Israel amenaça amb envair el sud del Líban però Hezbollah no cedeix
Almenys vuit morts en un doble atac a la platja de Beirut on s'havien refugiat famílies desplaçades
BeirutLa intensitat dels bombardejos israelians sobre gran part del Líban i els combats al sud del país plantegen un nou interrogant sobre el rumb de la guerra. Israel ha ordenat ampliar les seves operacions després del llançament d’una sèrie de coets per part de Hezbollah, segons ha confirmat aquest dijous el seu ministre de Defensa, Israel Katz. En poques hores, atacs aeris massius han colpejat Beirut i el sud del país, amb un balanç fins ara d'almenys 15 morts. A la platja de Ramlet Al-Bayda, al front marítim de Beirut, on es refugiaven famílies desplaçades, un doble atac ha causat almenys morts i 31 ferits. Katz ha amenaçat en un comunicat el govern libanès: "Si no pot impedir que Hezbollah ataqui Israel, ho farem pel nostre compte".
En només uns dies, l’escalada ha deixat prop de 700 morts i més de 700.000 persones obligades a abandonar casa seva a tot el Líban. Mentre continuen els atacs i les respostes de Hezbollah amb tandes de coets i drons, la pregunta que sorgeix és fins on pretén arribar Israel en aquest front. Els moviments de l’exèrcit israelià sobre el terreny suggereixen que l’ofensiva podria anar més enllà d’una campanya contra el grup xiïta. Israel ha atacat centenars d’objectius i manté posicions dins de territori libanès. L’objectiu declarat és protegir les comunitats del nord d’Israel, evacuades en diferents fases del conflicte, però l’operació sembla seguir també una lògica territorial.
Al sud del país, les tropes israelianes avancen de manera gradual ocupant turons i posicions elevades que dominen carreteres i valls. Des d’aquestes altures es poden vigilar moviments i controlar rutes estratègiques. Per a alguns militars, aquests desplaçaments apunten a crear una zona tampó dins del territori libanès destinada a mantenir allunyats de la frontera els combatents de Hezbollah. “Qui controla els turons controla el terreny”, explica el coronel retirat Michel Al Khory, analista militar libanès. “Des d’aquestes posicions es poden observar les carreteres i limitar molt la capacitat de moure's de l’adversari”.
El riu Litani
En aquest context torna a aparèixer una referència habitual en els debats militars israelians: el riu Litani. Des de finals dels anys setanta, s'han succeït els plans d'Israel per empènyer Hezbollah cap al nord d’aquest riu i allunyar les seves posicions de la frontera israeliana. Els moviments actuals suggereixen més aviat un avanç gradual: consolidar primer una franja de diversos quilòmetres dins del sud del país abans de qualsevol operació de més envergadura.
Però l’ofensiva no es limita al terreny militar. Els atacs i les evacuacions massives afecten també l’entorn social on Hezbollah manté gran part de la seva influència. El moviment no és només una milícia armada; és també un partit polític i una xarxa social arrelada en amplis sectors de la comunitat xiïta del Líban. Buidar pobles i barris on el grup té presència pot debilitar aquest entorn que sosté el seu poder polític i logístic.
Hezbollah, però, continua actiu sobre el terreny. Combatents del moviment continuen operant al sud i han utilitzat míssils antitancs contra posicions israelianes. També s’han llançat coets i drons des de zones situades més al nord.
La idea d’una franja de seguretat al sud del Líban no és nova. Israel va ocupar part d’aquesta regió durant gairebé dues dècades, fins que se'n va retirar l’any 2000, una presència que va reforçar la legitimitat de Hezbollah com a moviment de resistència. Aquella experiència encara pesa en els càlculs militars. L’estratègia actual sembla diferent: en lloc d’una ocupació prolongada, Israel busca controlar posicions estratègiques i buidar certes àrees de població per crear un espai difícil d’utilitzar pel grup xiïta.
Les guerres posteriors també han mostrat les dificultats de combatre en aquest terreny. El 2006, malgrat els bombardejos intensos, Hezbollah va mantenir la seva capacitat de combat durant setmanes. Les escalades més recents, inclòs el conflicte regional del 2023 i la guerra actual, han tornat a demostrar que el moviment conserva capacitat per operar i respondre des del sud del país.
Aquest és un dels riscos que més preocupen als observadors. “Les guerres al Líban solen començar amb objectius limitats i acaben ampliant-se”, assenyala una font militar libanesa que segueix l’evolució del conflicte. Si Hezbollah continua responent amb coets i drons, Israel podria veure’s empès a avançar més profundament del que estava previst.
Un terreny hostil per als exèrcits convencionals
El terreny dificulta els avanços d’un exèrcit convencional. Hezbollah ha adaptat la seva estratègia precisament a aquest entorn. “Són turons, carreteres estretes i localitats molt properes. Un petit grup pot atacar un comboi militar i desaparèixer en minuts”, explica Al-Khoury. En aquest pols, el sud del Líban torna a convertir-se en un territori clau. I si el front regional amb l’Iran acaba abans, molts temen que el conflicte en aquesta frontera continuï.