DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS

Els tres països europeus on les dones violades tenen prohibit avortar

Andorra, Malta i Irlanda castiguen amb presó la interrupció de l’embaràs en aquest i altres supòsits

Ni per violació, ni quan la salut física o mental de la mare està en perill, ni per malformació del fetus. Sota cap condicionant es pot avortar a Andorra i Malta. A Europa, aquests dos països són els únics que segueixen prohibint i penalitzant amb presó la interrupció de l’embaràs en qualsevol circumstància. Fins fa poc, Irlanda també formava part del grup, però el 2014 va entrar en vigor una llei que despenalitzava l’avortament en un únic cas: greu perill per a la vida de la mare.

Al costat de casa nostra, a Andorra, “les dones troben normal haver de sortir del país i pagar per poder avortar”, explica Vanessa M. Cortés, activista i psicòloga social especialista en violències vers les dones. Per interrompre l’embaràs, les andorranes van a Tolosa o a qualsevol ciutat catalana, però han de pagar entre 300 i 1.000 euros, depenent de si sorgeix alguna complicació durant l’operació. Tot i que no n’hi ha dades oficials, segons l’associació Stop Violències almenys 120 dones del país van acudir als hospitals públics catalans l’any passat per interrompre l’embaràs. “No recorren a l’avortament clandestí pel risc de mort que suposa”, diu Cortés, que lamenta que els drets sexuals i reproductius de les dones a Andorra estiguin “sota mínims”.

L’associació Stop Violències, de la qual Cortés és presidenta, ha posat en marxa una recollida de signatures per legalitzar-hi l’avortament. De fet, el principal obstacle per canviar la legislació és el bisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, que és copríncep d’Andorra juntament amb el president de França, Emmanuel Macron. Tot i així, com recorda Cortés, “se l’ha desobeït en altres ocasions”, per exemple quan es va aprovar la llei d’unions civils, també vàlida per a persones del mateix sexe, i quan es van ampliar les adopcions a les parelles homosexuals.

L’any 2013, després d’una campanya ciutadana que va reunir 4.655 firmes a favor de la despenalització de l’avortament, el Partit Socialdemòcrata va presentar una proposició de llei al Parlament, però els diputats van acabar tombant-la. El problema d’ara és que “la proposta no entra ni en l’agenda política, malgrat que s’està incomplint el Conveni d’Istanbul que Andorra ha signat i ratificat”, destaca la presidenta de Stop Violències. Aquest marc normatiu protegeix les dones contra qualsevol forma de violència i impedeix utilitzar com a justificació la cultura, els costums i la religió. Al maig, el Consell Nacional de les Dones de Catalunya va expressar el suport “a la defensa dels drets sexuals i reproductius de les dones andorranes”. L’associació Stop Violències busca fer pressió internacional i per això enviarà la seva petició per despenalitzar l’avortament al Consell d’Europa, principal defensor dels drets humans al continent. L’activista Cortés confia que la situació pugui canviar perquè, a nivell de reconeixement de drets, “Andorra encara està com Espanya fa 50 anys”.

El pes de la religió

L’altre reducte europeu és Malta, el país més petit de la Unió Europea i encara avui un estat confessional. La seva Constitució recull la llibertat de culte però també estableix que el catolicisme és la religió oficial. Des de la legalització del divorci l’any 2011, l’illa ha avançat a passos de gegant amb mesures com reconèixer el matrimoni homosexual i garantir-li els mateixos drets que les parelles de diferent sexe, o aprovant una de les lleis sobre identitat de gènere més revolucionàries del món.

Tot i així, l’estat segueix penalitzant l’avortament, un tema sobre el qual l’església maltesa té encara molta influència. En reiterades ocasions, l’arquebisbe Charles Scicluna ha manifestat que “la institució es compromet a defensar els més vulnerables i els que no tenen veu a la societat, entre ells els encara no nascuts”. L’hermetisme de l’illa sobre la qüestió, que segueix sent tabú, obliga les dones que volen avortar a sortir del país, normalment cap a Sicília o el Regne Unit.

A Irlanda la pressió de l’església sobre el govern impedia legalitzar l’avortament, però va acabar despenalitzant-lo en el supòsit que la vida de la mare corregués perill arran del cas de Savita Halappanavar. Aquesta noia de 31 anys va morir a causa d’una infecció a l’hospital quan va acudir-hi, embarassada de quatre mesos, perquè estava patint un avortament espontani. Els equips mèdics van negar-se a dur a terme una interrupció de l’embaràs que li hauria salvat la vida.

Canvi de mentalitat

Mentre que la religió segueix justificant la prohibició de l’avortament en alguns països europeus, a l’Amèrica Llatina ha deixat de ser el discurs dominant. “La gent ha començat a entendre que es tracta d’una qüestió de justícia social i d’un problema de salut pública”, celebra Cristina Rosero, advocada de l’organització Women’s Link. L’última victòria a la regió és la de Xile, que ha aconseguit tirar endavant el projecte de llei per poder interrompre l’embaràs en tres supòsits.

Més continguts de