la capital islandesa s’ha omplert de grues i solars en construcció. S’estan edificant nous hotels i els serveis turístics són els que més llocs de treball creen últimament. Una bombolla que s’ha traslladat ràpidament al preu dels lloguers i de l’habitatge en general. Això ha empitjorat encara més la situació dels que van perdre la casa o la van haver de malvendre arran de la crisi. Es calcula que això va afectar 9.000 o 10.000 persones, moltes de les quals van haver d’abandonar el país.
Però el cas és que la bona ratxa perd força. Aquest any, les pernoctacions hoteleres han començat a davallar. I, després del pic del 2016, el creixement econòmic ha baixat al 3,6% l’any passat, amb una previsió del 2,9% per a aquest any.
Però, amb el que va passar el 2008 en ment, Hörður assegura que ara “els ciutadans són més prudents i realistes”. “En aquells anys -recorda- només es parlava de cotxes, cases i diners. Ara, en canvi, la gent és més sensible a temes com el medi ambient i més conscient també que tots som la societat”.
