L’extrema dreta francesa canvia de nom però no d’ideologia

Marine Le Pen proposa rebatejar el partit i anomenar-lo Reagrupament Nacional

Marine Le Pen vol que el Front Nacional (FN) passi a dir-se Reagrupament Nacional. És la novetat més esperada -i gairebé l’única- del setzè congrés del partit, que s’ha fet a Lilla, al nord de França, aquest cap de setmana. Durant els pròxims dies els militants del partit d’extrema dreta hauran de votar si aproven o no la nova denominació. “El nom de Front Nacional té una història èpica i gloriosa que ningú pot negar, però per a molts francesos comporta un fre psicològic”, va argumentar la presidenta del partit, Marine Le Pen, en el discurs de cloenda del congrés.

El canvi de nom és la culminació de l’estratègia de “desdemonització” que el Front Nacional porta a terme des del 2011, any en què Marine Le Pen va substituir el seu pare al capdavant de la formació. Als ulls de Marine Le Pen, el nou nom beneficiarà la formació ultradretana, que en les últimes presidencials es va quedar a les portes de l’Elisi. “El nostre objectiu és el poder”, va clamar la líder de la ultradreta. Amb les presidencials del 2022 com a nova meta, la finalitat principal és atreure electors que comparteixin les idees del partit, però a qui la marca FN els feia tirar enrere. Per això justifica batejar el partit amb el terme reagrupament. En canvi, la paraula nacional s’ha de mantenir “imperativament” perquè és la base “del contingut del projecte polític”, va dir.

L’altre objectiu del canvi de nom és aconseguir aliances. “En un escrutini [uninominal majoritari] a dues voltes [com el de França], guanyar sense aliances és complicat”, va argumentar ahir Le Pen. La primera vegada que el partit va aconseguir un pacte amb una altra formació va ser l’any passat. Le Pen es va aliar amb el partit de l’euròfob Nicolas Dupont-Aignan per obtenir més vots en la segona volta presidencial. Precisament, Le Pen va voler precisar ahir la seva posició sobre Europa, un dels talons d’Aquil·les de la seva última campanya electoral. “No som antieuropeus, sinó que estem en contra de la Unió Europea”, va aclarir Le Pen, que es va declarar partidària “d’una Europa de sobiranies nacionals en oposició al sistema carcerari de la Unió Europea”. La presidenta del FN va aprofitar ahir l’oportunitat per aplaudir el triomf del líder de la Lliga, Matteo Salvini, a Itàlia. De fet, un missatge de vídeo de “bona sort” de Salvini va introduir el discurs de Le Pen.

Amb el canvi de denominació, el partit voldria que aquest setzè congrés marqués un abans i un després en la seva història. La idea que es vol projectar des del FN és que comença de cap i de nou, tot i que la línia política segueix sent la mateixa i la continuarà dirigint Marine Le Pen. Sense opositors, la filla del fundador del partit va ser reelegida ahir. La data potser també serà recordada per l’aprovació dels nous estatuts que els militants van votar i que inclouen la supressió del càrrec de president d’honor del partit, que fins ara ocupava el seu pare, Jean-Marie Le Pen. A part d’això, el discurs ahir de la dirigent va ser un déjà vu dels seus últims mítings.

Un discurs ja sabut
La líder ultradretana va ser particularment concisa amb la seva política d’immigració, un dels pilars del partit juntament amb la identitat francesa. “Els diners dels francesos, primer han de tornar als francesos. Ja no tenim els mitjans per acollir, allotjar i curar tota la Terra”, va protestar Le Pen davant els militants, que van entonar “Som a casa nostra”, un crit recurrent als mítings del FN. En aquesta línia, Le Pen va recordar que “a França [una persona] no pot vestir indumentària religiosa al carrer” ni “banyar-se vestida a les piscines públiques”. Le Pen feia referència a l’ús del mal anomenat burquini, i atacava directament la comunitat musulmana tot i que no va mencionar-la explícitament.

La líder del FN també va atacar el president Emmanuel Macron i la “mundialització salvatge” que, segons ella, preconitza. “S’enfronten dues visions del món”, segons Le Pen: la dels mundialistes i la dels nacionalistes. La primera agrupa els que “pensen que la nació és un obstacle”. La segona, en canvi, la constitueixen els que consideren que “és un tresor”. Una premissa que la populista va utilitzar sovint l’any passat, davant el posicionament polític “ni de dretes ni d’esquerres” de Macron.

Amb tot, el FN corre el risc que els francesos que aspira a reagrupar considerin molt superficial la refundació del seu partit. Si això passa, Marine Le Pen s’haurà de plantejar un altre canvi encara avui tabú: el seu lideratge al partit. Després de les últimes presidencials i el seu fracàs electoral, la seva imatge va quedar molt afeblida. “Si hi ha algú més adequat per congregar el FN, li cediré el càrrec”, ha assegurat en alguna ocasió Marine Le Pen. Alguns apunten a la seva neboda, Marion Maréchal-Le Pen, molt present entre els militants malgrat la seva absència ahir al congrés.

Més continguts de