Pròxim Orient

Sozdar Derik: "Les dones portem la vida i som les que podem fer que sigui lliure"

Comandant de la Unitat Kurda de Protecció de les Dones

5 min
Sozdar Derik, membre de la comandància de les Unitats de Protecció Kurdes, a la Fira Literal.

BarcelonaEl moviment inspirat en Abdullah Öcalan a Rojava (nord-est de Síria) protagonitza una experiència única al Pròxim Orient que defensa un model confederal d'autonomies kurdes per damunt dels estats, els drets de la dona, l'ecologisme i una economia de base cooperativa. I ho fa contra dos estats poderosos –Turquia i Síria– i també contra els fanàtics de l'Estat Islàmic, als quals ha combatut amb el suport dels Estats Units. En parlem amb Sozdar Derik (Rojava, 1979), membre de la comandància general de la guerrilla de la Unitat Kurda de Protecció de les Dones (YPJ) i la Unitat Kurda de Protecció Popular (YPG), que ha visitat Barcelona convidada per la Fira Literal.

Què suposa la recent victòria electoral del president turc Recep Tayyip Erdogan per al poble kurd?

— És la victòria del feixisme, i això augmentarà el patiment del poble de Bakur [Kurdistan turc] i de tots els kurds en general. Hi haurà més atacs contra el poble kurd, contra els moviments democràtics, contra la premsa, contra tothom que lluita per canviar les coses. I com a veïns de Turquia, a nosaltres també ens tocarà: Erdogan vol l'ocupació de Rojava, però fins ara no ha pogut complir els seus plans. Erdogan té una mentalitat d'ocupació, feixista: sempre parla d'una llengua, una bandera i un estat. No accepta l'existència d'altres pobles.

En els últims mesos hi ha hagut atacs turcs sobre el Kurdistan sirià que han generat poca reacció mediàtica i internacional. ¿Els kurds de Síria s'estan quedant més sols?

— Tots els estats membres de la Coalició Internacional [que combat contra l'Estat Islàmic, liderada pels Estats Units amb el suport de 30 països] saben que Turquia ens ataca cada dia, però ningú diu res. Des de Derik fins a Afrin hi ha drons sobrevolant els pobles kurds les 24 hores al dia; no passa una setmana que no tinguem morts, siguin civils o guerrillers. Hem vist com bombardejaven pobles i, quan arribaven els equips de rescat, tornaven a bombardejar. Tenim una situació de guerra oberta i també atemptats perpetrats pels serveis secrets turcs, que posen bombes als cotxes de la nostra gent. I cada dia entren combatents de l'Estat Islàmic a través de la frontera turca. Erdogan no vol que l'Estat Islàmic es debiliti.

Els kurds vau ser claus en la derrota de l'Estat Islàmic a Síria. Quina presència mantenen els fonamentalistes avui?

— Les forces antiterroristes de l'administració autònoma kurda, la Coalició Internacional i el PUK [el partit dels kurds del nord de l'Iraq fundat per Jalal Talabani] continuem lluitant junts contra l'Estat Islàmic. Ara ja no existeixen com un estat, però no han abandonat la violència ni la seva mentalitat opressora. Les seves cèl·lules dorments continuen atacant les nostres forces de seguretat interior, i també els civils que treballen a l'administració autònoma. Aterreixen la població. I això ja li va bé, a Turquia, que vol que els pobles del Pròxim Orient continuem vivint enmig del caos. Turquia no vol que s'acabin les cèl·lules dorments dels jihadistes en territori kurd.

Els kurds també s'han encarregat de la custòdia dels milers de presoners jihadistes i les seves famílies, molts dels quals són d'origen europeu i els seus estats rebutgen repatriar-los.

Al camp d'Al Hol i altres són la principal amenaça. Ara hi ha unes 60.000 persones i cada dia hi neixen criatures que seran educades en la ideologia de l'Estat Islàmic. Hi ha més de 2.000 dones europees amb els seus fills. Els seus estats haurien de responsabilitzar-se'n per rebaixar la pressió que tenim a Rojava.

Fa uns dies l'administració kurda del nord de l'Iraq, que depèn de Turquia per vendre el seu petroli, va tancar indefinidament la frontera amb Síria, de manera que s'ha tancat l'única porta a l'entrada a Rojava de tota mena de mercaderies vitals. Això incrementa l'aïllament dels kurds de Síria.

— Ens hem quedat totalment aïllats, i això està provocant una crisi humanitària. Estem segurs que el PDK [el partit de Masud Barzani, rival de Talabani i d'Ocalan] ha pactat aquest tancament amb Turquia i amb l'Iraq. Volen un bloqueig econòmic que faci que la gent acabi marxant, però el meu poble té molta consciència i si hem resistit durant tretze anys podem seguir fent-ho. El tancament fronterer també és un senyal que Turquia ens atacarà aviat, un cop passades les eleccions.

El rais sirià Bashar al-Assad ha estat rehabilitat fa poc a la Lliga Àrab, tot i els centenars de milers de morts que ha provocat a Síria ofegant en sang una revolució que demanava llibertats.

— Abans tots els estats deien que era un assassí i ara el tornen a acceptar. I això també ens fa por. Ara pot pensar que és més fort. Però nosaltres seguim dient que són els sirians els que han de resoldre els seus problemes. I que nosaltres sempre estarem disposats a dialogar amb el règim sirià amb l'única condició que respecti la nostra autonomia i els nostres drets. No volem la independència de Síria, però tampoc acceptarem tot el que ens imposin.

I no creu que és molt difícil que un règim com el sirià, que ha preferit cremar el país per mantenir-se al poder i que sempre ha estat àrab i centralitzat, respecti una autonomia kurda?

— Per això mateix hi discutim.

Com ha viscut les protestes a l'Iran, que van adoptar el lema "Dona, vida, llibertat" dels kurds de Síria?

— El nostre cor està amb les dones de l'Iran, perquè el nostre crit és el del poble kurd i també el de totes les dones i els homes que lluiten per la llibertat. El paper de les dones en la lluita del poble kurd sempre ha estat fonamental, i així ha quedat evident als ulls del món. Les dones creem la vida i som les que podem fer que aquesta vida sigui lliure.

Les dones kurdes s'han incorporat també a la lluita armada, i això ha trencat molts estereotips.

— La incorporació de les dones a les tasques d'autodefensa ens ha permès sortir fora de l'àmbit domèstic i demostrar a la nostra societat que servim per fer qualsevol feina. A tots els fronts de guerra tenim forces de les YPJ i les dones també estem presents a les forces de seguretat interior. El més visible és la nostra lluita contra el Daeix, però també dins de casa les dones organitzant-nos responem a la violència domèstica i a altres formes de violència contra les dones. No només parlem de força física, sinó també de la idea que en l'autodefensa hi ha d'haver una ètica i una justícia. Una revolució és que les dones puguin avançar en tots els àmbits. 

En quin punt es troba el confederalisme democràtic a Rojava avui?

— Aquesta autonomia que hem construït per a nosaltres és una nova experiència. És un sistema encara molt jove i volem aprendre d'altres democràcies, com Catalunya, per la seva experiència en àmbits com l'educació, la salut o l'economia. Tot i els atacs que patim, la nostra gent viu una experiència positiva i pensem que l'organització de la nostra administració autònoma pot ser un exemple per al món: ens organitzem a partir de comunes i consells, que comencen pels barris i van pujant a nivell de pobles, ciutats o regions. I els comitès organitzen la salut, l'educació, l'economia o l'autodefensa (o altres àmbits) i molta gent hi està implicada. Sempre tenim un colideratge, amb un home i una dona, i a l'administració hi ha d'haver com a mínim un 40% de dones, encara que sovint són més. En paral·lel tenim el Congrés de Dones. I també les forces d'autodefensa, que estan sota control de l'administració. La nostra terra és petita, però el nostre sistema és molt gran.

stats