Polèmica a Israel pels “dilemes morals” d’uns alts militars

JerusalemLa ressaca política de l’operació militar israeliana sobre Gaza d’aquest estiu encara dura. En els últims dies, el govern de Benjamin Netanyahu s’ha vist immers en una nova polèmica després de la publicació d’una carta firmada per 43 reservistes -soldats i oficials- de la unitat d’intel·ligència més important de l’exèrcit israelià, coneguda com la 8200, en què els militars es negaven a continuar actuant “com a eines que profunditzen en el control militar dels territoris ocupats”. Els firmants parlen de “dilemes morals”, de “violació dels drets humans” i d’una població palestina que està “sota control militar i totalment exposada a l’espionatge i la vigilància de la intel·ligència israeliana”.

La missiva, enviada al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i a la cúpula de l’exèrcit, ha tingut una resposta clara de l’estament militar, que no descarta accions disciplinàries contra els firmants del document pel que consideren “una explotació del servei militar amb la finalitat d’expressar una opinió política”. La iniciativa podria portar-los a un tribunal militar i acabar amb penes de presó.

Ahir mateix el ministre israelià de Defensa, Moshe Yaalon, va ordenar a l’exèrcit que tracti els soldats firmants com a delinqüents, en la mesura que l’exposició pública d’un debat que hauria de ser intern, dins de l’exèrcit, demostra, al seu parer, uns “objectius polítics” que “van contra la llei”. Els objectors van explicar que la decisió de publicar la carta es va prendre abans de la recent incursió militar a Gaza, però Yaalon va al·legar precisament el fet que cap dels firmants hagués participat en la intervenció de l’agost com a prova que “es tracta d’un acte polític”.

Netanyahu elogia la unitat

Uns 200 soldats i oficials de la mateixa unitat 8200 també s’han manifestat contra la carta, i diuen sentir-se “avergonyits” dels seus companys alhora que neguen la premissa que sosté la carta: les tàctiques immorals d’espionatge sobre palestins innocents.

Les reaccions polítiques tampoc s’han fet esperar. Sense citar el tema directament, Netanyahu va elogiar la unitat militar 8200 al seu perfil de Facebook, assegurant que que “els ciutadans d’Israel deuen un gran agraïment a la seva professionalitat i servei”, alhora que els convidava a continuar “amb la bona feina”. Però malgrat la prudència del primer ministre, l’opinió del govern israelià va quedar clara en boca del ministre de Defensa. També el cap de l’oposició i president del partit laborista, Isaac Herzog, va criticar la publicació de la carta, afirmant que “aquest tipus de comportament perjudica la reputació d’Israel al món i és una amenaça per als seus ciutadans”. Herzog, exmembre de la 8200, va considerar la missiva com una “crida a la insubordinació” i va advocar per seguir mantenint una unitat d’intel·ligència militar que és “vital”, va dir, “no només en temps de guerra sinó també de pau”.

Els firmants del polèmic document, que es mantenen en l’anonimat, rebutgen ser titllats de traïdors, però són conscients del rebuig que la seva acció pot ocasionar en una àmplia majoria de la societat israeliana, que va aplaudir la contundència de Netanyahu durant l’última operació militar a Gaza.

“Ningú es pregunta si la informació que nosaltres recollim per a les forces aèries justifica arruïnar la vida d’un milió i mig de persones”, apunten els objectors. Un d’ells, D., vol deixar clar que el seu rebuig és “des d’una perspectiva moral”, amb la intenció de no continuar sent “una eina que intensifiqui el control militar en els territoris”.

N., que era traductor d’àrab en la unitat 8200, recorda que una missió a Gaza el 2009 va acabar amb 89 policies palestins morts. “Vaig veure que aquella acció era immoral” perquè “la missió era prevenir el llançament de coets contra civils israelians i allò no va servir per a aquell propòsit”.

El servei d’intel·ligència, que treballa a Gaza però també a Cisjordània i altres països àrabs, recull també tot tipus d’informació personal. Alguns dels soldats van denunciar, per exemple, la pràctica habitual de localitzar palestins homosexuals per extorsionar-los amb l’amenaça de revelar la seva orientació sexual, o de buscar familiars de persones amb malalties com càncer per oferir-los tractament mèdic a Israel a canvi d’informació.