Alarma a Gaza per la droga trobada als sacs de farina de la fundació de Trump i Netanyahu

BarcelonaQuan semblava que els horrors a Gaza ja no es podien superar, una descoberta macabra ha afegit un nou motiu d'angoixa als bombardejos indiscriminats i el bloqueig de l'ajuda humanitària, que ha provocat la pitjor crisi de fam del món, segons l'ONU i les ONG amb presència a la Franja. A finals de juny el govern de Hamàs va alertar que s'havien trobat pastilles d'oxicodona, un potent narcòtic a base d'opi, barrejades dins els sacs de farina que reparteix la Gaza Humanitarian Foundation (GHF). És el polèmic sistema de distribució d'ajuda establert al maig pels Estats Units i Israel per saltar-se els mecanismes de l'ONU, on han mort almenys 798 palestins per foc israelià i 5.000 més han quedat ferits quan anaven a recollir els aliments, alertava aquest divendres d'Oficina de Drets Humans de Nacions Unides. Almenys 39 palestins han desaparegut en aquests punts i no se'n té cap notícia.

L'oficina de premsa del govern de Hamàs diu que ha documentat quatre casos de palestins que han trobat les pastilles dins dels sacs de farina, i ha acusat Israel d'intentar "destruir des de dins el teixit social". L'ARA ha pogut parlar amb un d'ells, Omar Hamad, que és farmacèutic. "Vaig obrir el sac de farina i les vaig trobar a dins, sense cap envàs. Les vaig agafar i anava a portar-les a analitzar al laboratori, però aleshores vaig veure un informe al Facebook del doctor Khalil Abu Nada que ja les havia testat al Ministeri de Salut i havia confirmat que es tractava d'oxicodona", explica en una conversa telefònica. El farmacèutic no havia anat personalment fins al punt de distribució de la GHF, sinó que havia comprat la bossa a una altra persona que s'havia jugat la vida per recollir el lot d'aliments. Les pastilles, doncs, també s'haurien pogut introduir al sac després del repartiment.

L'oxicodona és un opiaci que es recepta per tractar el dolor crònic, com en el cas de pacients oncològics. És una substància fortament addictiva, amb efectes secundaris com nàusees, vòmits, al·lucinacions, marejos o insuficiència respiratòria. Ingerida amb la farina en quantitats desconegudes pot causar malformacions als fetus en el cas de les dones embarassades i greus dificultats respiratòries entre la gent gran.

El farmacèutic és totalment conscient del perill, però diu que no pot impedir que la seva família continuï menjant la farina del sac, sense saber si hi pot haver barrejada més droga triturada. "No tenim el luxe de poder agafar mostres i analitzar-les, però molta gent de la família ha caigut malalta: això no demostra que hagin barrejat la droga amb la farina, però ho fa més probable", alerta. "No tenim res més de menjar: senzillament no tenim alternativa". Hamad no té dubtes que l'objectiu de qui hagi posat la droga a la farina és "fer que la gent s'enfrontin els uns contra els altres, que hi hagi molts conflictes i així matar-nos un darrere l'altre. Tota la pressió a què ens sotmeten està traient el pitjor de l'ésser humà".

GHF ha sortit al pas de la polèmica negant totes les acusacions com una campanya viral a les xarxes socials orquestrada per Hamàs, i assegura que els sacs de farina es compren a empreses comercials i es distribueixen tancats. A preguntes dels periodistes, el portaveu del secretari general de l'ONU ha dit que no es pot verificar què està passant amb aquestes drogues i ha tornat a reclamar a Israel que permeti l'accés de la premsa internacional a Gaza per tenir informació més acurada.

Precedents

No és el primer cop que Hamàs acusa Israel d'introduir drogues entre els palestins a Gaza o a Cisjordània per domesticar la seva població. El 2010 les autoritats de la Franja van cremar dos milions de pastilles de tramadol, un altre opioide, que s'havien introduït a Gaza a través dels túnels d'Egipte i que molts joves consumien per evadir-se de la terrible situació a la Franja. L'aleshores cap de la força antidrogues, Jamil Al Dahshan, va dir que Israel estava darrere d'aquest contraban.

El 2017 Ahmed Kidera, cap de la unitat antidrogues de la policia de Gaza, també va acusar Tel-Aviv de fer els ulls grossos amb el tràfic de narcòtics a través dels camions comercials procedents d'Israel que entraven a la Franja. També als camps de refugiats de Cisjordània hi ha un problema de salut pública greu des de fa anys pel consum de tramadol entre els joves.

Brendan Ciarán Browne, professor de resolució de conflictes al Trinity College de Dublín, alerta que "l'adormiment social col·lectiu que es pot aconseguir mitjançant el col·lapse sistemàtic de la força física, mental i comunitària dels individus és un intent desesperat d'un exèrcit d'ocupació fallit per reprimir la resistència palestina, una resistència que no han pogut derrotar militarment durant els darrers 21 mesos". I recorda que "aquestes tàctiques són tan antigues com el mateix Estat d'Israel, que el 1948 ja va enverinar pous d'aigua palestins amb tifus".

Assassinats als punts de repartiment

Les pastilles d'oxicodona són només l'últim capítol de tots els escàndols que envolten els punts de repartiment de la GHF. Soldats israelians van revelar al diari Haaretz com rebien sistemàticament ordres de disparar sense cap motiu contra els palestins que anaven a buscar menjar enmig de la crisi de fam més greu que ha patit la Franja en la seva història, provocada per l'implacable bloqueig imposat per Israel a l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja.

Metges Sense Fronteres s'ha referit al nou sistema com "una massacre emmascarada d'ajuda humanitària". I la setmana passada dos mercenaris estatunidencs van explicar a l'Agència AP que els seus companys també disparaven foc real contra els palestins que anaven a buscar menjar en aquests llocs de repartiment, que ja es coneixen com els Jocs de la Fam de Gaza. "Gent innocent és greument ferida sense cap necessitat", va dir un d'ells, que demanava l'anonimat, i va aportar vídeos on es veu com els americans disparen fora del perímetre del centre de repartiment contra un grup de palestins que marxaven després de recollir els aliments.