Un fuster al Betlem d'avui

BetlemNo es diu Josep, però també és fuster i de Betlem. A escassos metres del lloc on la tradició situa el naixement de Jesús, Bassem Giacaman recrea amb minuciositat i cura les escenes d’aquell moment bíblic: el bou i la mula, la Verge Maria, Sant Josep, el nen... Una de les seves obres, ja enllestida i més senzilla, porta incorporat un afegitó anacrònic: entre el portal amb la Sagrada Família i els Reis d’Orient s’alça un mur gris. Recorda la barrera de formigó amb què Israel envolta Betlem. “És la nostra vida”, es limita a dir el Bassem. 

“Com a cristià, viure a Betlem és increïble. És el lloc on Jesús va néixer i m'hi sento molt connectat emocionalment i espiritualment. Però després de 75 anys de conflicte, hi ha molta gent que ja no pot més. Especialment arran de la guerra a Gaza”, afegeix. Tot i que aquesta última escalada ha afectat molt més la Franja, els palestins que viuen als territoris ocupats de Cisjordània també han patit les conseqüències de la guerra. Més de 300 cisjordans han mort a mans de soldats o colons jueus, i Israel ha augmentat l’ocupació a la zona i ha tancat la majoria de punts d’accés.

“Tothom està trist”, reconeix el frare franciscà Rami Asakrieh, rector catòlic de l’església de Santa Caterina, a tocar de la basílica de la Nativitat. El sacerdot explica que aquest Nadal les autoritats polítiques de Betlem i els patriarques i caps de les Esglésies cristianes de Terra Santa han decidit suspendre les mostres externes de celebració: no hi ha decoracions, ni llums, ni música, ni desfilades, ni l’enorme arbre de Nadal que acostuma a instal·lar-se al centre de la ciutat. “En els temps que corren, evitar les decoracions exteriors s’entén com una cosa normal. És gairebé un deure. Una petita cosa que podem fer davant del que està passant a Gaza”, diu el pare Asakrieh, que explica que els veïns de la ciutat estan vivint amb molta por i estrès la situació a la Franja, i que els cristians acudeixen en massa a les esglésies. “Clarament hi ha una gran necessitat espiritual. La gent resa per tenir estabilitat, després de més de 70 anys de conflicte, i preguen a Déu que aquesta guerra acabi aviat”, diu.

El mateix Bassem està esgotat. Fa més de vint anys que és al capdavant de la Blessings Gift Shop, una botiga d’artesania i souvenirs a tocar de la basílica de la Nativitat, on elabora i ven peces religioses en fusta d’olivera. Mai havia viscut res semblant, i això que ja havia experimentat una intifada, diverses escalades violentes, la construcció del mur i la pandèmia del coronavirus. 

Amb orgull, explica que el seu avi va fundar el taller l’any 1925 i que, després del seu pare, ell va passar a encarregar-se’n. “Vaig tornar de Nova Zelanda, on vaig estudiar matemàtiques, per seguir amb el negoci familiar”, explica el Bassem, que reconeix que, tot i que és feliç com a fuster a la ciutat de Jesús, “com ho van ser el pare i Sant Josep”, en els últims temps ha pensat “moltes vegades a tornar”. “No puc fer-ho perquè la meva dona no té la nacionalitat”, lamenta, tot i que insisteix que prefereix no marxar. La seva família és una de les més antigues de la ciutat, i no concep un Betlem sense cristians. 

Per al Bassem i per a molts altres cristians i musulmans de Betlem, les conseqüències de la guerra a Gaza són dobles: pateixen per la situació a la Franja, on ja han mort unes 20.000 persones i on tenen amics i familiars, i també pel que passa actualment a Cisjordània, i pel que hi podria succeir en el futur. “Tot és molt confús. La gent viu al dia. Ningú sap què passarà. Molta gent pensa que quan els israelians acabin amb Gaza, vindran aquí. I això espanta molt”, diu el Bassem. 

Entre les víctimes de l’ofensiva israeliana sobre la Franja hi ha desenes de cristians. Almenys 18 van morir el 20 d’octubre en un bombardeig contra l’església ortodoxa de Sant Porfiri, la més antiga de Gaza i una de les més antigues del món. I dues dones més, mare i filla, van ser assassinades “a sang freda” per un franctirador israelià a l’església catòlica de la Sagrada Família el passat 16 de desembre, segons va informar el Patriarcat Llatí de Jerusalem. “Aquí tothom està patint, també els jueus, perquè uns polítics estúpids no volen dialogar i tenir pau”, rebla el pare Asakrieh, que recorda els 1.200 israelians i estrangers assassinats per Hamàs el 7 d’octubre.

Més enllà del patiment emocional, la guerra està suposant un terrabastall econòmic per a Cisjordània. Especialment per a ciutats com Betlem, on el 80% de l’economia depèn directament o indirecta del turisme, que s’ha aturat per complet. Segons les últimes dades, els comerços de la ciutat han perdut el 60% dels seus ingressos des de l’inici de les hostilitats. El Bassem, per exemple, ha hagut de tancar el taller i la botiga, i no sap quan la tornarà a obrir. Al voltant del seu negoci tots els locals tenen les persianes abaixades. 

“Això és pitjor que l’època del coronavirus. Llavors la pandèmia afectava a tothom. Això ens afecta només a nosaltres. A més, quan es van obrir les fronteres després del covid la gent va tornar a sortir als carrers i els turistes van tornar a visitar-nos. Ara els pelegrins tenen por. No sé quant de temps trigaran a tornar”, es lamenta l’artesà. Davant d'aquesta situació, moltes famílies estan optant per estalviar i evitar despeses innecessàries. Amb prou feines s’havien recuperat del daltabaix que va suposar la pandèmia. Les estretors econòmiques, afegeix el Bassem, també afecten les festes: “Aquest any Nadal no serà el mateix. Posarem l’arbre a casa i el celebrarem, pel bé dels meus dos fills, però serà molt més estressant per a les famílies i hi haurà menys regals”.

El sector turístic ha estat un dels més afectats pel bloqueig que Israel manté sobre Cisjordània, però no és l’únic. A més de les conseqüències econòmiques de tenir hotels, restaurants i botigues tancats, la ciutat ha vist com molts dels habitants que treballaven a Israel perdien la seva feina o eren incapaços d’accedir-hi. Moltes empreses israelianes han decidit prescindir dels seus empleats palestins arran de la guerra, i els que han conservat la feina tenen greus dificultats per passar a l’altra banda del mur a treballar, ja que Israel ha tancat la majoria d’accessos i només deixa passar algunes persones amb comptagotes i en horaris molt limitats. “Gairebé no ens podem moure entre els mateixos pobles palestins, i molta gent està a l’atur”, diu el Bassem. Abans del 7 d’octubre, un de cada cinc cisjordans treballava de manera legal o il·legal a Israel, aportant uns 2.337 milions d’euros a l’economia palestina: un 20% del PIB de Cisjordània. Israel ja ha cancel·lat 130.000 permisos de treball de treballadors dels territoris ocupats.

A tot plegat s’hi suma el perill de patir agressions o ser detingut. El Bassem explica que, des de l’inici de la guerra, la delinqüència comuna ha augmentat a la ciutat, davant la incapacitat de les forces de seguretat de l’Autoritat Nacional Palestina; diu que molts colons jueus han atacat (i fins i tot assassinat) palestins de Cisjordània, i es queixa que els soldats israelians sovint fan incursions al municipi i s’emporten gent detinguda. Almenys 3.000 palestins han estat arrestats a Cisjordània des de l’inici de la guerra, segons l’ONU, cosa que ha fet arribar el nombre d’àrabs presos a Israel a xifres rècord: uns 7.800, la dada més alta en 14 anys, segons l’ONG palestina Addameer, que defensa els drets dels presos àrabs.

També hi ha el perill que un coet de Hamàs acabi caient a Betlem. El Bassem mostra un vídeo d’un projectil que va passar prop de casa seva, però que va acabar impactant en una colònia jueva. “Els meus fills veuen tot això. Em pregunten quan tornarà tot a la normalitat. Els intento donar esperança, però el cert és que no en tinc gaire -es lamenta el Bassem-. Només demano pau per a tothom. Ni nosaltres ni ells [els jueus] marxarem d’aquí, així que aquest Nadal només demano pau per a tots”.