MEDI AMBIENT
Internacional 13/05/2016

El 84% de la població urbana del món respira aire contaminat

La pol·lució ambiental, responsable de 3 milions de morts prematures cada any, ha augmentat un 8%

Sònia Sánchez
4 min
Els nivells de pol·lució a Barcelona han arribat a ser elevats en dies concrets i l’acumulat anual es manté per sobre del límit recomanat per l’OMS.

BarcelonaMés del 80% de la població urbana del món respira aire contaminat. Els nivells de pol·lució atmosfèrica han augmentat un 8% els últims anys, i les regions del món amb les rendes per càpita més baixes són les que en surten més mal parades. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar ahir la base de dades més gran recopilada fins ara sobre la pol·lució, amb informació de més de 3.000 ciutats de 103 països del món. Segons aquestes dades, només el 16% de la població urbana està exposada a uns nivells de contaminació de l’aire que s’ajusten als límits fixats per l’OMS. Per contra, més de la meitat de la població urbana viu en ciutats amb un nivell de contaminació 2,5 vegades superior al recomanat.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La pol·lució ambiental provoca fins a tres milions de morts prematures a l’any arreu del món, ja que incrementa el “risc de patir infart, malalties del cor, càncer de pulmó i malalties respiratòries cròniques greus com l’asma”, segons detalla l’OMS. La bona notícia és que els índexs han millorat en moltes ciutats d’Europa i d’Amèrica del Nord, tot i que ciutats com Barcelona, París o Londres encara superen (no per gaire) el límit marcat per l’OMS de partícules contaminants en l’aire. Als ciutadans europeus, però, el problema de la pol·lució ens redueix en nou mesos l’esperança de vida.

La ciutat més contaminada del món, segons les noves dades de l’OMS, és a l’Iran, a la frontera amb l’Afganistan, i es diu Zabol. Registra 217 micrograms anuals per metre cúbic de les anomenades partícules ultrafines, les inferiors a 2,5 micròmetres (PM2,5), mentre que l’OMS recomana no superar els 10. Les PM2,5 són les partícules més petites i les més nocives per a la salut “perquè el pulmó no les pot retenir i arriben al sistema circulatori, i agreugen tant les malalties respiratòries com les cardiovasculars”, explica Xavier Querol, expert en contaminació atmosfèrica del CSIC.

Dos rànquings de pol·lució

Però tot i que el Pròxim Orient registra uns índex molt elevats de pol·lució, l’Índia continua al capdavant d’aquesta classificació negativa. De les 30 ciutats més contaminades del món, 14 són a l’Índia i 6 a la Xina, el segon país amb uns nivells més alts de pol·lució en l’aire. Les dues potències emergents copen també els primers llocs del rànquing quan el que es mesuren són les partícules inferiors a 10 micròmetres (PM10), que, tot i no ser tan petites, també provoquen efectes greus en la salut. En aquest segon llistat, la ciutat més contaminada és Onitsha, a Nigèria, un país també en ple procés de desenvolupament accelerat.

“A Nigèria hi ha la pols africana, que hi genera un problema afegit de resuspensió”, detalla Querol, i explica de forma gràfica en què consisteix la resuspensió, que agreuja la contaminació en les zones àrides del planeta: “Els vehicles emeten entre el 60% i el 70% de les partícules pel tub d’escapament, però n’hi ha un 30%-40% que s’emeten pel desgast de les rodes i dels frens i que es dipositen al paviment. En ciutats com Londres, on plou sovint, aquestes partícules acaben desapareixent, però en climes semiàrids sense pluges aquestes partícules tornen a posar-se en suspensió i es van acumulant”.

Causes múltiples

Les causes de la pol·lució atmosfèrica son múltiples i varien en cada regió i en cada país. A la Xina, el greu problema de pol·lució que cobreix de boirum les grans ciutats des de fa uns anys està provocat principalment per la crema de carbó a les indústries que envolten les ciutats i pels sistemes poc eficients d’electricitat i calefacció, dependents també en gran mesura del carbó. A l’Índia “les cuines de llenya són un dels principals problemes”, explica l’analista del CSIC, que apunta que precisament s’han identificat les cuines de combustibles sòlids com la quarta causa de mortalitat en els països en vies de desenvolupament. A l’Amèrica Llatina l’antiguitat del parc de cotxes és una de les principals causes de la contaminació a les grans ciutats.

Segons les dades de l’OMS, en el 98% de les ciutats de més de 100.000 habitants dels països de rendes mitjanes i baixes no es compleixen les normes internacionals sobre qualitat de l’aire, mentre que en el grup de països rics les urbs que no compleixen són el 56%. “En la majoria dels països pobres la qualitat de l’aire està empitjorant i això s’ha convertit en una tendència contrària a la dels països amb més ingressos”, va explicar ahir des de Ginebra el coordinador del departament de salut pública i determinants socials i ambientals de l’OMS, Carlos Dora. De fet, va dir, tot i la millora en algunes regions, “la majoria de ciutats van en la mala direcció”. En dues terceres parts de les ciutats analitzades per l’organització, la pol·lució ha crescut més del 5% en els últims cinc anys.

L’OMS recomana “reduir les emissions de la indústria, augmentar l’ús de les renovables i prioritzar el trànsit no contaminant, com les bicicletes. A les regions desenvolupades el 40% de les partícules provenen dels vehicles, mentre que els nivells d’eficiència energètica, tant domèstica com en la indústria, estan molt més regulats”, apunta Querol. Per reduir els nivells de contaminació ambiental en ciutats com Barcelona o París, l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC recomana una acció en quatre fases: etiquetar els vehicles per indicar quins són els més contaminants; reduir el nombre de vehicles que entren a la ciutat (a Barcelona el 60% dels automòbils que hi circulen vénen de fora); augmentar les zones verdes i de vianants per restringir el pas de vehicles en certes vies i, el més important, oferir un “transport públic que pugui assumir tot aquesta reducció del trànsit i que al mateix temps sigui econòmicament assequible”, apunta Querol.

stats