La guerra contra l'Iran impulsa la popularitat de Netanyahu

JerusalemLa guerra contra l’Iran s’ha convertit en una oportunitat política per al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. En poc més de dues setmanes de conflicte, l’ofensiva ha permès capgirar l’agenda política i situar de nou la seguretat al centre del debat, i ha desplaçat el focus de Gaza –una guerra que començava a esgotar els israelians– cap a un escenari, el de l’Iran, on el consens és molt més ampli. Diversos analistes coincideixen que, si la guerra acabés avui, Netanyahu en seria el principal beneficiat.

Així ho ha volgut escenificar el mateix primer ministre en la seva segona roda de premsa des de l’inici de la guerra, que ha arrencat amb un contundent: “Soc viu i tots vosaltres en sou testimonis”, en referència als rumors recents sobre la seva possible mort. Netanyahu ha defensat amb fermesa l’estratègia militar i ha assegurat que l’operació Rising Lion, dissenyada per “eliminar l’amenaça existencial que representa el règim dels aiatol·làs”, està donant els seus fruits, però que no descarta la possibilitat d’una operació terrestre per provocar la caiguda definitiva del règim iranià.

“No es pot fer una revolució des de l’aire; hi ha d’haver també un component terrestre. Hi ha moltes possibilitats per a aquest component terrestre i em prenc la llibertat de no compartir-les totes amb vosaltres”, ha afirmat. “Estem guanyant. L’Iran està sent desmantellat. Encara queda feina per fer, i la farem”, ha conclòs, tot reivindicant el paper d’Israel i dels Estats Units en la seguretat regional i mundial.

El discurs del govern sosté, en definitiva, que l’ofensiva avança favorablement. En aquest sentit, les Forces de Defensa d’Israel afirmen haver atacat infraestructures estratègiques amb relativa llibertat i haver reduït la capacitat marítima i aèria de l’Iran, i asseguren que no s’han produït grans danys civils dins d’Israel. Segons el mateix primer ministre, l’Iran ja no tindria capacitat per enriquir urani ni per produir míssils balístics, dos dels principals objectius de la campanya. Pel que fa al balanç humà, les últimes dades oficials indiquen que una quinzena d’israelians han mort des de l’inici del conflicte, mentre que les víctimes a l’Iran superen les 1.300 i al Líban, les 980.

Aquest relat connecta amb una opinió pública que, de moment, es manté àmpliament alineada amb el govern. Segons una enquesta recent de l'Israel Democracy Institute, prop del 93% dels jueus israelians donen suport a l’operació militar. En canvi, el suport és molt més baix entre la població àrab, en la qual predomina la preferència per un alto el foc. En conjunt, el suport global a la guerra se situa al voltant del 80% i s’ha mantingut pràcticament estable des de l’inici de l’ofensiva.

La clau d’aquest suport rau en la percepció generalitzada de l’Iran com una amenaça existencial per a l’Estat d’Israel. Durant més de dues dècades Netanyahu ha construït el seu discurs polític al voltant d’aquest risc. Eliminar l’amenaça nuclear i balística iraniana ha estat una obsessió per al mandatari. De moment, la guerra sembla haver reforçat aquesta narrativa entre bona part de la societat israeliana i la majoria de l’arc polític, que va fer pinya amb el primer ministre des del primer dia del conflicte.

El nivell de confiança en el polític també es manté relativament elevat, amb prop d’un 74% de suport entre els votants jueus. Tanmateix, la confiança en les Forces de Defensa d’Israel és encara més alta, i se situa prop del 80%, un nivell rècord segons dades presentades dilluns pel centre d’estudis i anàlisi estratègica amb seu a Jerusalem, el Jewish People Policy Institute.

Les enquestes afavoreixen la decisió del govern

A més, el cost intern del conflicte es percep, de moment, com a assumible. Malgrat els atacs diaris provinents de l’Iran i de Hezbollah des del Líban, una majoria significativa de la població se sent protegida. Segons el mateix Israel Democracy Institute, el 79% dels jueus israelians afirmen sentir-se segurs davant els atacs iranians, mentre que entre la població àrab aquesta xifra és només del 15%, possiblement a causa d’una menor disponibilitat de refugis en zones de majoria àrab.

L’economia continua funcionant, els serveis essencials es mantenen operatius i la vida quotidiana no s’ha vist completament alterada, amb mesures de suport com permisos retribuïts –especialment en sectors afectats com l’hostaleria–, botigues ben proveïdes i transport públic en funcionament.

Amb tot, aquest suport encara no s’ha traduït de manera directa en un avantatge electoral. Les enquestes continuen situant la seva coalició lluny d’una majoria clara al Parlament israelià, amb aproximadament 50 dels 120 escons, lluny dels 68 actuals. Tanmateix, si Netanyahu continua venent la guerra contra l’Iran com un èxit, els analistes preveuen una evolució favorable de la seva posició de cara a les eleccions previstes a l’octubre.