FRANÇA

Dimiteix en bloc el govern francès

Macron ha acceptat aquest matí la renúncia d'Édouard Philippe i s'espera que anunciï qui el substituirà avui mateix

El primer ministre francès, Édouard Philippe, ha presentat avui a Emmanuel Macron la seva dimissió i la del seu govern en bloc. La remodelació de l'executiu ja es donava per descomptada després de la segona volta de les municipals de diumenge, com un intent del president de donar un nou impuls al seu govern amb vista a la seva reelecció el 2022. El president ha anul·lat el consell de ministres d'avui i s'espera conèixer el nom del substitut de Philippe en les pròximes hores.

La renúncia del primer ministre és una fórmula habitual a França quan el president vol un nou govern, però no implica necessàriament la sortida de Philippe. De fet, una de les qüestions centrals és si Macron se separarà del seu primer ministre. Philippe va sortir consolidat de les eleccions municipals de diumenge al ser reelegit alcalde de Le Havre amb gairebé el 60% dels vots davant del desastre del macronisme, que no ha aconseguit cap de les grans ciutats.

El macronisme fracassa a les eleccions municipals

A més, Philippe ha sabut aprofitar la gestió de la crisi del coronavirus fins al punt que ha guanyat quatre punts d'aprovació aquest últim mes, fins al 43%, vuit punts més que el president. Una qualificació remarcable si es té en compte el desgast de la popularitat que sovint ocasiona el poder.

Macron, doncs, podria estar temptat a desempallegar-se del seu primer ministre i optar per un altre que acapari menys els focus d’atenció, amb un perfil més executiu. Cal dir que el mandat de Macron ha estat marcat per un primer ministre força present. ¿Però Macron veritablement pot prescindir de Philippe? Alguns observadors apunten que això podria incitar Philippe a presentar-se a les pròximes presidencials d’aquí dos anys.

En el cas que es confirmés la marxa de Philippe, alguns noms sonen per substituir-lo: la ministra de Defensa, Florence Parly; l’encarregat de la UE per negociar el Brexit, Michel Barnier, o bé l’exministre d’Ecologia sota la presidència de Nicolas Sarkozy, Jean-Louis Borloo.