ANIVERSARI DEL GENOCIDI YAZIDITA

Els orfes de l’Estat Islàmic

Més de 300 nens han estat abandonats per les seves mares per ser fills de violacions de jihadistes

La Nayaj té la mirada esquiva. És com si tingués por que algú pogués penetrar en el fosc túnel de les seves pupil·les i mirar dins el seu cor. Van ser cinc anys de malsons, d’històries de terror, de secrets que s’endurà a la tomba. Quan l’Estat Islàmic la va segrestar a Sinjar, el 4 de agost del 2014, tenia 16 anys. Ara n’ha complert 21. La seva infantesa es va perdre en el camí a Tel Afar, quan la van separar del seu germà Ismaïl -de 15 anys, llavors-, al qual no ha tornat a veure més, i la van enfilar en un camió rumb a Raqqa per vendre-la com a esclava sexual.

La Nayaj sempre va estar amb el mateix home, un jihadista tunisià, que ja tenia una altra dona i fills. Fruit d’aquesta relació forçada amb el combatent de l’Estat Islàmic, la Nayaj va tenir tres fills als quals va abandonar quan la van portar al campament de refugiats d’Al-Hol, Al-Hassaka, després que les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) alliberessin al març la ciutat de Baghouz, últim bastió de l’EI. La Nayaj va entregar els seus fills als kurds, que se’ls van endur a Qamixli, on hi ha un orfenat per als fills del Daeix. L’exesclava no es qüestiona si troba a faltar els seus fills -el més gran, de quatre anys- perquè és la condició per poder tornar amb la seva família i ser acceptada de nou per la comunitat yazidita. “No podia quedar-me’ls i ja està”, respon fredament.

L’edicte yazidita

Després de l’alliberament de Baghouz, centenars de dones yazidites que havien estat segrestades van ser alliberades i enviades als campaments d’Al-Hol, al nord-est de Síria. Llavors, l’Alt Consell Espiritual yazidita va publicar un edicte en el qual donava la benvinguda a totes les dones i nens yazidites segrestats per l’EI, però en deixava fora els nascuts de pare jihadista, al considerar-los una amenaça.

La pressió de no ser acceptades per la comunitat va portar moltes supervivents yazidites mares a deixar els seus fills a Síria. A l’orfenat de Qamixli hi ha més de 300 infants que han estat abandonats per les seves mares yazidites per l’estigma de criar el fill d’un combatent de l’EI, explica a l’ARA Hussein al-Qaidi, director de l’oficina per als assumptes dels segrestats a Dohuk.

La majoria de les supervivents retornades al Kurdistan iraquià amaguen a la resta de la família que van tenir fills fruit de violacions. “Fa poc van arribar dues noies d’Al-Hol, una d’elles semblava una nena. No podia creure que tingués una criatura. Un dia va tenir una pujada de llet i va començar amb molta febre i el seu pare la va portar corrents a l’hospital. Jo era l’únic que coneixia el cas i quan vaig parlar amb el metge ell tampoc sabia que era mare lactant. El nadó l’havia donat a una família kurda abans de venir al campament”, explica a l’ARA Murad, un desplaçat yazidita, coordinador d’una ONG internacional que treballa al campament de refugiats Qabarto.

Casos com aquest es repeteixen en tots els camps de refugiats de la regió de Dohuk.

L’Emmu, de 15 anys, va arribar embarassada de set mesos i va ser atesa per l’ONG Jindar, que té programes per a la reinserció de dones supervivents yazidites. “Ens va demanar un lloc on amagar-se durant els mesos que li quedaven d’embaràs. Es va quedar en una de les nostres cases d’acollida a Badre (Dohuk) i va donar-hi a llum amb l’ajuda d’una llevadora. Va tenir un fill preciós, no va voler mirar-lo ni un sol cop per no haver de recordar la seva careta”, explica visiblement emocionada l’Aya, treballadora social de Jinda.

Durant els quatre anys del Califat Islàmic, més de 12.000 nens van perdre els seus pares només a Mossul, i en tota la província de Nínive es calcula que són uns 20.000, segons dades del Comitè de Dones del Consell Provincial de Nínive. En tot Mossul només hi ha dos orfenats governamentals, un per a nadons i nens i un altre per a nens de més de 6 anys, que acull a no més de mig centenar d’orfes víctimes de la guerra però també fills de jihadistes que van ser abandonats per les seves mares.

De madrassa a orfenat

En temps de l’Estat Islàmic, l’orfenat per a nens de Mossul va ser utilitat com madrassa alcorànica i es va anomenar “la Llum del Califat”, explica a l’ARA Mazen Hassan Abo, subdirector del centre.

Gairebé sense ajuda del govern, Mazen i el seu equip de dones voluntàries es van posar a desenrunar l’edifici de diverses plantes i a cosir cortines i cobertors per als dormitoris dels orfes i en uns mesos van reobrir l’orfenat. L’Abdu és un dels casos més encoratjadors. L’Abdu és paraplègic de naixement i va perdre els seus dos pares en un bombardeig aeri a la ciutat vella de Mossul. Al nen el van trobar abandonat després de diversos dies de l’incident i traumatitzat. “L’únic que deia l’Abdu: avió, boom, boom, papa i mama”, recorda Hassan Abo, i explica que en canvi ara l’Abdu “somriu i interactua amb els altres orfes, que l’estimen molt”.

La Ciutat Vella, a l’oest de Mossul, va ser la zona més afectada pels atacs aeris i els combats. La desolació es palpa a cada cantonada. “Milers de nens van quedar orfes aquí, a la ciutat vella, i necessiten ajuda. Si no poden créixer en un ambient sa, lluny del carrer, corren el perill de ser reclutats per terroristes o per grups extremistes”, denuncia Ahmad Qaradaghi, director de l’ONG Acces Aid Foundation (AAF), que porta un programa educatiu per als orfes a la ciutat vella.

S’ha convertit en una imatge habitual a Mossul veure els orfes de la guerra netejant els vidres dels cotxes a les atapeïdes avingudes del centre de la ciutat per poder guanyar-se unes monedes.

L’ONU alerta sobre el “califat virtual” de l’EI

Un informe de l’ONU d’aquest juliol sobre la situació a Síria i l’Iraq després de la derrota de l’Estat Islàmic alerta que el grup encara podria “dirigir i facilitar atemptats internacionals”. Segons l’ONU, els líders del grup que queden lliures intenten “adaptar-se, sobreviure i consolidar-se a la zona i establir-hi cèl·lules dorments a nivell local en preparació per a un eventual ressorgiment, mentre utilitzen la propaganda per mantenir la reputació del grup com la marca terrorista líder global: el califat virtual ”. El text conclou que l’EI encara supera a Al-Qaida com “l’amenaça més immediata a la seguretat global”.