Israel bombardeja la ciutat siriana de Suwayda després que hi entrin forces governamentals de Damasc
El govern sirià ha declarat l’alto el foc a la zona, sacsejada per una setmana d'enfrontaments entre drusos i beduïns
BarcelonaIsrael ha bombardejat aquest dimarts dues vegades diverses posicions de l’exèrcit sirià a Suwayda, ciutat de majoria drusa al sud del país, mentre les tropes de Damasc s’hi desplegaven per imposar un toc de queda després d’uns enfrontaments sectaris que han deixat almenys 102 morts, segons l’Observatori Sirià dels Drets Humans. Les autoritats israelianes, amb el primer ministre Benjamin Netanyahu i el ministre de Defensa Israel Katz al capdavant, han justificat l’operació aèria com una mesura per “protegir la població drusa de Síria” i impedir la militarització d’una zona que consideren estratègica i que és propera a la seva frontera.
Segons fonts militars israelianes, els atacs han destruït almenys dos tancs i diversos vehicles blindats sirians. L’agència estatal siriana SANA ha confirmat els bombardejos, que també haurien afectat carreteres d’accés a la ciutat. Es tracta de la segona intervenció israeliana en menys de 24 hores. Dilluns, l’aviació hebrea ja havia atacat un comboi militar sirià que avançava cap a Suwayda.
Tensions persistents
La intervenció armada de Damasc ha arribat després d'una setmana d'enfrontaments sectaris entre tribus beduïnes i els grups armats drusos. Davant l’escalada del conflicte, i arran d’un segrest múltiple de civils que va fer disparar la tensió, el govern sirià ha ordenat aquest dimarts l'entrada de l’exèrcit a la ciutat, tot i que fins ara la seguretat a Suwayda havia estat en mans de forces locals i líders religiosos. Aquest desplegament militar s’ha fet en el marc dels intents del nou govern sirià, liderat per l’excombatent rebel Ahmed al-Sharaa, de recuperar el control territorial de tot el país, en una etapa de transició després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad el desembre passat.
La màxima autoritat espiritual dels Musulmans Unitaris Drusos va demanar explícitament als grups armats locals que no s’enfrontessin a l’exèrcit i que facilitessin el retorn de les institucions de l’estat, que considerava necessàries per frenar el caos i la violència. En un primer moment, alguns líders drusos han expressat el seu suport al desplegament, però més tard se n'han desdit públicament, denunciant haver actuat sota pressió i cridant a la resistència. Això ha accentuat les tensions dins la comunitat i amb el govern central.
En aquest context, el ministre de Defensa sirià, Marhad Abu Qasra, ha anunciat aquest mateix dimarts un alto el foc i un acord amb les autoritats locals. Les tropes regulars s’han començat a retirar, i la seguretat ha estat transferida a la policia militar i les Forces de Seguretat Internes. “L’ordre públic a Suwayda serà ara responsabilitat de les forces policials, no de l’exèrcit”, ha declarat a l’agència SANA el cap de la policia militar, Ali al-Hasan.
Però per a Israel aquest canvi de guàrdia no és suficient. Netanyahu i Katz han emès un comunicat conjunt denunciant que l’avenç de l’exèrcit sirià viola “la política de desmilitarització acordada” i representa una “amenaça directa” per a la població drusa. Israel considera fonamental impedir el desplegament de forces de Damasc al sud del país, especialment a prop dels Alts del Golan, territori sirià ocupat per l’estat jueu des del 1967 i annexionat unilateralment el 1981, i on viuen uns 24.000 drusos.
Aquesta tarda, a més, el ministre israelià per als Assumptes de la Diàspora i per a Combatre l’Antisemitisme, Amichai Chikli, ha demanat la mort del president sirià, Ahmed Shara, a qui ha qualificat de “terrorista” i “assassí bàrbar”. “Si s’assembla a Hamàs, parla com Hamàs i actua com Hamàs… És Hamàs!”, ha afirmat el ministre a través de la xarxa X.
El nou govern sirià, amb el suport recent del president nord-americà Donald Trump –que va aixecar les sancions i va retirar la designació de grup terrorista a l’antiga milícia d'Al-Sharaa, Hayat Tahrir al-Sham–, intenta consolidar la seva autoritat després de més d’una dècada de guerra civil. No obstant això, la violència contra la minoria alauita al març i l’actual crisi amb la comunitat drusa posen en qüestió la seva capacitat per garantir la cohesió d’un país profundament fracturat.
