Drets LGTBI
Internacional 06/07/2021

Organitzacions humanitàries i països estrangers financen teràpies de conversió LGTBIQ+ a l’est d’Àfrica

Una investigació d’OpenDemocracy exposa que en hospitals públics d’Uganda, Kènia i Tanzània s’ofereixen cures per a l’homosexualitat

Mar Bermúdez i Jiménez
3 min
Activistes pels drets LGTBI a Kènia, en una imatge d'arxiu

BarcelonaCentres de salut d'Uganda, Kènia i Tanzània, inclosos alguns que són finançats amb ajuts estrangers, ofereixen o donen referències sobre proveïdors de "teràpies de reconversió" per reconduir l'homosexualitat, la transsexualitat, les persones intergènere i, en general, qualsevol membre del col·lectiu LGTBIQ+. Ho ha revelat el portal OpenDemocracy, després d'una investigació de sis mesos que demostra també que donacions econòmiques del Regne Unit i de l'organització humanitària USAid estan vinculades a hospitals en què la “teràpia de conversió” es recomana i s'aplica de forma habitual a persones del col·lectiu LGTBIQ+.

Un dels casos destapats és el d’una clínica per a pacients de VIH en un hospital públic de Kampala, la capital ugandesa, especialment dirigida a “grups marginats, incloses les persones LGTBIQ+”. La clínica està dirigida per l’organització ugandesa Most At Risk Populations Initiative (Marpi), que va guanyar una subvenció d’USAid de 420.000 dòlars el 2019 i obté finançament del Fons Mundial per a la lluita contra la sida.  

L’Oficina de Relacions Exteriors, Commonwealth i Desenvolupament del govern britànic ha assegurat als investigadors que no finança específicament cap programa dirigit a la conversió de persones LGTBIQ+, tampoc el que gestiona l'ONG MSI Reproductive Choices i que apareix citat a l’informe d’OpenDemocracy. La institució remarca que fa "avaluacions rigoroses abans de subvencionar qualsevol organització” i que el govern del Regne Unit “s’oposa fermament a l'abominable teràpia de conversió i es compromet a introduir una prohibició” d'aquesta pràctica. MSI Reproductive Choices assegura, per la seva banda, que iniciarà una investigació sobre les acusacions, ja que com a organització condemna "fermament" aquesta pràctica "nociva i poc ètica" que va en contra de tot el que defensen.

“Un cop comences a tenir relacions sexuals amb persones del mateix sexe, per molt que aquests blancs diguin que és «normal», en la nostra societat és anormal. I qualsevol cosa que té a veure amb l’anormalitat està vinculada a la salut mental”. És una declaració del metge Matthias Ssetube, de l’Hospital de Lugaba, a Uganda, i només un exemple de les moltes reflexions homòfobes que els reporters encoberts d’OpenDemocracy han sentit al llarg de la investigació.

Prohibides en alguns països

Països com el Brasil, l'Equador, Alemanya i Malta han prohibit les pràctiques de conversió, i molts estats dels Estats Units també. El Regne Unit està en procés d’aprovar la seva il·legalització, que s’haurà de sotmetre primer a referèndum. En canvi, a l’est d’Àfrica l’homosexualitat encara està molt estigmatitzada. A Uganda, de fet, les relacions sexuals entre persones del mateix sexe poden comportar una condemna a cadena perpètua. Yvee Oduor, membre de la Coalició Gai i Lesbiana de Kènia, ha fet una crida perquè els qui donen ajudes i financen aquestes pràctiques anti-LGTBIQ+ les redirigeixin cap a centres que realment pretenen ajudar les persones del col·lectiu a acceptar-se en una comunitat que els va en contra.

Les anomenades “teràpies de conversió”, també conegudes com a “teràpia reparadora” o “cura per a l’homosexualitat”, són un seguit de pràctiques principalment psicològiques, tot i que també poden estar vinculades a la religió, que tenen per objectiu suprimir i reconduir l’orientació o la identitat sexual d’una persona. Més de 60 associacions de metges i psicòlegs d’arreu del món han condemnat aquestes teràpies, que poden tenir greus conseqüències per a qui les rep. “Intrínsecament degradants i discriminatòries”, les ha descrit la directora d’Àfrica de l’ONG International Comission of Jurists, Kaajal Ramjathan-Keogh.

Cirurgia cerebral

L’informe de la investigació recull testimonis de persones que han passat per aquestes teràpies. És el cas, per exemple, de la Tevin, de 21 anys, que va rebre “teràpia de conversió” en un hospital de Kampala. El seu pare va ser qui l'hi va portar quan només tenia 18 anys. La psiquiatra li va preguntar com se sentia de gai en una escala de l'1 al 10. “Jo li vaig dir que 10, per què m’hi hauria de sentir menys? He estat gai tota la meva vida”, explica la Tevin a l’informe. “La doctora va dir al meu pare que si pagava em podien sotmetre a cirurgia cerebral per fer-me heterosexual, però que havia d’acabar l’institut primer”. Ella explica que estava disposada a passar per quiròfan si això l'havia de fer heterosexual i havia de fer feliç els seus pares. Creu que la psiquiatra potser només intentava extorsionar el seu pare, però assegura que va aconseguir que se sentís “malalta i malmesa, com si necessités ser tractada”. Ara, amb el temps, reflexiona: “Si ets una persona que es nega a si mateixa et donen falses esperances que aconseguiràs ser el que no ets. També pren l’oportunitat als pares d’acceptar-nos tal com som, perquè pensen que poden pagar per arreglar-nos. Et fa la vida molt més difícil”.

stats