Els pagesos francesos ja poden marxar de vacances

Una associació busca persones que es poden fer càrrec de la granja mentre ells no hi són

Només fa tres o quatre anys que el Jean-Yves Debrosse marxa amb la família de vacances. Aquest ramader originari del centre de França, pare de tres nens, explica que ha de fer filigranes per poder-se agafar uns dies de festa. “Alguna vegada marxem un cap de setmana durant l’any, una o dues vegades, però mai estades llargues”, detalla a l’ARA. Aquest agost aniran amb uns amics al País Basc francès “durant quatre dies”, explica satisfet.

Segons dades de l’any 2017, aproximadament un 70% dels ramaders i agricultors francesos treballen sols o tenen explotacions familiars. O sigui que no disposen de treballadors externs. En conseqüència, tot depèn d’ells i difícilment poden absentar-se de la feina. Els animals necessiten que algú els doni menjar i els netegi cada dia. El camp també és molt esclau.

En conseqüència, no fer vacances a l’estiu, o senzillament no fer festa mai, no li ve de nou al Jean-Yves. “Quan era petit no vaig marxar mai de vacances amb els meus pares, perquè també eren ramaders. Però la meva dona no és filla de pagesos!”, diu rient. Aquest és, precisament, un dels motius pels quals cada vegada més els ramaders i agricultors francesos recorren al Servei de Substitució, una associació que posa a la seva disposició persones que poden fer-se càrrec de les seves explotacions durant els dies que vulguin descansar. La tendència de fer vacances ha augmentat els últims anys precisament per això, “perquè la dona del ramader treballa en un sector que no hi té res a veure, té uns dies de vacances com la resta de la gent i incita el marit a marxar”, argumenta a aquest diari Cécile Fournier, directora del Servei de Substitució del departament de la Creuse, a la regió de la Nova Aquitània.

Una tendència que creix

L’any passat 490 ramaders d’aquest departament, on predominen les granges de vaques, van utilitzar els serveis d’aquesta associació. De fet, des de fa dos anys les sol·licituds han augmentat un 25%. “Més de la meitat contacten amb nosaltres perquè estan malalts o han tingut un accident. Un 30% ens truquen per baixes maternals i paternals, i la resta perquè volen fer una formació o bé marxar de vacances”, detalla la representant de l’organització.

Fournier admet que la voluntat de fer vacances no és la principal raó per la qual els ramaders contracten els seus serveis, però assegura que les sol·licituds en aquest sentit han crescut considerablement en els últims anys. “El ramader [que ha d’estar adherit a l’associació] ens truca per dir-nos que vol marxar de vacances de tal a tal dia. En funció de la seva situació geogràfica i de la seva producció, busquem una persona especialitzada que es pugui fer càrrec de la seva explotació. És a dir, no enviem una mateixa persona si es tracta d’una producció lletera o de cereals”, explica Fournier. El boca-orella els funciona molt bé. “Com més socis tenim, més gent ens coneix. Per exemple, ens ha passat que un ramader que no ens coneixia ens ha acabat trucant perquè ha vist que el seu veí marxava de vacances i buscaven una persona que pogués fer la feina. A més, acostumen a demanar-te la mateixa persona que ha treballat per al veí, perquè ja han vist com ho fa i els ha fet el pes”, explica.

De fet, “la relació de confiança amb la persona que et substituirà és fonamental”, dictamina el Jean-Yves. Abans que el ramader marxi de vacances, la persona que s’encarregarà de la feina passa tot un dia a l’explotació “per entendre com funciona, on són els animals, quants n’hi ha, el mètode de treball, les racions alimentàries que s’han de distribuir..., i pren nota de tot”, explica. “Si notés que alguna cosa no funciona amb la persona que portarà les regnes de la meva explotació, no marxaria de vacances amb la consciència tranquil·la”, admet. Tot i així, el Jean-Yves confessa que és molt difícil desconnectar, i que continua pendent de la feina encara que sigui lluny, a quilòmetres de distància.

Cost del servei

“Quan ets ramader és complicat marxar de vacances -confessa-. Els animals estan acostumats a la persona que se n’ocupa tot l’any, i no pots encomanar el ramat massa sovint a algú altre. A més, no es pot amagar que també hi ha un raó econòmica”. Al cost de les vacances s’hi ha d’afegir el de la persona que s’encarrega de l’explotació durant els dies de descansa: 130 euros per una joranda laboral de 7 hores. Els pagesos que ho sol·liciten, però, poden recuperar la meitat d’aquests diners gràcies a una deducció fiscal destinada a aquest servei, però que es limita a només catorze dies anuals.

En total, una cinquantena de ramaders i agricultors associats al Servei de Substitució de la Creuse marxaran aquest mes de vacances. De fet, l’agost és l’època de l’any més demanada per aquest sector. En el cas del Jean-Yves, li és més aviat pràctic perquè “la canalla no tenen escola i la collita dels cereals ja és feta, i perquè al setembre ja comencen els naixements de vedells. I durant els naixements, no puc marxar de vacances”, explica.

“Els ramaders tenen un ofici difícil i, com qualsevol categoria professional, necessiten tenir dies de descans”, defensa Fournier. A les seves oficines, al municipi de Guéret, reben postals de parelles que no havien portat mai els seus fills a veure el mar. “Ens escriuen per agrair-nos-ho”, reconeix. Encara que siguin poc dies, “els va bé prendre l’aire”. A alguns això també els evita arribar a patir la síndrome d’esgotament professional.

D’un temps ençà, Fournier explica que també contacten amb ells pagesos amb burnout. “La seguretat social d’aquest sector, la MSA, ha implantat una ajuda estatal que ofereix als pagesos amb esgotament professional marxar durant uns dies”, explica la directora d’aquest servei. “De fet, hi ha grups d’ajuda mútua. Nosaltres tenim vuit pagesos del departament que marxaran a un centre a tocar de la costa per parlar dels seus problemes i, en aquest cas, la MSA cobreix el 100 per cent de les despeses”, conclou. Sens dubte, una altra mena de vacances.

Més continguts de