L'excepció alemanya?

El covid-19 castiga el país amb més de 100.000 casos però una taxa de mortalitat baixa

KATRIN BENNHOLD / 'THE NEW YORK TIMES'

En diuen coronataxis: metges proveïts d’un equipament de protecció que circulen en cotxe pels carrers buits de Heidelberg, Alemanya, i visiten els pacients a domicili, quan fa cinc o sis dies que han caigut malalts pel coronavirus. Els fan una anàlisi de sang per comprovar si hi ha indicis que indiquin que un pacient està a punt d’entrar en una fase greu. Pot ser que recomanin l’hospitalització d’una persona que només té símptomes lleus: les possibilitats de sobreviure a aquest agreujament pugen molt si quan s’inicia estàs ingressat en un hospital.

"Al final de la primera setmana hi ha un moment crític", diu el professor Hans-Georg Kräusslich, cap de virologia de l’Hospital Universitari de Heidelberg, un dels hospitals de recerca més importants del país. "Si ets una persona amb uns pulmons susceptibles de fallar, en aquest moment començaràs a empitjorar". Els coronataxis de Heidelberg només són la iniciativa d’una ciutat. Ara bé, reflecteixen un cert nivell de compromís i un determinat ús dels recursos públics en la lluita contra l’epidèmia que ajuden a explicar un dels misteris més intrigants de la pandèmia: per què l’índex de mortalitat d’Alemanya és tan baix?

El virus i la malaltia que provoca, la covid-19, han afectat Alemanya a fons: segons la Universitat Johns Hopkins, dissabte al migdia el país tenia més de 92.000 infeccions confirmades, més que cap altre país, excepte els Estats Units, Itàlia i Espanya. Però, amb 1.295 morts, l’índex de mortalitat d’Alemanya es va situar en l’1,4%, davant del 12% d’Itàlia, el 10% si fa o no fa d’Espanya, França i la Gran Bretanya, el 4% de la Xina i el 2,5% dels Estats Units. Fins i tot Corea del Sud, que aplica unes polítiques modèliques per aplanar la corba, presenta un índex de mortalitat més elevat: l’1,7%.

Diferents abordatges

"S’ha afirmat que el cas alemany és una anomalia", diu Hendrik Streeck, director de l’Institut de Virologia de l’Hospital Universitari de Bonn. Streeck ha rebut trucades de col·legues dels Estats Units i d’altres llocs. "«Què feu diferent? Per què és la vostra mortalitat és tan baixa?», em pregunten", diu. Segons expliquen els experts, hi ha diverses respostes: una barreja de distorsions estadístiques i diferències molt reals en la manera com el país ha abordat l’epidèmia.

L’edat mitjana dels infectats és menor a Alemanya que en molts altres països. "Molts dels primers pacients van agafar el virus a les estacions d’esquí austríaques i italianes, i eren relativament joves i estaven sans", diu Kräusslich. "Això va començar com una epidèmia d’esquiadors".

A mesura que s’han propagat les infeccions hi ha hagut més persones grans afectades pel virus, de manera que l’índex de morts (només del 0,2% fa dues setmanes) ha augmentat. Però l’edat mitjana en què es contrau la malaltia continua sent relativament baixa: als 49 anys. A França és als 62,5 i a Itàlia als 62, segons els últims informes d’aquests països. Una altra explicació del baix índex de mortalitat és que Alemanya ha fet la prova a molta més gent que la majoria de països. Això significa que detecta més persones amb pocs símptomes o sense, cosa que fa créixer el nombre de casos coneguts però no el nombre de víctimes mortals. "Sobre el paper, això fa baixar automàticament la mortalitat", diu Kräusslich.

Però també hi ha factors mèdics significatius que han mantingut el nombre de morts a Alemanya relativament baix, segons expliquen els epidemiòlegs i els viròlegs. Els factors principals són les proves i el tractament precoç generalitzat, la gran quantitat de llits de cures intensives i un govern de confiança, cosa que fa que una àmplia majoria de ciutadans respecti les directrius de distanciament social.

Prova precoç

A mitjans de gener, molt abans que la majoria dels alemanys haguessin pensat gaire en el virus, l’Hospital Charité de Berlín ja havia desenvolupat una prova per detectar-lo i n’havia publicat la fórmula a internet. Quan Alemanya va registrar el primer cas de covid-19, al febrer, hi havia a tot el país laboratoris que ja havien produït l’equipament necessari per fer la prova. "La raó que explica en gran mesura per què de moment a Alemanya tenim tan poques morts en relació amb el nombre d’infectats és que el nombre de diagnòstics de laboratori que fem és extraordinàriament alt", diu el doctor Christian Drosten, viròleg en cap del Charité i director de l’equip que va desenvolupar la primera prova.

En aquest moment, Alemanya fa prop de 350.000 proves de coronavirus a la setmana, una xifra molt més alta que la de qualsevol altre país europeu. Les proves prèvies i generalitzades han permès a les autoritats endarrerir la propagació de la pandèmia i aïllar els casos coneguts fins que deixen de ser contagiosos. També ha permès administrar el tractament d’emergència en el moment oportú. "Quan tinc un diagnòstic precoç i puc tractar els pacients de manera precoç, com per exemple, posant-los un respirador abans que empitjorin, la possibilitat de sobreviure és molt més gran", diu Kräusslich.

Professionals controlats

Al personal mèdic, que té un risc particular de contraure i contagiar el virus, se li fa la prova amb freqüència. Per optimitzar el procediment, alguns hospitals han començat a fer proves en bloc, utilitzant les mostres de deu empleats, i només es fan proves individuals si el resultat és positiu. A finals d’abril, les autoritats sanitàries també tenen previst fer un estudi a gran escala sobre els anticossos: agafaran mostres aleatòries de 100.000 persones arreu d’Alemanya cada setmana per avaluar en quines zones creix la immunitat. "Una de les claus per garantir que les proves es facin a una àmplia capa de la població és que els pacients no hagin de pagar-la –diu Streeck –. Això va ser una diferència notable amb els Estats Units en les primeres setmanes del brot". El projecte de llei per lluitar contra el coronavirus aprovat pel Congrés el mes passat sí que preveu fer proves gratuïtes. "És poc probable que un jove sense assegurança mèdica que té mal de coll vagi al metge i, per tant, es corre el risc que contagiï més persones", afegeix Streeck.

Per què Alemanya té menys morts?

Un divendres de finals de febrer van informar Streeck que, per primer cop, un pacient del seu hospital de Bonn havia donat positiu en la prova del coronavirus. Era un noi de 22 anys que no presentava cap símptoma però que s’havia fet la prova a instàncies de l’escola on treballava, que l’hi havia demanat després de saber que havia participat en una festa de Carnaval on havia assistit una altra persona que havia donat positiu. A la majoria de països la prova està limitada en gran mesura als pacients més greus, de manera que probablement a aquest noi no l’hi haurien fet. A Alemanya no. Tan bon punt el noi va presentar els resultats de la prova, es va tancar l’escola i es va ordenar que tots els alumnes i professors es quedessin a casa amb la família durant dues setmanes. Es van fer proves a unes 235 persones. "Fer la prova i el seguiment és l’estratègia que s’ha aplicat a Corea del Sud, i hem intentat aprendre’n", diu Streeck.

Alemanya també ha après dels errors del principi de l’epidèmia: "L’estratègia de fer un seguiment dels contactes d’un afectat s’hauria d’haver aplicat d’una manera encara més decidida", diu el metge. "Per exemple, hauria calgut localitzar tots els que havien tornat a Alemanya provinents d’Ischgl, l’estació d’esquí austríaca on hi va haver un brot, i fer-los la prova", afegeix.

Un sistema de salut pública sòlid

Abans que la pandèmia del coronavirus afectés Alemanya, l’Hospital Universitari de Giessen tenia 173 llits de cures intensives equipats amb respiradors. Durant les últimes setmanes, l’hospital s’ha afanyat a habilitar 40 llits addicionals i ha augmentat fins a un 50% la plantilla que estava en espera per treballar a cures intensives. "La capacitat que tenim ara és tan alta que acceptem pacients d’Itàlia, Espanya i França", diu Susanne Herold, especialista en infeccions pulmonars de l’hospital i supervisora de la reestructuració. "Tenim un servei de cures intensives molt potent", afegeix.

A tot Alemanya, els hospitals han ampliat la capacitat de cures intensives, i ja partien d’un alt nivell de capacitat. Al gener Alemanya tenia uns 28.000 llits de cures intensives, equipats amb respiradors, o 34 per cada 100.000 persones. A Itàlia aquest índex és de 12 i als Països Baixos de 7. En aquest moment hi ha 40.000 llits de cures intensives disponibles a Alemanya.

Alguns experts consideren, amb optimisme prudent, que les mesures de distanciament social estan aplanant prou la corba perquè el sistema sanitari alemany trampegi la pandèmia sense que hi hagi un dèficit de l’equipament d’emergència, com ara els respiradors. "És important que tinguem pautes perquè, si arriba el cas, els metges puguin fer un triatge entre els pacients –diu Streeck–. Però espero que no les hàgim de seguir mai". El temps que el nombre d’infeccions triga a duplicar-se s’ha allargat fins a uns vuit dies. "Si s’allarga una mica més, entre 12 i 14 dies, els models indiquen que es podria evitar el triatge. La corba comença a aplanar-se", diu l'especialista.

Confiança en el govern

Més enllà de les proves massives i la situació del sistema sanitari, molts també veuen el lideratge de la cancellera Angela Merkel com un dels motius que fan que s’hagi mantingut un índex de mortalitat baix.

Les declaracions de Merkel al llarg de la crisi, a través de les quals ha imposat al país mesures de distanciament social cada cop més estrictes, han siguts clares, serenes i regulars. Les restriccions, que han sigut crucials per frenar la propagació de la pandèmia, han tingut poca oposició política i se segueixen de manera generalitzada. Els índexs d’aprovació de la cancellera han augmentat molt. "Potser el gran fort d’Alemanya és la presa de decisions racional al màxim nivell governamental, combinada amb la confiança que el govern té entre la població", diu Kräusslich.

Copyright: The New York Times

Traducció: Marc Rubió Rodon