Les polítiques de l'odi patrocinades pels estats són "un desafiament sense precedents", diu Amnistia

La neteja ètnica als rohingya o el veto de Trump als refugiats fan recular els drets humans el 2017

Una dona rohingyes a la platja Shah Porir Dwip, al sud de Bangladesh. / OLMO CALVO

Les polítiques d'odi i demonització dels grups minoritaris es van estendre l'any 2017 arreu del món, en molts casos patrocinades pels estats, des de les restriccions d'entrada als Estats Units imposades pel president Donald Trump fins a la campanya de violència militar desfermada contra els rohingyes a Birmània, passant pels acords de la Unió Europea amb tercers països per mantenir els refugiats i migrants fora de les seves fronteres.

Ho denuncia Amnistia Internacional, en el seu informe sobre 'La situació dels drets humans en el món 2017/2018'. "Quan comença l'any del 70 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, queda sobradament clar que ningú pot donar per garantits els drets humans", diu el secretari general d'AI, Salil Shetty.

El 10 de desembre del 1948, l'ONU va adoptar aquest llistat de drets fonamentals considerats inalienables per a l'ésser humà. Setanta anys després, "els governs estan fent retrocedir a situacions pròpies de fa decennis garanties que ha costat molt d'aconseguir", deia Shetty, i denunciava que la "feble resposta als crims de guerra i lesa humanitat des de Birmània a l'Iraq, Sudan del Sud, Síria i el Iemen ha posat de relleu la manca de lideratge en matèria de drets humans".

Tot i així, AI també destaca que "davant els desafiaments sense precedents arreu del món", l'activisme contra les injustícies i les veus de protesta també ha augmentat. "En aquest 2017, aquesta batalla global de valors va cobrar una intensitat sense precedents", diu l'informe d'AI.

La presentació d'enguany de l'informe d'AI es va fer a Washington precisament per cridar l'atenció sobre "les passes enrere del president Trump en matèria de drets humans", que "estableixen un precedent perillós per a altres governs". 

En la seva primera setmana en el càrrec, Trump va vetar temporalment l'entrada al país per a migrants procedents de diversos països musulmans, i de forma permanent per als refugiats procedents de Síria, on hi ha una guerra desfermada des de fa set anys amb participació militar dels mateixos Estats Units.

"La clara mesura d'odi que va adoptar el govern dels EUA el gener de 2017, quan va prohibir l'entrada de persones procedents de diversos països de majoria musulmana, va preparar el terreny per un any en què els qui han exercit el lideratge han portat la política de l'odi fins a les seves últimes i més perilloses conseqüències", afegeix Shetty.

L'informe d'AI denuncia que al llarg del 2017 "els estats han continuat recorrent al discurs de la seguretat nacional i la lluita anti-terrorista per justificar la reconfiguració de l'equilibri entre els poders de l'estat i les llibertats individuals".

En aquest sentit, l'ONG critica la "segurització" d'Europa, que priva de llibertats els seus ciutadans amb el pretext de la protecció, i denuncia que s'ha estès "el fantasma de l'odi i la por" arreu del continent, com va quedar palès l'any passat en la pujada de les forces xenòfobes en les eleccions d'Alemanya, Àustria, França i Holanda. A França, la líder del xenòfob Front Nacional, Marine Le Pen, va passar fins i tot a la segona volta de les eleccions, disputant la presidència del país a Emmanuel Macron, que finalment la va derrotar a les urnes.

Alhora, critica durament l'actitud dels líders dels països rics davant la crisi de refugiats, caracteritzada per "una barreja d'evasió de responsabilitat i absoluta insensibilitat" que considera els refugiats no com a persones sinó com a "problemes que cal apartar".

"Les inevitables conseqüències d'aquest enfocament van quedar de manifest en els esfereïdors abusos comesos contra les persones refugiades a Líbia, amb el total coneixement dels líders europeus", destaca l'informe, en al·lusió a les revelacions d'esclavatge que patien els migrants sub-saharians atrapats a Líbia, país amb què la UE ha arribat a un acord perquè no deixi passar els immigrants cap a territori comunitari.

Però si hi ha hagut una crisi de drets humans que ha marcat el 2017 ha estat la neteja ètnica contra la minoria musulmana dels rohingyes a Birmània, el grup que ha patit "les conseqüències més extremes" de les polítiques de demonització que denuncia Amnistia.

La campanya de l'Exèrcit birmà sobre aquesta població a l'est del país ha provocat l'èxode de més de 650.000 persones a l'estat veí de Bangladesh i ha deixat milers de morts sense comptabilitzar, pel tancament de les autoritats birmanes a qualsevol escrutini internacional. L'ONU ha qualificat la massacre de neteja ètnica, però altres actors internacionals, com el Museu de l'Holocaust, defensen que es tracta clarament d'un genocidi.

"Aquest episodi passarà a la història com un testimoni més del catastròfic fracàs del món a l'hora de tallar d'arrel les condicions que abonen el terreny per a la comissió de crims atroces massius", diu l'informe d'Amnistia, que recorda que totes les senyals d'alarma "eren visibles des de fa temps" en una "discriminació i segregació a gran escala" dels rohingyes dins de Birmània que, segons l'ONG, "constituïa un 'apartheid'".

Per a Amnistia Internacional, de fet, aquest passat 2017 "els atacs contra els valors bàsics que sustenten els drets humans han adquirit proporcions enormes". "Els conflictes, alimentats pel comerç internacional d'armes, segueixen afectant de forma devastadora la població civil, sovint intencionadament", afegeix l'informe.

Es referia especialment a les "catàstrofes humanitàries" registrades el 2017 a països com el Iemen, on el bloqueig d'aliments i ajuda humanitària de l'Aràbia Saudita va agreujar encara més la precària situació d'una població en guerra i va elevar els índex de malnutrició i fam, a més d'ajudar a estendre l'epidèmia de còlera.

Tant en aquest conflicte com en el de Síria, AI destaca que "el govern i les forces aliades van usar armes prohibides internacionalment, com les bombes de dispersió, i en el cas de Síria, armes químiques, utilitzades pel govern sirià de Baixar Al-Assad.

AI denuncia també els setges d'Al-Assad, que l'any passat mantenien 400.000 civils sirians sense accés a serveix bàsics, alhora que els grups de l'oposició siriana "van ser responsables del setge de milers de civils" i atacs indiscriminats amb "coets i morters".

Tot i així, Amnistia Internacional destaca també aspectes positius del 2017 en la reacció de milers de persones arreu del món per defensar els drets humans. "Van haver amenaces noves i greus que van donar un nou impuls a l'esperit de protesta", diu l'informe, des de les manifestacions a Polònia en favor de la independència judicial o l'onada de islamofòbia que "va aixecar la indignació i protestes" a l'Índia "on la gent va cridar 'no en el meu nom'".

L'ONG destaca especialment la Marxa de les Dones dels Estats Units, que "amb nombroses ramificacions arreu del món, es va convertir en una de les protestes mes grans de la història". També el moviment #MeToo (#Jotambé) "va donar enorme repercussió a l'atroç magnitud dels abusos sexuals i els assetjaments", remarca AI en els aspectes positius del 2017.

Tot i així, en alguns llocs del món, "el preu de denunciar la injustícia segueix creixent", diu l'informe d'AI, i assenyala les detencions d'activistes dels drets humans a Turquia que han continuat amb la purga encetada l'any anterior arrel del cop d'estat fallit contra el president Erdogan. El president d'AI a Turquia segueix empresonat.

Egipte, Rússia, la República Democràtica del Congo, Sierra Leone, Togo i Uganda són altres països que han practicat durament la repressió a les protestes aquest 2017, a més de la Xina, on la mort del premi Nobel Liu Xiabobo "va ser representativa del menyspreu amb el que massa governs tracten a aquells que defensen els drets humans".

Més continguts de