Israel declara Ciutat de Gaza "zona de combat perillosa" per ultimar l'assalt final

Barcelona / WashingtonFi a la "pausa tàctica" de l'exèrcit d'Israel a Gaza. La treva militar parcial permetia l'entrada d'ajuda humanitària per als ciutadans exhaustos de la Franja, víctimes d'un bloqueig dur que està portant la població a una situació límit de gana i mancances. Però aquest divendres la cúpula militar ha anunciat que reprendrà les accions militars durant les hores diürnes, un pas més per tenir el territori lliure per preparar la invasió terrestre de Ciutat de Gaza, que passa a ser considerada una "zona de combat perillosa" pels militars.

La fi de la pausa ha entrat en vigor aquest mateix divendres. Israel la va declarar fa tot just un mes per intentar calmar la indignació internacional que van aixecar les imatges de criatures famèliques. L'ordre suposava que Israel aturava entre les 10 del matí i les 8 del vespre les operacions militars en una àrea delimitada de la Franja que engloba la capital, i les ciutats de Deir al-Balah i Al-Mawasi, per garantir l'accés dels camions carregats amb aliments, medicaments i altra ajuda humanitària. Més d'un milió de persones sobreviuen a Ciutat de Gaza, on l'ONU ha declarat oficialment la situació de fam.

De moment, Israel no ha dictat cap ordre d'evacuació general per a Ciutat de Gaza, tot i que la fi de la treva militar parcial és un nou moviment que apunta a la preparació de l'assalt final. A la capital de la Franja, els bombardejos han arrasat ja barris sencers, com el de Zeitoun, segons denunciava aquesta setmana la cadena Al-Jazeera i ha reafirmat The New York Times amb la revisió d'imatges de satèl·lits en què s'aprecia la destrucció de qualsevol estructura.

La gran preocupació dels organismes internacionals com l'ONU i organitzacions humanitàries és què passarà a partir d'ara si les caravanes de camions amb ajuda humanitària tornen a trobar problemes de seguretat en la seva via cap a Gaza. Es tem que la desesperació de la població per aconseguir menjar els impulsi a sortir de la ciutat i desplaçar-se a altres zones de la Franja. Segons l'ONU, almenys el 86% dels gazatins viuen sota una ordre d'evacuació forçosa i, amb les dades israelianes, el 75% del territori de Gaza està ocupat militarment.

En una roda de premsa després de la reunió informal dels ministres de Defensa europeus, l'alta representant de la Unió Europea d'Afers Estrangers, Kaja Kallas, ha mostrat el malestar comunitari amb Israel: "Sens dubte, no està fent les coses més fàcils ni millors", ha indicat des de Copenhaguen. A la trobada el ministre espanyol José Manuel Albares ha avançat que aposta per ampliar la llista de sancionats "a tots aquells que volen malmetre" la solució dels dos estats, així com garantir que ningú a la UE vengui armes a Israel per continuar la guerra.

I, enmig dels preparatius per a la invasió israeliana i en la incertesa de les converses entre Tel-Aviv i Hamàs per a un eventual alto el foc, els Estats Units han tornat a fer un nou pas de suport als seus aliats al Pròxim Orient. En les portes del pont pel Labour Day de dilluns vinent, els Estats Units han anunciat la "denegació i revocació" dels visats per oficials i diplomàtics palestins, que suposarà que no puguin assistir a la sessió general de l'Assemblea de les Nacionals Unides, que se celebra a finals de setembre. No és casualitat que estigui previst que en aquest fòrum anual, Espanya, França, el Regne Unit, Austràlia o el Canadà aprofitin l'altaveu de la trobada per fer un reconeixement de l'estat palestí.

El departament d'Estat ha emès un comunicat en què explica que el veto afecta tant membres de l'Autoritat Palestina com de l'Organització d'Alliberació Palestina, i tot i que apunta que la missió de l'Autoritat Palestina "rebrà exempcions", la decisió compromet la presència del president palestí, Mahmud Abbas, segons diverses fonts. La Casa Blanca justifica la mesura com una manera d'evidenciar la voluntat del govern nord-americà de "no premiar el terrorisme".