Els partits de centre es preparen per a la desfeta

São Paulo“El país que entregaré és millor que el que vaig rebre”, va afirmar solemnement el president brasiler Michel Temer, ara fa deu dies a Nova York, en l’obertura de l’Assemblea General de les Nacions Unides. “Hem tornat a créixer i a generar llocs de treball. Els programes socials abans amenaçats pel descontrol de la despesa pública els hem pogut salvar i ampliar. Hem tornat el Brasil al camí del desenvolupament”, va assegurar en to d’epitafi polític.

Al carrer, la perspectiva és diametralment oposada. Un 92% dels brasilers desaproven la figura de Temer i un 82% el govern que ha encapçalat des del 2016, quan es va materialitzar l’impeachment a Dilma Rousseff. El president reformista ha acabat sent el president de les retallades, pel cop de timó cap al neoliberalisme ortodox que ha practicat amb el suport d’un congrés amb majoria conservadora. Economistes i analistes coincideixen a assenyalar que l’executiu, dèbil i a la defensiva per la corrupció, ha fracassat en la missió d’impulsar la recuperació, que està sent la més lenta de la història, després d’una crisi econòmica profunda.

El paquet temerista de privatitzacions (algunes han estat aturades, com les distribuïdores d’energia elèctrica d’Eletrobras) i de congelar la despesa pública durant 20 anys ha reduït les inversions en sanitat, educació i infraestructures i ha reajustat el salari mínim per sota de la inflació. I la reforma laboral, que dona llum verda a externalitzar qualsevol activitat, no ha tingut l’efecte desitjat de fer recuperar la confiança a l’empresariat i els inversors.

Treballadors pobres

El pessimisme s’ha instaurat entre els consumidors, que veuen com minva el seu poder adquisitiu. La renda mensual es va encongir un 1% el 2017 i, enguany, segueix la mateixa tendència: la mitjana d’ingressos dels treballadors és de 494 euros, però la meitat dels 86 milions de brasilers en actiu no superen els 167 euros.

Contradient els discursos presidencials, el nombre d’aturats ha passat d’11,4 milions, quan Temer va assumir el càrrec, a 13 milions (un 12,7% de la població activa). Al nord-est, on s’han destruït 1,7 milions de llocs de treball en tres anys, l’atur és del 26%. L’economia submergida s’ha disparat i els brasilers que han deixat de buscar feina ha passat de 3 milions fins a la xifra rècord de 4,8 milions. L’últim any la pobresa extrema s’ha incrementat en 1,5 milions de persones. Per primera vegada en 26 anys, ha augmentat la mortalitat infantil i les ONG alerten que el país pot tornar a ser inclòs en el mapa de la fam de la FAO.

Tot plegat ha provocat que fins i tot partits de la coalició de govern de Temer, com el Partit de la Socialdemocràcia (PSDB), o que van donar suport a l’impeachment s’hagin desmarcat de l’actual executiu. La reacció irada del president va ser un singular vídeo on recordava que el candidat Geraldo Alckmin (PSDB) sempre ha estat al seu costat.

Els sondejos fa setmanes que indiquen que els pro impeachment (excepte Bolsonaro) seran durament castigats. Ni Alckmin, que mesos enrere era apuntat com el gran favorit a les presidencials, ni Marina Silva (Rede Sustentabilidade), en el seu tercer intent d’arribar al Palácio do Planalto, s’acostaran al 10% de vots. Pitjor li anirà a l’únic candidat que fa bandera del govern Temer, el seu ministre d’Hisenda fins a l’abril, Henrique Meirelles, a qui les enquestes auguren una intenció de vot del 2%.