Familiars d'israelians ostatges de Hamàs: "No es tapa una atrocitat amb una altra"

Israel afronta la pitjor crisi de segrestats de la seva història mentre prepara la invasió terrestre

4 min
Yocheved Lifshitz arriba per a una conferència de premsa a l'Hospital Ichilov després de ser alliberada per Hamàs

Enviada especial a JerusalemAyelet i Limor Sella relaten l’espiral d’emocions contradictòries que estan vivint. Les seves cosines Natalie Raanan, de 17 anys, i la seva mare Judith, de 59, de doble nacionalitat estatunidenca-israeliana, van ser les primeres ostatges de Hamàs alliberades, amb la mediació de Qatar. Però encara tenen set familiars més segrestats a Gaza, entre ells tres criatures de 3, 9 i 12 anys. "El del dol és un luxe que no ens podem permetre. Vam sentir joia quan les van alliberar, però immediatament vam pensar en els nens", expliquen a l'ARA. El primer dia van fer un arbre genealògic amb el nom, les fotografies i la relació de parentiu, que van actualitzant a mesura que descobreixen què se n'ha fet de cadascun d’ells.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Israel afronta la pitjor crisi d’ostatges de la seva història, amb 222 israelians –civils i militars– que van ser segrestats en l’atac sorpresa del 7 d’octubre i arrossegats a Gaza. Fa 18 dies que l’aviació bombardeja indiscriminadament la Franja, on han mort almenys 5.791 persones, segons l’últim balanç oficial, i els familiars dels segrestats reclamen que mantenir-los vius i tornar-los a casa sigui la primera prioritat del seu govern. Quan el primer dia de la guerra el conservador Benjamin Netanyahu va prometre "reduir tot Gaza a runes", Hamàs va respondre que executaria públicament un ostatge en cada bombardeig sobre civils sense previ avís.

I mentre Israel manté la narrativa de comparar els islamistes de Gaza amb l’Estat Islàmic, aquests no només no han anunciat cap execució, sinó que han alliberat quatre dones, primer dues israelo-estatunidenques i després dues àvies israelianes. I mentre 360.000 reservistes israelians estan mobilitzats per la guerra, una gran part dels quals esperant l’ordre per envair per terra Gaza, la sort dels ostatges, amagats a la teranyina de túnels subterranis de Gaza, penja d’un fil.

L’octogenària Yocheved Lifschitz, que va ser alliberada dilluns a la nit, ha explicat aquest matí en una roda de premsa que la van tenir als túnels subterranis de Gaza i que, després de la violència de l’atac, aquestes dues setmanes els seus captors la van tractar bé, li van oferir atenció mèdica i "sempre van ser amables". Fins i tot en el vídeo del moment de l’alliberament, la dona li va oferir la mà a un milicià i li va dir "shalom", la salutació hebrea que significa també pau. Mentre el seu marit continua captiu, Lifschitz criticava el fracàs de seguretat israelià i demanava al seu govern que no emprengui accions militars que puguin posar en perill els ostatges.

En contra de l'ull per ull

"Ara sabem que la Judith i la Natalie van estar sempre retingudes al mateix lloc, però no sabem res dels altres. I ens fa molta por que enmig dels bombardejos i dins els túnels sigui molt difícil per als terroristes mantenir-los vius", detalla Ayelet Sella, visiblement cansada. La seva germana Limor, que com altres familiars intenta tenir la màxima visibilitat possible a la premsa israeliana i internacional, afegeix que no vol l’ull per ull: "No es tapa una atrocitat amb una altra: revenja no ha de ser la paraula ara". Però és la paraula que pronuncia cada dia el seu govern. Totes dues clamen que "els civils no han de ser moneda de canvi". Hi ha massa coses en aquest racó de món que no haurien de passar i passen, des del 7 d’octubre, i des de fa 75 anys.

Les nord-americanes que van ser alliberades.

Mentrestant, als despatxos es discuteix com i quan començarà la invasió terrestre, que s’està preparant aplanant Gaza. Els serveis de seguretat israelians, amb l’assessorament dels Estats Units, estan intentant localitzar on poden ser els captius, que Hamàs assegura que ha repartit en diferents llocs de la xarxa de túnels. La qüestió dels ostatges és d’alt voltatge polític. Els familiars de civils segrestats diuen que ells no en tenen cap culpa i els dels soldats que si l’estat els va enviar a una missió és responsable de salvar-los. "Els ostatges han de ser una prioritat: ho demano a Israel, als Estats Units, al Regne Unit, a Qatar, a Egipte i a tothom que està implicat en això", diu la Limor.

I la sort dels ostatges no queda al marge de la polarització política que viu Israel, que abans del 7 d’octubre patia una crisi política sense precedents per les mesures adoptades pel govern de Netanyahu i els seus aliats d’ultradreta. Diverses famílies de segrestats acampen davant de la seu del govern a Tel-Aviv, confiant que així podran pressionar-lo per treure’ls de Gaza vius. Defensen que si Hamàs va capturar ostatges era per arribar a un acord per intercanviar presos (abans del 7 d'octubre hi havia 5.200 palestins empresonats a Israel i ara ja són 10.000) i reclamen al govern que ho faci. Ja va passar el 2006, quan Israel va intercanviar un miler de presoners palestins per Gilad Shalit, un soldat capturat a Gaza, després de cinc anys de captiveri i d’un intent fallit de rescat. Però al costat hi ha un altre campament de quatre famílies, on exigeixen que la sort dels ostatges no obstaculitzi els plans per envair Gaza.

stats