Internacional  /  Pròxim Orient 04/12/2022

Activistes, rapers i aficionats al futbol, les noves víctimes de la repressió iraniana

El règim dels aiatol·làs ha matat més de 450 persones i ha detingut més de 18.000 ciutadans des de l'inici de les protestes

P.J. Armengou
3 min
Una manifestant a una protesta a Tolouse (França) en suport a les dones iranianes.

JerusalemLa repressió a l'Iran continua sense aturador. Mehran Samak, un aficionat al futbol del nord del país, va morir d'un tret al cap el 29 de novembre després de fer sonar el clàxon del cotxe durant les celebracions per la derrota de l'Iran davant dels Estats Units al Mundial de Qatar, segons el grup Iran Human Rights (IHR). Toomaj Salehi, un raper dissident detingut per donar suport a les protestes per la mort de Mahsa Amini, podria enfrontar-se a la pena de mort, segons fonts judicials. I més de 450 activistes i manifestants han estat assassinats, i 18.170 persones han estat detingudes, arran de les mobilitzacions sorgides al setembre, segons la Human Rights Activists' News Agency. També haurien mort 60 membres de les forces de seguretat.

Tot i que l'Iran només ha reconegut oficialment unes 200 morts, Amnistia Internacional ha informat que té documentats múltiples crims i violacions dels drets humans per part de les autoritats iranianes des de l'inici de les protestes per l'assassinat d'Amini, a qui la policia religiosa va detenir per no portar ben posat el vel. L'ONG ha identificat centenars d'homicidis "com a resultat de l'ús injustificat de mitjans letals", així com detencions i reclusions arbitràries massives, desaparicions forçades, tortura i altres maltractaments. Des de la mort d'Amini, les protestes contra el règim dels aiatol·làs s'han estès a més de 150 ciutats i 140 universitats a les 31 províncies del país, i ja es consideren la revolta popular més important contra la República Islàmica, des de la revolució del 1979. 

Davant d'aquesta situació, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va votar el 24 de novembre a favor de l'establiment d'una missió especial per investigar la repressió de les protestes per part del règim dels aiatol·làs. Des de Ginebra, el cap de drets humans de l'ONU, Volker Türk, va advertir que l'Iran està en una crisi "en tota regla" i va afirmar que la mort i detenció de dissidents és "inacceptable". Türk va lamentar "les imatges de nens assassinats, de dones colpejades als carrers, de persones condemnades a mort" i va reprovar "l'ús innecessari i desproporcionat de la força" per part del govern iranià. "Els vells mètodes i la mentalitat de fortalesa dels que exerceixen el poder simplement no funcionen. De fet, només agreugen la situació", va afegir.

La missió va comptar amb el suport de 25 estats, mentre que sis països hi van votar en contra i setze es van abstenir. El secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, va elogiar el resultat de la votació i va dir que la investigació "ajudarà a garantir que els involucrats en la repressió violenta en curs contra el poble iranià siguin identificats i les seves accions siguin documentades". Per la seva banda, el govern de Teheran va descriure la proposta d'investigació com una maniobra política arrogant i va avançar que no hi cooperaria. Entre les organitzacions pels drets humans, la notícia ha estat rebuda positivament. La secretària general d'Amnistia Internacional, Agnès Callamard, ha valorat que "aquest pas important, que s'havia d'haver fet fa temps, demostra que finalment s'ha sentit el clam de la gent de l'Iran per la justícia".

Més repressió i condemnes a mort

Al preguntar-li per la votació, el relator especial de l'ONU pels Drets Humans a l'Iran, Javaid Rehman, va augurar dissabte passat que el règim iranià "reaccionarà violentament" a la resolució de les Nacions Unides, i va indicar que la decisió de l'ONU "podria desencadenar més violència i repressió". En declaracions a l'agència Reuters, Rehman va assegurar que la repressió dels manifestants ja s'està intensificant i que les autoritats estan llançant una "campanya" per condemnar a mort els participants en les protestes. Segons l'expert, almenys 21 persones detingudes en el context de les manifestacions ja s'enfronten a penes de mort –inclosa una dona acusada de "delictes penals ambigus i de formulació àmplia", segons Rehman–, i sis han estat condemnats aquest mateix mes de desembre.

stats