Internacional 31/12/2016

El món de les oportunitats i les amenaces

S'estrena un nou any amb un Pròxim Orient calent, amb la guerra de Síria i el conflicte àrabo-israelià ben vius. L'Escola de Cultura de Pau torna a radiografiar un planeta amb tensions però també amb oportunitats per a la pau

Marta Rodríguez
4 min
Un home a la ciutat de Harasta a l'est de Damasc. ABDULMONAM EASSA / AFP

Líbia: un país amb inestabilitat crònica

Cinc anys després de la caiguda de Muammar al-Gaddafi, el país continua enfonsat en l’absolut caos, incapaç de formar un govern d’unitat, i evidencia el fracàs de l’ONU per teixir complicitats. Líbia és un polvorí amb milícies i insurgents que es fan forts i com més trigui a aconseguir una certa estabilitat política més difícil serà poder batallar contra un Estat Islàmic que té a la ciutat de Sirte un bastió des d’on amenaça una Europa atemorida.

Pròxim Orient: el flagell dels kurds

Els turcs encara tremolen pel fallit cop d’estat del 15 de juliol, que ha servit perquè el president Recep Tayyip Erdogan tingui munició per iniciar una autèntica caça de bruixes en què els detinguts i represaliats es compten per milers entre professionals (de militars a jutges, de periodistes a mestres) que han perdut la feina o són a la presó, acusats de pertànyer a la secta islamista de Fethullah Gülen, considerat l’autor intel·lectual de l’alçament. La veïna guerra de Síria ha fet de Turquia el país més generós en l’acollida dels que fugen i el soci d’una UE que s’hi escuda contra els refugiats. De nou, Erdogan ha trobat l’excusa per atacar i represaliar uns altres enemics tradicionals, els kurds, i ha fet un ball d’aliances per guanyar-se amics que l’ajudin a lluitar contra les milícies peixmergues, gairebé les úniques que planten cara a l’Estat Islàmic.

Colòmbia: una pau en visió de gènere

El no als acords de pau amb les FARC al referèndum ha suposat la suavització d’alguns aspectes del pacte però, amb totes les renúncies per sumar tots els suports possibles, el text certifica el silenci de les armes després de cinc dècades. Però, sobretot, l’acord ha de ser un referent mundial, perquè per primer cop inclou en tots els punts el reconeixement igualitari de les dones com a víctimes i creadores de pau.

Armes nuclears

El 2017 ha de ser l’any de l’acord per al desarmament nuclear amb l’inici de les negociacions a nivell internacional. Es calcula que nou països tenen més de 15.000 armes.

Geòrgia: la pau amb Rússia

L’antiga república soviètica hauria d’aprofitar que el procés de pau amb la regió pro-russa d’Abkhàzia s’ha reprès després de quatre anys de paràlisi. Rússia va decretar la retirada militar a mitjans d’estiu en terreny georgià i fins i tot va acceptar les condicions de la Unió Europea per a unes negociacions, tot i que la situació s’ha vist entelada per acusacions mútues entre els dos països.

Nigèria: el gegant amb tensió

Tot i que el president Muham-madu Buhari és més eficaç que el seu antecessor en la lluita contra Boko Haram, els islamistes encara són forts als estats del nord-oest, amb tres milions de desplaçats, violència i abusos de drets humans. Al sud, el ric delta del Níger és un focus de tensió i evidencia les fortes desigualtats socials.

Afganistan: una ferida oberta

El dramàtic llegat de la invasió dels EUA es deixa sentir en aquest país amb una gran inestabilitat, malgrat haver pogut formar un govern d’unitat d’Aixraf Ghani i Abdul·lah Abdul·lah. Però els retrets mutus paralitzen la gestió per millorar les condicions dels civils i una resposta contra els insurgents.

Sud-Àfrica

El referent democràtic del continent lidera la revolta africana contra el Tribunal Penal Internacional, que en la seva història només ha jutjat africans. Sud-àfrica ha anunciat que marxa de la jurisdicció de l’Haia, i amb ella també Gàmbia i Burundi, amb el risc que no siguin els únics països.

Etiòpia: el conflicte ètnic viu

Fa gairebé dos anys que el país pateix una gran crisi política i social però el món no se’n va assabentar fins els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, quan l’atleta Feyisa Lilesa va creuar la línia amb els braços alçats. Era el gest que fan servir els oromo, el grup ètnic majoritari, que reclama més autogovern. Les reivindicacions són contestades amb repressió i assassinats ordenats per un règim autoritari que malgrat presumir d’una remuntada econòmica continua liderant llistes de desigualtats i pobresa social i de violacions dels drets humans.

Sudan del sud: una història de guerra

La del Sudan és la història d’un país que ha nascut i crescut en guerra. L’estiu del 2015, l’acord de pau entre el govern de Salva Kiir i els rebels donava un pèl d’esperança a una societat castigada pel conflicte i la misèria, però aquest acord ha acabat fracassant per l’incompliment de punts i ha deixat enquistat el caos. Kiir i el seu antic vicepresident Riek Machar -amics per la independència- lluiten pel control dels pous de petroli.

Birmània: la guerra més veterana

Birmània somia a posar fi a una guerra que es remunta al 1948, i que és el conflicte civil més vell del planeta. El país està davant d’un escenari de pau o almenys pot ser que les recents converses entre els 135 grups ètnics arribin a bon port. Fa set dècades el general Aung San va intentar trobar una solució entre tanta diversitat per construir unitat però el seu assassinat va deixar el país en un constant conflicte. La reivindicació comuna dels diferents grups és més autonomia en un estat federal. La creu del país és que l’executiu està assenyalat per l’ONU per la “neteja ètnica” contra la minoria musulmana rohingya. La paradoxa és que al govern hi ha una Nobel de la pau, Aung San Suu Kyi.

Filipines: entre la pau i la por

Filipines tanca un any marcat per l’arribada de Rodrigo Duterte a la presidència amb un passat de mètodes expeditius. Amb tot, el seu govern ha reinciat converses de pau amb la guerrilla comunista NPA, aturades des del 2013. Es preveu poder signar un acord a mitjans del 2017. La pau aportaria esperança per a un país que viu un augment de milícies i grups islamistes que podrien facilitar l’aterratge de la marca Estat Islàmic per prendre el país com una base per atacar la regió.

stats