Les detencions il·legals han esdevingut un mètode repressiu molt freqüent a la Xina dels darrers anys, aplicat de manera arbitrària i sense control judicial. Persones considerades incòmodes per al règim són aïllades del món per la policia sense que existeixi cap procés legal. Poca gent recorda ja el cas del Pantxen-lama tibetà que la policia xinesa va fer desaparèixer fa 18 anys, quan només tenia 6 anys d'edat. Ara mateix el llistat d'activistes detinguts il·legalment és força nombrós. La icona d'aquestes detencions és la poeta i fotògrafa Liu Xia, més coneguda per ser la dona del premi Nobel de la pau Liu Xiaobo, que compleix una condemna d'11 anys de presó. Liu Xia ha dedicat la major part de la seva vida a l'art i mai va mostrar gaire interès per l'activisme polític, a diferència del seu marit, però tot i així ha acabat patint els pitjors mètodes repressius de l'estat xinès, precisament per ser la dona de Xiaobo.
El calvari personal de Liu Xia va començar el 2010, quan es va anunciar la concessió del Nobel al seu marit. En un principi, les autoritats xineses van aïllar-la a casa seva i posteriorment la van traslladar a un edifici on només viuen famílies de policies de Pequín. A banda de no poder sortir de casa, no pot rebre visites ni parlar per telèfon ni fer servir internet. Només ha estat possible veure-la viva recentment quan un grup d'activistes encapçalats per Hu Jia van esquivar la policia el 28 de desembre. Curiosament el seu art és el seu pont amb l'exterior. L'única manera que Liu Xia té per comunicar-se és la seva obra fotogràfica, que gràcies a l'intel·lectual francès Guy Sorman, gira per mig món amb l'exposició La força silenciosa , que aquests dies es pot veure a Barcelona.
Un altre cas paradigmàtic és el de l'activista mongol Hada. Aquest filòsof i llibreter de Hohhot, capital de la regió autònoma de Mongòlia, va publicar un document el 1995 a favor del reconeixement del dret a l'autodeterminació dels mongols que va comportar-li una pena de 15 anys de presó en un dels camps de treball més durs del país, on se li va arribar a prohibir llegir. Quan va sortir de la garjola, el desembre del 2010, va ser detingut il·legalment en una residència desconeguda, és a dir, una presó negra . La coerció s'ha estès fins i tot a la seva família: la seva dona, Xinna, i el seu fill, Uiles, van ser detinguts amb acusacions fabricades per la policia. El mes passat, la Xinna va denunciar com la policia havia convertit el seu marit en un alcohòlic que frega la demència aïllat a la seva presó negra .
Fa dues setmanes Ilham Tohti, un professor universitari de Pequín i reconegut intel·lectual uigur, crític amb la política xinesa al Xinjiang però sempre dins dels marges del règim, va ser detingut a l'aeroport de Pequín quan es disposava a embarcar en direcció a una universitat nord-americana. Malgrat tenir el passaport i el visat en regla, la policia el va tornar al seu domicili i des de llavors el sotmet a vigilància constant.
Aquests tres casos són tan sols uns exemples, però revelen amb tota la cruesa la impunitat amb la qual el poder xinès actua encara avui dia contra els intel·lectuals que considera crítics. Per si algú no ho tenia clar, el Gran Germà no permet excepcions al pensament únic.
