Internacional 10/10/2021

El pescador que va salvar 47 nàufrags a Lampedusa

Roma acull aquest dies el judici pel naufragi de l'11 d'octubre de 2013, amb militars i autoritats acusats d'omissió de socors i homicidi múltiple

4 min
imatge de l'any 2013, on es veuen els tauts a l'aeroport de Lampedusa

RomaL'11 d'octubre de 2013 una barcassa amb 480 migrants sirians que es trobava a 17 milles de distància d'una embarcació de la Marina Militar italiana, en aigües de Líbia, va llançar un SOS. La nit anterior, una patrullera líbia els havia disparat i s'estaven enfonsant. Un metge de l'hospital d'Alep que viatja a bord amb la seva dona i els seus tres fills truca els guardacostes italians i demana ajuda. Els militars es neguen a intervenir i li diuen que contacti amb Malta, que és el país més pròxim, tot i que les patrulleres malteses estan a 118 milles de distància i trigarien més temps a arribar. Just després, el comandant ordena a la nau italiana allunyar-se de la barcassa. Almenys 268 persones es van ofegar, 60 eren criatures . El Comitè de Drets Humans de l'ONU va considerar Itàlia responsable del naufragi per no haver sigut capaç de "protegir el dret a la vida", en una decisió considerada històrica. Aquests dies se celebra al Tribunal de Roma un judici que té com a imputats diversos comandaments de la Marina Militar i les autoritats portuàries, acusats d'omissió de socors i homicidi múltiple.

Des d'aleshores almenys 22.000 migrants han mort travessant el canal de Sicília, la ruta més letal del món. "I cada vegada és pitjor", denuncia Vito Fiorino, un fuster jubilat de 72 anys que va deixar Milà per obrir una gelateria a Lampedusa fa més de dues dècades, sense saber que l'illa el convertiria en pescador i que acabaria traient del mar éssers humans. "La massacre dels nens", com es coneix a Itàlia, va agafar gairebé anestesiats pel dolor els habitants de l'illa perquè es va produir just una setmana després d'un altre desastre que va deixar 368 morts, almenys 20 desapareguts i 155 supervivents.

El naufragi del 3 d'octubre

El pescador havia participat en aquell rescat, quan amb la seva barca va salvar 47 persones. "Aquella nit va canviar la meva vida", recorda Fiorino. Era la matinada del 3 d'octubre del 2013, quan un vaixell amb més de 500 migrants d'Eritrea i Somàlia es va enfonsar a 600 metres de Lampedusa. Un dels supervivents va explicar que el motor es va espatllar i, com que estaven a prop de la costa, van encendre un foc perquè els veiessin, però el pont estava ple de gasolina i en pocs segons el vaixell va quedar embolicat en flames. Molts es van llançar a l'aigua abans que el foc devorés l'embarcació. D'altres ni tan sols van tenir temps de fer-ho.

Vito Fiorino fotografiat a Lampedusa.

La barca de Vito Fiorino, una Gamar amb capacitat per a nou ocupants, va ser la primera a acostar-se al lloc del naufragi. "Cap a les 6 de la matinada, un company em va despertar alarmat pels crits que se sentien a la llunyania. Jo creia que eren gavines, però vam posar en marxa el motor i ens hi van acostar". A només 800 metres, es van trobar amb l'infern. "Centenars de braços sortien de l'aigua, cridaven i ens demanaven ajuda", rememora per telèfon.

Vito Fiorino recorda amb precisió cada detall. "Eren les 6.20 h o 6.25 h quan vam trucar per primera vegada a la Capitania del Port de Lampedusa. Ens van dir que arribarien de seguida, però no van aparèixer fins una hora després. No podíem esperar, així que vam començar a rescatar persones amb les nostres pròpies mans, però estaven amarats de gasolina i se'ns escorrien".

Al desembre, el Tribunal d’Agrigent va condemnar per omissió de socors els sis pescadors sicilians d'una barca que va passar a prop del naufragi i no es va aturar ni va llançar l'alarma, després d'empresonar el traficant tunisià que conduïa l'embarcació i es va desfer del telèfon via satèl·lit poc abans que al vaixell s'hi calés foc. Però per a Vito Fiorino són caps de turc. "Si el Tribunal d'Apel·lació confirma la sentència, estic segur que els pescadors començaran a dir tot el que saben". Davant els jutges, Fiorino va acusar la Capitania pel retard en la prestació de socors i d'haver intentat manipular la seva declaració. "Des que llances l'alarma, els guardacostes han de sortir del port en 24 minuts. Ells volien que signés que vaig trucar a les 7.01, però no és cert", denuncia.

Dels 155 supervivents, només un viu a Itàlia. La majoria van emigrar a Suècia, Bèlgica i Alemanya. Per Vito Fiorino els 47 migrants que va rescatar són com els seus fills, i ells a ell li diuen "pare". "Dos han sigut pares fa poc, i això em fa encara més feliç perquè haver-los salvat els ha donat la possibilitat de portar al món altres vides". Cada any els supervivents i els seus rescatadors es reuneixen a Lampedusa per recordar aquella nit en què tots van tornar a néixer.

Les files de taüts a l'hangar de l'aeroport de Lampedusa aquell mes d'octubre de fa vuit anys va ser una bufetada per a Roma i Brussel·les, que es van mobilitzar per donar llum verda a Mare Nostrum, una operació humanitària impulsada pel govern italià, que més tard va ser reemplaçada per una altra operació coordinada per la UE. L'objectiu no era rescatar persones sinó defensar les fronteres. Però cap iniciativa ha aconseguit frenar el fenomen migratori. Al centre d'acollida de l'illa, amb capacitat per a 250 interns, hi viuen amuntegats des de fa una setmana 700 migrants. I segons dades d'ACNUR, només des de gener s'han ofegat 1.200 persones a la Mediterrània.

stats