HONGRIA
Internacional 21/06/2014

Ofensiva d’Orbán contra els mitjans crítics i les ONG

El primer ministre hongarès aprova noves mesures contra la llibertat de premsa

4 min

BarcelonaViktor Orbán ha decidit “arruïnar la majoria de mitjans”, denuncia l’Associació Hongaresa de Publicitat. L’11 de juny el Parlament de Budapest va aprovar, per la via d’urgència, una nova taxa per exigir fins al 40% de tots els ingressos publicitaris que rebin els mitjans d’informació comercials. L’objectiu és “guanyar encara més control sobre el panorama mediàtic i silenciar els més crítics”, denuncia a l’ARA Tamás Bodoky, periodista d’investigació. El seu portal de notícies, Átlátsó, figura en la llista d’organitzacions “esquerranoses” que ha fet el govern. És el cop de gràcia contra uns mitjans cada cop més fràgils i minoritaris, que l’executiu persegueix i intenta controlar des de fa temps.

L’últim episodi d’aquesta pressió política encara cueja. El 27 de maig -després de l’última victòria electoral del Fidesz, el partit de Viktor Orbán, a les eleccions europees- el diari digital Origo.hu va publicar una notícia sobre les desmesurades despeses dels viatges a l’estranger del totpoderós cap de gabinet del primer ministre, János Lázár. Una setmana després el director del mitjà, Gergo Sáling, va acabar dimitint. Una trenta de periodistes més el van seguir. I fins a un centenar es van manifestar contra el govern en una marxa que va recórrer el centre de Budapest, des de la seu d’Origo fins al Parlament.

La resposta del govern va ser imposar pel procediment d’urgència la nova taxa sobre la publicitat. No va servir de res que, només uns dies abans de la sessió parlamentària, els dos grans diaris del país publiquessin una pàgina en blanc com a senyal de protesta per la mesura i que les grans cadenes de televisió comercials interrompessin durant quinze minuts les seves emissions. El Fidesz controla 133 dels 199 escons del Parlament, així que les reformes governamentals passen sense el més mínim entrebanc.

La taxa és un desafiament directe a la cadena privada RTL, del grup alemany Bertelsmann, que hauria d’aportar la meitat de tot el que recapti el nou impost. Però seran els petits mitjans independents els que veuran perillar la seva continuïtat. “Sobrevivim gràcies a les microdonacions dels lectors”, reconeix Bodoky, afectat doblement per aquesta nova ofensiva del govern, ja que també rebien fons d’una ONG ara castigada per les autoritats.

Xoc polític amb Noruega

“El Fidesz controla ja bona part dels mitjans de comunicació, ha consolidat un gruix important d’electors i, en els últims anys, gràcies a mesures populistes com abaixar el preu de la benzina o l’electricitat, s’ha assegurat que els hongaresos es preocupin més pel seu dia a dia que no pas per les llibertats”, resumeix des de Budapest Veronika Móra.

Móra és la directora de la fundació Okotars, una altra de les organitzacions civils independents que figura a la llista negra del govern. Okotars és una ONG que -juntament amb dues associacions més- distribuïa fons de cooperació del govern de Noruega per a diversos projectes com ara els drets dels homosexuals a Hongria, organitzacions de lluita contra la corrupció i webs de periodisme d’investigació. El govern d’Orbán els va acusar d’estar “associats amb un partit polític” de l’oposició i de “distribuir els fons de manera poc transparent” i, a principis de juny, en un nou cop de força, va posar el control d’aquests fons en mans d’una empresa estatal. La resposta del govern noruec ha sigut suspendre els ajuts.

“Hongria és una democràcia sobre paper, però, a la pràctica, l’atmosfera de por i intimidació que hi ha al país fa que la gent temi alçar-se i lluitar pels seus drets”, denuncia Móra, mentre explica que aquest projecte per gestionar els fons noruecs el van guanyar en un procés públic totalment transparent.

“És un atac al més pur estil de Putin contra les organitzacions finançades des de l’exterior”, diu Bodoky. Les línies entre l’estat, el govern i el partit, el Fidesz, s’han fet cada cop més difuses a Hongria. Després de la seva última gran victòria electoral, a l’abril, quan es va assegurar un tercer mandat escombrant l’oposició socialista a les urnes, el Consell d’Europa ja va denunciar que Hongria és una “democràcia dirigida”. D’ençà que va arribar al poder, Orbán ha atacat reiteradament la llibertat d’expressió, la independència judicial i la del banc central hongarès, i ha reformat la Constitució i la llei electoral per fer-les a mida dels seus interessos. En cadascun d’aquests moviments, l’afònica protesta de Brussel·les ha quedat, en la majoria de casos, en un no res.

“La Comissió Europea està preocupada pels efectes que aquesta mesura [la imposició de la taxa publicitària] pugui tenir sobre la llibertat de premsa”, assegurava la setmana passada un portaveu comunitari. “Però encara és massa aviat per dir si prendrem mesures”, admetia una Comissió lenta que ara, a més, està en funcions.

A la justícia

El 2013 el Parlament hongarès va aprovar una polèmica reforma constitucional que reforçava els poders del govern, limitava els del Tribunal Constitucional i n’amenaçava la independència. També avançava la jubilació dels jutges, i facilitava així una renovació de l’estament judicial que alguns crítics van titllar de purga. La UE va criticar durament la reforma.

A l’oposició

Una nova Constitució i centenars de reformes sobre lleis bàsiques d’Hongria són el balanç dels anys de govern d’Orbán, que es va atrevir també amb una nova llei electoral que redibuixava les circumscripcions electorals. L’oposició -dividida i enfrontada- va denunciar que els nous districtes censals havien estat traçats amb l’única lògica de maximitzar els resultats a les urnes del Fidesz. També va passar que els formalismes per garantir el dret a vot dels hongaresos residents a l’estranger -menys propensos a donar suport al Fidesz- van augmentar.

Als mitjans

Poc després d’accedir al poder, Orbán va promulgar una polèmica llei de mitjans que limitava la llibertat d’expressió. Tot i el clam per evitar-ne l’aplicació, i les crítiques de la Comissió Europea i el Consell d’Europa, la llei fa tres anys que està en vigor. Un Consell nomenat pel partit d’Orbán és l’encarregat de jutjar si els mitjans actuen correctament.

A la societat civil

Des del 2010 el govern de Viktor Orbán ha anat construint una xarxa pròpia d’ONG finançades per l’estat. Les associacions de drets civils van protagonitzar una onada de protestes contra l’executiu, que van tenir el seu punt àlgid entre el 2012 i el 2013. Però des d’aleshores l’activisme contra el govern s’ha reduït i només unes poques organitzacions mantenen viva la flama.

stats