VENEÇUELA
Internacional 02/05/2019

Ordre de captura contra l’opositor Leopoldo López

El govern espanyol assegura que no l'entregarà a Maduro però es manté obert al diàleg

Ara
3 min
Ordre de captura contra l’opositor Leopoldo López

BarcelonaUn tribunal de Caracas va ordenar ahir capturar el líder opositor veneçolà Leopoldo López -que des de dimarts a la nit està refugiat a la residència de l’ambaixador espanyol a la capital veneçolana- i traslladar-lo a la presó militar de Ramo Verde, on ja va estar reclús entre els anys 2014 i 2017. López va eludir dimarts l’arrest domiciliari al qual estava sotmès i va participar en el conat de cop militar que el president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela, Juan Guaidó, va protagonitzar contra el govern de Maduro. El govern espanyol va dir ahir en un comunicat oficial que no té intenció d’entregar Leopoldo López i que espera que es trobarà “una solució al més aviat possible”. L’executiu “confia que les autoritats veneçolanes respectaran la inviolabilitat de la residència de l’ambaixador espanyol”.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El tribunal de Caracas que ha ordenat la captura de López va justificar la mesura per la “violació flagrant” de l’arrest domiciliari per part del dirigent opositor, i també per haver-se saltat la prohibició de fer “pronunciaments polítics per mitjans convencionals o no, nacionals i internacionals”, segons diu textualment un comunicat fet públic pel Tribunal Suprem de Justícia. López va aparèixer dimarts al matí en un vídeo que Guaidó va difondre a Twitter i en què assegurava que estava amb “les principals unitats de les forces armades” del país i feia una crida a la mobilització de la població contra el règim chavista.

Missatges a Twitter

A les imatges López no diu absolutament res, però sí que va tuitejar a la xarxa social: “Veneçuela ha començat la fase definitiva per al cessament de la usurpació”, en referència al govern de Maduro. I afegia: “He sigut alliberat per militars en compliment de la Constitució i per ordre del president Guaidó”. Juan Guaidó va ser reconegut com a president interí de Veneçuela el mes de gener passat per més de cinquanta països, entre ells Espanya. De fet, ahir la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, va declarar que l’executiu de Pedro Sánchez “no té cap posició diferent” de la mantinguda fins ara sobre “la situació crítica” a Veneçuela.

López va ser condemnat el 2014 a gairebé 14 anys de presó per la seva suposada responsabilitat en la mort de diversos manifestants durant les protestes antigovernamentals d’aquell any. Mesos més tard, però, el fiscal que el va acusar va fugir del país i va declarar que el judici havia estat manipulat.

El líder opositor ja ha complert cinc dels catorze anys de condemna: del 2014 al 2017 va estar a la presó militar de Ramo Verde -on ara el tribunal ha ordenat tornar-lo a internar-, i després va ser traslladat a casa per complir una pena d’arrest domiciliari per raons de salut. A casa, López estava sota custòdia del Sebin, el servei d’intel·ligència veneçolà. Dimarts al matí, quan va abandonar l’habitatge, va ser precisament un alt comandament del Sebin, el general de divisió Manuel Cristopher Figuera, qui va alliberar-lo després de posar-se del costat de Guaidó. Maduro va destituir Figuera dimecres i va nomenar un nou director del Sebin.

“No demanarem asil”

Dimarts a la nit diverses persones van entrar a casa de López, van robar algunes pertinences de la família i ho van regirar completament tot. Ahir la dona del dirigent opositor, Lilian Tintori, va responsabilitzar el mateix servei d’intel·ligència del robatori. Així mateix, Tintori va declarar a l’emissora colombiana Caracol Radio que ni el seu marit ni ella sol·licitaran asil a Espanya. “No demanarem asil. El Leopoldo mai marxarà de Veneçuela. Hi som [a la residència de l’ambaixador espanyol] per seguretat”, van ser les seves paraules textuals.

L’organització veneçolana Foro Penal va denunciar ahir que fins a 205 persones van ser detingudes a Caracas entre dimarts i dimecres, dies en què es van succeir les manifestacions de protesta contra el règim chavista. Així mateix, van morir quatre persones -entre elles dos adolescents de només 14 i 16 anys-, i unes 200 van resultar ferides.

Ahir una certa normalitat va tornar als carrers de la capital veneçolana, segons van explicar diverses fonts per telèfon a l’ARA. Els bancs i les botigues van tornar a obrir, i els nens van tornar a l’escola.

stats