Dissuasió i amenaça: creix la presència militar dels Estats Units al Pròxim Orient

La crisi entre Israel i Hamàs està propiciant un desplegament de les forces nord-americanes com no s'havia vist des de feia molt de temps. Els aliats de Washington agraeixen un moviment de tropes amb el qual es pretén dissuadir l'Iran -i les seves extensions- d'estendre el conflicte de Gaza. Els enemics de Washington ho veuen, en canvi, com una amenaça per a l'estabilitat de tota la regió. Probablement, es tracta de les dues coses, dissuasió per als uns i amenaça per als altres.

De fet, es tracta d'un desplegament que no té precedents des del 1991, quan l'operació Tempesta del Desert es va posar en marxa per expulsar l'Iraq de Saddam Hussein de Kuwait. Però si en aquell moment el desplegament va suscitar reaccions negatives entre alguns països àrabs, com l'Aràbia Saudita, l'actual desplegament només el critica Teheran per raons òbvies.

Washington ha enviat un portaavions al Mediterrani oriental i un altre s'està acostant al Pròxim Orient des de l'oceà Índic. A cada portaavions l'acompanya una considerable flota de vaixells de guerra. Els moviments són dirigits contra el grup libanès Hezbol·lah i també contra l'Iran, en un moment què no és clar quin serà l'abast de la guerra, és a dir, quin desenvolupament i quines conseqüències tindrà.

El pitjor escenari per al Pentàgon és una implicació de Hezbol·lah, el partit xiïta què té una bona preparació militar i armes relativament sofisticades. L'última vegada que va entrar seriosament en guerra va causar desenes de morts entre els israelians. Els estrategs israelians consideren que avui la seva preparació és més bona, sense oblidar que Hezbol·lah té milers de coets i míssils preparats i sempre guarda alguna sorpresa espectacular.

Una petició d'ajuda clara

De moment, els incidents a la frontera israelo-libanesa són limitats. Cada dia hi ha intercanvi de foc entre les milícies de Hezbol·lah i les tropes israelianes i hi ha hagut desenes de morts entre els libanesos i algun entre els israelians. Però les dues parts estan exercint autocontrol per evitar una guerra total. Naturalment, hi ha circumstàncies que poden desencadenar un conflicte de més intensitat, tot i que la intervenció de l'Iran, d'una manera directa, sembla més difícil.

Israel ha demanat ajuda als Estats Units d'una manera clara per primera vegada. L'atac del 7 d'octubre ha deixat un regust d'impotència i vulnerabilitat que els israelians no havien sentit mai. Per lligar les mans a Teheran, Washington també està desplaçant vaixells de guerra a les proximitats de l'Iran, on aquests dies hi ha casualment una petita flota de vaixells de guerra xinesos.

Alguns països de la regió critiquen des de fa alguns anys el que consideren una actitud no amistosa dels nord-americans, que han deixat d'implicar-se directament en qüestions del Pròxim Orient, com si aquesta regió hagués perdut importància per a Washington. Però el que està passant ara mostra que donen suport als seus aliats, particularment Israel, quan hi ha una necessitat. El distanciament nord-americà del Pròxim Orient no és, per tant, tan gran com pretenen alguns països de la zona.