Els tres moments que van fer de Jacinda Ardern una figura global

BarcelonaJacinda Ardern es va convertir als 37 anys en la dona més jove del món a liderar un país: quan va arribar al govern de Nova Zelanda es va arribar a parlar de jacindamania, i se la va incloure en el club de joves polítics que, com Emmanuel Macron a França o Justin Trudeau al Canadà, abanderaven l'alternativa a l'auge de la dreta sota els auspicis de Donald Trump. I durant els seus dos mandats consecutius des del 2017 la seva política li ha valgut una fama global. Ha anunciat per sorpresa que nuncia que es retira.

El 15 de març del 2019 un australià supremacista blanc declarat va entrar disparant dins de dues mesquites de la localitat neozelandesa de Christchurch, en el moment de l'oració del divendres. Va deixar 51 morts i 40 ferits. Ardern va reaccionar amb contundència: les víctimes de la massacre formaven part de la societat neozelandesa; l'atacant, no. "Molts dels que han estat directament afectats per aquests tirotejos poden ser migrants a Nova Zelanda o, fins i tot, refugiats. Han escollit fer de Nova Zelanda casa seva, i és casa seva. Ells són nosaltres i qui ha perpetrat aquest atac no ho és. No hi ha lloc a Nova Zelanda per a aquests actes de violència extrema". La resposta va ser un dels moments fundacionals de la gestió d'una líder que volia demostrar que es podia fer política d'una altra manera.

La seva gestió de la pandèmia va convertir Jacinda Ardern en la primera ministra més popular dels últims cent anys en la història de Nova Zelanda. Gràcies a la geografia, un sistema de salut pública potent i la seva política de derrotar el coronavirus amb llargs confinaments i el tancament absolut de la frontera, la mortalitat es va mantenir entre les més baixes del món: menys de 2.500 defuncions en un país de 5 milions d’habitants en el pitjor moment de l'esclat del covid. Després de dos anys, i havent vacunat la població i desplegat una estratègia de mitigació, però, la fatiga pandèmica va començar a passar-li factura i des del febrer passat l'oposició al laborisme d'Ardern va al davant als sondejos.

Després de la primera ministra pakistanesa Benazir Bhutto, Ardern va ser la segona cap de govern al món a ser mare durant el seu mandat. El 2018 va portar la seva filla Neve, que tenia 3 mesos, a l'Assemblea General de l'ONU a Nova York, un gest que va fer la volta al món i va desencadenar tanta admiració com crítiques. La seva condició de jove i de mare l'ha posada en més d'una ocasió en el punt de mira de les crítiques dels conservadors, qüestionada pel seu embaràs, la seva relació de parella o, fins i tot, pel seu pentinat. Fins i tot quan es va reunir amb la seva homòloga finlandesa, Sanna Marin, li van demanar si es trobaven perquè eren totes dues dones caps de govern joves: "Em pregunto si algú li preguntaria a Barack Obama o John Key [l'ex primer ministre neozelandès] si es van reunir perquè tots dos eren homes de la mateixa edat", va reblar Ardern.