L'esgotament dels soldats israelians complica els plans per a l'assalt a Gaza

JerusalemIsrael es prepara per cridar desenes de milers de soldats reservistes per a la seva ofensiva a la ciutat de Gaza, però els funcionaris militars no tenen clar quants d'ells tornaran al camp de batalla, després de gairebé dos anys de guerra esgotadora. Durant els últims mesos un nombre creixent de soldats no s'ha presentat al servei militar. Alguns al·leguen esgotament, així com la necessitat de salvar matrimonis o carreres professionals en decadència. D'altres diuen que estan cada cop més desil·lusionats amb la guerra.

El creixent descontentament entre les files amenaça amb complicar el pla de reclutar 60.000 reservistes per poder dur a terme el pla del primer ministre, Benjamin Netanyahu, de prendre el control de la ciutat de Gaza en un esforç per derrotar Hamàs. A més de Gaza, les forces israelianes també continuen lluitant en altres fronts: els soldats israelians ara patrullen parts del sud del Líban i Síria, a més d'augmentar les importants incursions a les ciutats palestines de Cisjordània.

L'exèrcit israelià no proporciona xifres concretes sobre quants reservistes s'han retirat, cosa que complica poder avaluar l'abast del fenomen. El maig un alt funcionari militar israelià va afirmar a un comitè parlamentari que, tot i que hi havia hagut certa deserció, la majoria dels reservistes encara responien. Quatre soldats que van parlar amb The New York Times asseguraven que les seves unitats encara estaven motivades per continuar lluitant.

Però al voltant d'una dotzena d'oficials i soldats van descriure unitats esgotades i minvades, i almenys dos van afirmar que entre el 40 i el 50% dels seus companys reservistes no es presentaven al servei. D'altres van dir que s'havien retirat, ja que creien que la guerra ja no era justa. La majoria van parlar amb condició d'anonimat perquè estaven preocupats per represàlies o no estaven autoritzats a parlar públicament.

Pocs soldats han estat sancionats per no presentar-se a les seves unitats, tot i que un grup que s'hi va negar per motius ideològics han complert períodes curts a la presó militar. El tinent general Eyal Zamir, el cap militar israelià, es va oposar a la decisió de Netanyahu d'ampliar l'ofensiva a Gaza en part a causa de les preocupacions sobre l'aptitud dels reservistes, segons quatre funcionaris de seguretat israelians.

Reclutats després de l'institut

Els reclutaments es fan sobretot entre jueus israelians que tot just acaben l'institut, tot i que fa una exempció molt criticada per a la minoria ultraortodoxa del país. L'exèrcit depèn principalment dels reservistes per formar fins a dos terços de la força total, en particular el seu cos de pilots i molts dels batallons d'infanteria necessaris per llançar un atac a gran escala sobre Ciutat de Gaza.

"Seguim intentant treure tot el que podem sense una planificació estratègica real", afirma Omer Dank, un analista militar israelià que serveix a les reserves de la força aèria. "El model actual és insostenible. L'exèrcit està esgotat", continua. De fet, els analistes militars consideren que el sistema de crida de reservistes civils per servir temporalment al camp de batalla va funcionar per a guerres més curtes, però que en aquest llarg conflicte, molts han estat pares o han trobat feina.

Un soldat apunta que dels 100 efectius a la seva companyia ja només en queden 60 i molts argumenten que tenen tensió a casa per la cura dels fills, problemes a les seves feines diàries i motius de salut mental. Per incentivar els reservistes, el soldat indica que la seva unitat es desplegava a Gaza en torns d'una setmana i descansos remunerats de dues setmanes. Aquesta situació fa difícil la gestió dels combatents per als oficials.

Evitar l'allistament

Arran de l'inici de la guerra a Gaza, el govern israelià va cridar més de 300.000 soldats de la reserva. Inicialment, la taxa de participació sovint superava el 100%, segons l'exèrcit israelià, ja que els voluntaris s'afanyaven a oferir-se a les bases amb l'esperança d'unir-se a la lluita. Però a mesura que la guerra s'ha allargat, han començat a sorgir esquerdes.

"No és que la gent hagi decidit eludir el seu deure. És perquè realment estan lluitant", assegura Ariel Heimann, un general de brigada retirat que dirigia un cos militar que gestionava els reservistes. Altres soldats també estan furiosos perquè l'exèrcit exigeix cada cop més setmanes de servei, fins i tot quan el govern israelià ha pressionat per eximir els estudiants religiosos ultraortodoxos del servei militar obligatori per satisfer els aliats polítics de Netanyahu.

Diversos soldats assenyalen que l'exèrcit intenta augmentar la motivació dels reservistes enviant-los a fronts més tranquils que el de Gaza, com la Cisjordània ocupada. Abans que Avshalom Zohar-Sal, un soldat de 28 anys, marxés al seu últim servei a la Franja de Gaza al maig, la seva família i la seva xicota li van suplicar que no arrisqués la seva vida en una guerra que tots ells, inclòs ell, ja no hi donaven suport. "Al principi aquesta era una guerra que ens van imposar. Però ja no és així, i no ho ha estat durant un temps", afirma Zohar-Sal en una trucada telefònica mentre conduïa cap al sud, en direcció a Gaza. "Això hauria d'haver acabat fa molt de temps". Com molts altres que finalment van decidir tornar a la lluita, sentia que no podia deixar enrere els seus camarades: "Com pots quedar-te a casa quan la resta de la teva unitat és allà fora?". Contactat de nou la setmana passada, però, Zohar-Sal va respondre que no sabia si hi tornaria si el tornaven a cridar.

Copyright 'The New York Times'