Els kurds s’alien amb Al-Assad i Rússia davant la invasió turca

Moscou podria erigir-se en àrbitre entre Turquia i Síria establint una zona d’exclusió aèria

Davant la invasió turca en marxa des de dimecres al nord de Síria, els kurds s’han trobat entre l’espasa i la paret. Diumenge a la nit van acordar amb el règim sirià que l’exèrcit de Baixar al-Assad es desplegaria pel territori del nord-est del Síria per fer front a la invasió turca. Tropes del règim sirià avançaven ahir en diversos fronts a la localitat de Manbij, molt a prop de la frontera, conjuntament amb forces kurdes. S’acostaven també a la ciutat de Kobani, molt a prop d’on l’exèrcit turc avança amb milícies islamistes sirianes. Només una cosa semblava interposar-se en el xoc: Rússia, a qui els kurds demanen que garanteixi una zona d’exclusió aèria.

Els kurds de Síria, atrapats en una ratera

La notícia es va digerir entre pastilles d'alleujament i estupor: s'evitaria una nova destrucció de l'Stalingrad kurd en la lluita contra l'Estat Islàmic, però també es mirava el futur amb incertesa. "¿Assad ve per quedar-se?", es preguntava tothom aquí ahir. Sembla que sí. Dissabte passat l'alt comandament kurdo-sirià va anunciar que emetria un comunicat important a les cinc de la tarda: "Hem donat la nostra vida en la lluita contra l'EI i ara Amèrica no només ens abandona, sinó que impedeix que busquem nous aliats", deia Mazlum Kobani, el comandant en cap del contingent kurdo-sirià. L'endemà, Kobane aportava més detalls en una carta publicada al portal Foreign Policy. "Haurem d'acceptar compromisos difícils amb Al-Assad, però és això o el genocidi".

L'enèsim rumor arribava ahir a la tarda, després de la migdiada. El règim també assumiria el control de Qamixli i Hasaka, les dues principals ciutats del territori. Poc després, Salah Muslim, una de les cares més visibles del moviment kurd, explicava a l'ARA que l'acord passava per establir un control conjunt entre Damasc i els kurds al llarg de la frontera amb Turquia.

Terra cremada al Kurdistan sirià

Llavors la televisió pública siriana ja inundava les seves emissions amb imatges de l'exèrcit onejant banderes nacionals sirianes entre trets al cel a la localitat de Hasaka. "Déu, Síria, Baixar [al-Assad] i res més", corejava la gent als carrers. Els kurds veien les imatges per televisió. L'alleujament i l'estupor se seguien repartint a parts iguals davant del televisor.

"Assumir compromisos difícils"

"No crec que tornem a la situació d'abans, Baixar ja ha entès que els kurds no ens quedarem quiets mentre ens aixafa", deia Sipan, un veterà de les YPG que ha estat en gairebé tots els fronts contra l'Estat Islàmic. Abans d'això havia conegut la tortura a les presons del règim: "Molta electricitat".

Prohibit reunir-se, organitzar-se socialment o políticament, parlar o escriure en kurd, desaparicions forçoses, desplaçaments de població, campanyes d'arabització i els centenars de milers d'individus privats de documentació. Aquest és el resum de mig segle de panarabisme baasista per als kurds a Síria. Pressionat per una guerra que obria en canal el país el 2011, Al-Assad va decidir tornar la ciutadania a molts d'aquells a qui els hi havia tret anys enrere. El segon pas va ser eliminar l'article 8 de la Constitució siriana: "L'òrgan líder de l'estat sirià, així com el de tota la societat, és el Partit Àrab Socialista de la Resurrecció".

Durant tots aquests anys, els kurds han trucat a totes les portes a la recerca d'aliats: des de Washington a Moscou, passant per Brussel·les. Els americans els van donar cobertura aèria en la lluita contra l'Estat Islàmic; els russos, promeses que parlarien amb Al-Assad perquè Damasc reconegués els seus drets. Salih Muslim ho resumia ahir en dos verbs: descentralitzar i democratitzar.

Tornant a Moscou, sembla que s'ha tractat d'una nova jugada mestra del Kremlin. La setmana passada Putin donava llum verda a Erdogan per llançar la seva operació, mentre Damasc veia la massacre per televisió. Com deia Kobani, l'única manera d'evitar el genocidi és "assumir compromisos difícils" amb el règim, empassar-uns quants gripaus. La pregunta és quants, i com seran de grossos. 

Més continguts de