La guerra devasta l'economia palestina i afebleix la israeliana

L'ONU alerta que a Cisjordània s'han perdut un de cada quatre llocs de treball, i Tel-Aviv fa un fons de compensació per a les empreses

3 min
Comerços tancats a Jerusalem

JerusalemL'actual conflicte a Gaza podria endarrerir l'economia palestina 16 anys. Així ho indica un estudi del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, que revela que el conflicte ja ha destruït més de 390.000 llocs de feina a Gaza i Cisjordània des del 7 d'octubre. L'informe també calcula que el PIB palestí caurà entre un 4% i un 12% aquest 2023, en comparació a les estimacions d'abans de la guerra, i que la pobresa augmentarà entre un 20% i un 40%, fins a arribar a unes 660.000 persones. "Les conseqüències econòmiques de la guerra tindran efectes directes i indirectes sobre la situació humanitària, i viceversa, inclòs el desplaçament a gran escala", diu l'informe, que recorda que més d'11.000 palestins ja han perdut la vida a Gaza, i que els bombardejos israelians han destruït o malmès el 45% del parc d'habitatge de la Franja.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A la Cisjordània ocupada, l'impacte de la guerra no és tan visible, però és també molt important. "La nostra economia es basa principalment en dues coses: els sous de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) i els treballadors que tenen feina a Israel. I cap de les dues coses està funcionant", explica a l'ARA Issa Souf, funcionari del govern palestí. Abans del 7 d'octubre, un de cada cinc palestins de Cisjordània treballava de manera legal o il·legal a Israel i aportaven uns 2.337 milions d'euros a l'economia palestina: un 20% del PIB. Molts d'aquests treballadors han perdut la feina des de llavors, o no poden accedir al territori israelià a causa dels bloquejos de l'exèrcit. Segons l'Organització Internacional del Treball, Cisjordània ha perdut un 24% de la seva ocupació, l'equivalent a 208.000 llocs de treball. A més, el 72% del comerç palestí es fa amb Israel i bona part d'aquestes transaccions s'han aturat.

Pel que fa als sous de l'ANP, el problema està en la gran dependència econòmica d'Israel: la hisenda israeliana recapta impostos sobre els treballadors palestins al seu territori i sobre les importacions i exportacions palestines. Encara que es queda amb el 3% de la recaptació, aquests diners són el principal ingrés econòmic per a l'Autoritat. A finals d'octubre, Israel va anunciar que congelava la transferència d'impostos (uns 176 milions d'euros mensuals), tot i que finalment va decidir aprovar el traspàs, sense la partida pressupostària que es destinaria a Gaza (30%). El dia 8 de novembre l'ANP va anunciar que no acceptaria els diners mentre incloguessin aquesta retallada, recordant que "la unitat de la terra i del poble és una decisió palestina no negociable, i els aspectes de la despesa del pressupost de l'ANP són determinats pel govern de Palestina".

D'altra banda, les restriccions de moviment imposades per Israel sobre els palestins dels territoris ocupats, que han augmentat des del 7 d'octubre, han afectat profundament la capacitat dels camperols palestins per accedir als seus camps, i també per moure's entre les ciutats àrabs per fer negocis. En moltes poblacions, els carrers estan tancats al trànsit palestí, i molts negocis han abaixat la persiana. "Ramal·lah és una ciutat com Tel-Aviv, sempre plena de vida, i ara sembla una ciutat fantasma", diu Issa Souf. El turisme, clau en ciutats com Betlem, s'ha aturat per complet. "És pitjor que amb la pandèmia. Encara no ens havíem recuperat del tot d'aquella crisi, i ara patim un bloqueig absolut", explica un empresari palestí del sector turístic que prefereix mantenir-se en l'anonimat. "Però ara és temps de pensar en les víctimes humanes a Gaza, no en els diners", argumenta.

Impacte en l'economia israeliana

L'economia israeliana no s'ha vist tan afectada, però també ha notat l'impacte de la guerra. El xéquel, la moneda del país, va arribar al seu punt més baix en vuit anys en les primeres setmanes: 4,3 xéquels per euro. Dimarts passat el banc central d'Israel va anunciar que havia gastat més de 6.827 milions d'euros per donar suport a la moneda i va aconseguir estabilitzar-la. Amb tot, la moneda israeliana està en caiguda des de l'arribada al poder del primer ministre Benjamin Netanyahu i els seus aliats religiosos i d'ultradreta: en un primer moment pel neguit dels mercats davant la seva polèmica reforma judicial, i ara per la guerra a Gaza.

El 2 de novembre el ministre d'Economia, l'extremista Bezalel Smotrich, va anunciar un pla de compensació per a les empreses israelianes afectades per la guerra. El paquet econòmic, aprovat dijous passat per la Knesset, suposarà una inversió d'uns 3.631 milions d'euros fins a finals de novembre i servirà per compensar totes les empreses que hagin tingut pèrdues d'entre el 12,5% i el 25% a l'octubre i al novembre. El govern considera que la mobilització de 350.000 reservistes i el fet que 200.000 israelians hagin hagut d'abandonar casa seva per l'atac de Hamàs al sud, i pels coets de Hezbol·lah al nord, han tingut un important impacte econòmic en les famílies i empreses israelianes. En aquest sentit, el pla també inclou un programa de reemborsament de salaris i mesures d'ajuda per als empleats a l'atur sense dret a sou. Segons el banc central d'Israel, la guerra està tenint un cost setmanal de 556 milions d'euros.

stats