Internacional 06/02/2021

La paciència dels restauradors francesos s'esgota

Tancats des de fa mesos, alguns restaurants han optat per la desobediència civil i han obert els seus establiments malgrat les sancions

4 min
Un restaurant de París tancat a causa de les restriccions per la pandèmia, al gener

ParísÉs un dels sectors que més pateixen d’aquesta pandèmia. Víctimes col·laterals de la crisi sanitària, els cafès, els bars i els restaurants no veuen la llum al final d’aquest túnel anomenat covid-19. Tancats i barrats des del mes d’octubre, quan es va decretar el segon confinament a França, veuen passar els dies sense saber quan podran tornar a parar taula o bé servir un pastís, un dels licors més populars entre els francesos. Alguns s’havien fet il·lusions que a finals de gener podrien tornar a acollir la clientela, però la condició sine qua non que el govern va posar sobre la taula –no més de 5.000 casos diaris– no s’ha assolit. És més, el país comptabilitza ara quatre vegades més contagis que el límit marcat per l’executiu.

La treva entre el primer i el segon confinament, quan van poder obrir les terrasses, té ara reminiscències de miratge. París ha deixat de ser una festa; el guirigall de cafès, bars i restaurants s’ha esfumat. Des de principis d’any, els carrers es mig buiden a les sis de la tarda, hora d’inici del toc de queda.

El centre de París, buit durant la nit a causa del toc de queda, a finals de gener.

En una situació encara pitjor, les discoteques no han pogut reobrir des del març. Els sindicats alerten que un de cada quatre establiments nocturns no superarà aquesta crisi i haurà de tancar la barraca definitivament. És per això que totes les reconversions temporals són bones quan es passen magres: el sector ha posat a disposició del govern els 1.600 establiments amb els quals compta el país per transformar-los en centres de vacunació d’urgència per a tota la població. Una proposta a la qual el govern encara no ha respost.

Obrir malgrat la prohibició

Enmig d’aquest atmosfera mig anxiògena mig fatalista, alguns han decidit rebel·lar-se. El propietari del restaurant La Source Bleue, Stéphane Turillon, és l’instigador d’una “revolta” amb aires de desobediència civil, la d’obrir bars i restaurants durant un dia per protestar en contra de la dispnea infligida per les decisions d’Emmanuel Macron. “No soc confabulista, ni sindicalista, ni polític. Només vull treballar”, es defensa Turillon. “Això no és París, aquí el menjar per emportar-se no és viable perquè estem a deu quilòmetres lluny de tot. A més, la meva feina no és ficar menjar en una capsa”.

Després d’anunciar-ho a so de bombo i platerets, desenes de persones disposades a entaular-se es van congregar dilluns davant aquest restaurant situat a Cusance, un poblet no gaire lluny de la frontera suïssa. L’acció de Turillon, però, es va haver d’avortar. Entre la gentada, desenes de gendarmes per impedir-ho. No va caldre que fessin res: l’home va decidir finalment no obrir. El xef assegura que el prefecte va avisar-lo que podria perdre la llicència i que li podrien tancar el restaurant definitivament, més enllà de l’amonestació anunciada pel ministre d’Economia de retirar les ajudes econòmiques i els tancaments administratius.

La terrassa del restaurant Le Poppies, a Niça, plena a l'hora de dinar el 27 de gener.

Això és el que li ha passat a la brasserie Le Poppies, a la ciutat de Niça. El seu propietari va omplir la seva terrassa a finals de gener, aclamat per desenes de comensals, al crit de "llibertat". Segons la Prefectura dels Alps Marítims, se’ls ha multat a tots. L’home, però, va acabar passant la nit a la comissaria per un altre motiu: el seu cuiner, un ivorià que fa deu anys que viu a França, no té papers. Representants sindicals de la CGT asseguren que estan treballant perquè es regularitzi la situació d’aquest home, que, després de ser identificat, va rebre una notificació oficial de l’administració amb l’obligació de sortir del territori francès en un termini d’un mes.

De fet, la mediatització d’aquestes obertures il·legals ha provocat un increment dels controls policials. Una mala passada per als que fins ara feien poc soroll mentre continuaven encenent els fogons per als paladars més discrets. En les últimes setmanes s’han detectat més d’un centenar de restaurants clandestins, un maldecap per a les autoritats.

Un dels casos més insòlits és el que va destapar el diari Le Parisien. Una patrulla va sorprendre un grup de persones dinant a L’Annexe. La cirereta al pastís és que una part de la clientela eren magistrats que treballen a la Cort d’Apel·lació, no gaire lluny del cafè-restaurant. En un comunicat, el mateix tribunal va negar que cap “magistrat del poder judicial” hagi sigut multat per aquest cas, posant en entredit la versió del diari.

Menjar per als estudiants

Un altre sector al caire de l’abisme és l’estudiantil. Amb la crisi, les feines que permetien als universitaris viure han desaparegut i molts d’ells es troben en dificultats econòmiques, a més de psicològiques, un peix que es mossega la cua. En les últimes setmanes les fileres de joves davant associacions com Linkee s’han incrementat. Aquesta organització que lluita contra el malbaratament alimentari reparteix menjar i productes de primera necessitat a aquest col·lectiu gratuïtament.

Un clima social dolorós que està passant factura al quinquenni del president francès, a poc més d’un any de les eleccions presidencials. O, dit d’una altra manera, la ciutadania podria optar per altres maneres de governar.

El nacionalisme populista de dretes que encapçala Marine Le Pen és l’alternativa que va reunir més vots el 2017. Alguns confien que el cordó sanitari per excloure el partit d’extrema dreta torni a funcionar, tal com va passar ara fa quatre anys i també el 2002. Però el cert és que Le Pen continua retallant distàncies a un Macron desgastat que en el seu estudiat programa no havia previst una crisi sanitària planetària. 

stats