Els nous pressupostos de la UE: més diners per a les fronteres, retallades en agricultura i nous fons anticrisi

Brussel·les preveu recaptar 22.000 milions anuals amb nous impostos per tenir recursos propis

La Comissió Europea (CE) ha posat formalment sobre la taula aquest dimecres la seva proposta de pressupostos comunitaris per al període 2021-2027, els primers sense el Regne Unit, un dels principals contribuents a la caixa europea. L'executiu comunitari preveu que per cobrir el forat del Brexit hi hagi retallades dels fons de cohesió i els d'agricultura i s'impulsin nous impostos propis. L'altra novetat és la creació de dos fons per fer front a les crisis econòmiques.

La sortida del Regne Unit i els nous reptes –seguretat, immigració i defensa– obliguen a buscar més diners, però no necessàriament a augmentar les aportacions directes de cada país. Tot i que Brussel·les havia fet pedagogia per augmentar el pressupost, finalment proposa que es quedi en l'1,11% del PIB, pràcticament la mateixa xifra que en els comptes actuals, tot i que suposaran menys diners per la sortida del Regne Unit. "Amb la proposta d'avui estem formulant un pla pragmàtic per fer més amb menys", ha resumit el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker.

El total dels pressupostos per als set anys supera l'1,3 bilions d'euros, uns 186.000 milions anuals, xifres que es podrien rebaixar si els estats membres lluiten per un pressupost més modest. Espanya, França i fins i tot Alemanya –amb menys entusiasme– s'havien mostrat disposades a posar-hi més diners, però socis del nord d'Europa –Suècia, Dinamarca i Holanda, sobretot– s'hi han pronunciat en contra. Davant la reticència d'alguns socis a aportar més diners a la UE, Brussel·les opta per fórmules alternatives, tot i que tampoc es descarta que finalment cada soci hagi d'augmentar l'aportació. 

Nous impostos i retallades

El Brexit suposa un forat d'entre 10.000 i 13.000 milions d'euros anuals. Al problema de la sortida del Regne Unit s'hi afegeix que la UE s'ha marcat com a prioritat augmentar els diners dedicats a seguretat i defensa. "Noves prioritats necessiten noves inversions", justifica Brussel·les. La proposta de la CE preveu que el 80% dels diners addicionals que es necessiten surtin de nous recursos propis, mentre que el 20% restant s'aconseguiran amb retallades i redistribució de partides. 

Quins recursos propis posa sobre la taula la CE? Entre altres mesures, proposa que els estats membres paguin un impost pels envasos de plàstic que no reciclen, que cedeixin a Brussel·les una part de l'impost de societats i també una part del que recapten amb el comerç dels drets d'emissions de gasos contaminants. Amb aquestes mesures, Brussel·les calcula que es podran ingressar 22.000 milions d'euros addicionals l'any, una xifra que suposa un 12% del pressupost comunitari. Falta, esclar, que els governs dels Vint-i-set hi estiguin d'acord.

Les retallades seran, sobretot, en la política de cohesió (les que reben les regions per cofinançar infraestructures, programes de salut, educació, etc.) i en ajudes agrícoles (conegudes com a PAC), que veuran el seu pressupost reduït un 7% la primera i un 5% la PAC. La PAC, que havia arribat a suposar gairebé el 80% del pressupost comunitari, passarà a representar amb prou feines el 30%.

Respecte a l'estat de dret

La CE també proposa limitar o suspendre els fons de cohesió a aquells estats membres que Brussel·les consideri que no respecten l'estat de dret, una mesura pensada per a Polònia i Hongria, amb qui l'executiu de Jean-Claude Juncker manté tensions relacionades amb la democràcia. A més a més, per activar la suspensió no caldria unanimitat entre els Vint-i-set.

En el repartiment dels fons de cohesió es tindrà en compte per primera vegada la taxa d'atur de cada país i les polítiques per integrar immigrants, un fet que pot beneficiar l'estat espanyol, el segon soci europeu amb una taxa d'atur més elevada.

Fons contra les crisis econòmiques

Juncker també posa sobre la taula una proposta en el marc de la unió econòmica i monetària: dos fons finançats amb recursos propis. El primer, que comptarà amb 25.000 milions d'euros, servirà per donar suport a les reformes econòmiques dels estats membres. El segon funcionarà com a fons d'estabilització i servirà per mantenir el nivell de les inversions quan un estat membre passi per una crisi econòmica que l'obligui a fer retallades. Aquest fons oferirà préstecs per un valor màxim de 30.000 milions d'euros.

Prioritats: seguretat, defensa i Erasmus

Els pressupostos són sempre un reflex de les prioritats polítiques. En aquest cas, Brussel·les vol que el programa educatiu Erasmus+, un dels vaixells insígnia de la UE, dobli el seu pressupost. També es dedicaran diners a la defensa comuna i al control de fronteres externes de la UE. Segons afirma el document, la voluntat és passar dels actuals 1.500 guàrdies fronterers a 10.000 el 2027, una mesura que necessita més finançament.

Ara començaran els debats per aprovar els pressupostos, que duraran mesos. La Comissió Europea vol que es tanqui un acord amb els governs europeus i l'Eurocambra el 2019, però les negociacions es podrien allargar fins al 2020.