Protestes a l'Iran
Internacional  /  Pròxim Orient 27/11/2022

Les dones que lluiten contra els aiatol·làs des de les muntanyes

La protesta creix als carrers de l’Iran, però les kurdes fa dècades que estan a la guerrilla

4 min
Guerrilleres del PAK porten el cos d'un company mort en els útlims bombardejos iranians sobre les seves bases a l'Iraq.

Frontera Iran-IraqSón hores de ruta en un 4X4 abans de pujar a peu a través del bosc. Allí, protegits de la vista dels drons per una fageda, és la guerrilla del PJAK (Partit per a una Vida Lliure al Kurdistan) la que ens troba a nosaltres. Som en algun lloc de les muntanyes que travessen la frontera entre l'Iran i l'Iraq. No podem donar les seves coordenades, ni tampoc fotografiar les milicianes o les referències espacials que aportin pistes sobre la seva localització. Aquest és el tracte.

Format principalment per kurds i kurdes de l'Iran, el PJAK aposta per una democratització del règim de Teheran a través de l'anomenat “confederalisme democràtic”, traçat per Abdullah Öcalan, cofundador i líder empresonat del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Zilan Vejin, copresidenta del PJAK, ens convida a seure en una estança humil i impol·luta. Li preguntem pel més urgent: l'onada de protestes a l'Iran. Des que el passat 16 de setembre la policia de la moral va assassinar Mahsa Amini –una kurda iraniana de 22 anys– per portar el vel islàmic mal posat, milers d'homes i dones han pres els carrers al crit de “Dona, vida, llibertat!" Vejin recorda que l'eslògan va ser encunyat pel seu moviment “durant una reunió el 2013”.

“El problema de la llibertat de la dona és una qüestió que el nostre moviment va definir com a central ja fa 40 anys i avui el pateixen tots els pobles de l'Iran”, assegura la guerrillera.

Organitzacions com Amnistia Internacional han denunciat les dificultats que afronten les minories ètniques –com kurds, balutxis o àrabs– per accedir a l'educació, l'ocupació o l'habitatge. A més, sembla que les dones de qualsevol ètnia s'han convertit en un dels objectius del govern teocràtic.

¿Podria l'aixecament civil en curs posar fi a tot això? Vejin es mostra optimista. “Aquesta revolta és molt diferent de totes les que s'han produït durant els 43 anys que els aiatol·làs han estat al poder: va començar al Kurdistan liderada per dones i d'aquí es va estendre per tot el país”, explica la guerrillera. La lluita contra l'obligatorietat del hijab, afegeix, “és l'excusa per a una revolta que demana llibertat i democràcia”.

Dones al front

A més de les milicianes del PJAK, hi ha dones combatent al costat dels homes a les files del PDKI (Partit Democràtic del Kurdistan Iranià), mentre que el PAK (Partit de la Llibertat al Kurdistan) fins i tot compta amb un contingent exclusivament femení.

Hana Hussein Yazdanpana, portaveu, parla via telefònica des d'un lloc de les muntanyes sense determinar. Les seves bases a la vall han esdevingut objectiu recurrent dels míssils iranians. El 28 de setembre passat van perdre deu combatents i 21 van resultar ferides.

Milicianes del PAK portant el cos d'un company mort en un dels útlims bombardejos iranians.

“L'Iran ens ha amenaçat de tornar-ho a fer si no deixem de donar suport a les protestes i refugiar els que fugen del país”, explica Yazdanpana. Segons diu, el PAK compta amb 3.000 combatents, dels quals una tercera part són dones. Moltes van lluitar contra l'Estat Islàmic, i també contra les milícies xiïtes que tenien el suport de Teheran i que actuen en terra iraquiana. Sobre si aprofitaran aquesta experiència per lluitar contra els aiatol·làs, Yazdanpana es mostra contundent: “La lluita ha de ser pacífica i només tindrà èxit si el món lliure dona suport obertament a la gent i du a terme accions contra la República Islàmica”.

La guerrilla també lluita des de les xarxes. A la seva pàgina web, el partit Komala del Kurdistan Iranià es defineix com “un partit socialdemòcrata que advoca per un Iran federal lliure i democràtic”. Amb les seves bases al racó sud-oriental de la Regió Autònoma Kurda de l'Iraq, molt a prop de la frontera amb l'Iran, el Komala presumeix de ser la primera organització kurda a desplegar un batalló de dones combatents, el 1982.

Membres del PJAK escollint Zilan Vejin com a copresidenta.

"Al costat del socialisme i del dret d'autodeterminació, la igualtat de gènere va ser un dels pilars de la nostra fundació el 1969", explica, via telefònica, Zagros Khosravi, membre del comitè central. Parla d'un contingent d'“uns pocs centenars de combatents desplegats a les muntanyes”, però, insisteix, la seva força està en els “milers” que poden ser mobilitzats dins de l'Iran, “molts, entrenats en tàctiques de resistència civil”.

Des del Kurdish Peace Institute, l'analista Kamal Chomani subratlla que una coordinació entre les organitzacions kurdoiranianes serà “clau” si la protesta desemboca en una guerra oberta amb el règim. L'expert planteja aquest escenari: “El PJAK té més experiència en la guerra de guerrilles i capacitat d'organització pels seus vincles amb el PKK. El PDKI i el Komala tenen arrelament a l'Iran perquè han estat molt actius des dels anys 70, i això els permetrà mobilitzar combatents dins del país”.

Mentrestant, les iranianes continuen sortint als carrers. Segons dades de l'agència de notícies HRANA, gestionada per activistes dels drets humans, els morts des de setembre superen els tres-cents i ja hi ha més de 15.000 detinguts.

stats