Israel intensifica la pressió contra el reclutament iranià d'espies entre joves israelians

BeirutLes autoritats israelianes fa setmanes que alerten d'un fenomen que, encara que no és nou, ha adquirit una dimensió inesperada: el reclutament de ciutadans israelians, inclosos adolescents, per part de xarxes vinculades a l'Iran. El Shin Bet, l'agència de seguretat interna, reconeix que els contactes es van multiplicar des de finals de l'estiu i que l'objectiu ja no són individus amb accés a informació estratègica, sinó joves sense antecedents polítics que accepten col·laborar a canvi de petites sumes de diners.

El patró és similar en la majoria dels casos. Missatges anònims a través de Telegram, perfils que es presenten com a ocupadors o aficionats a la seguretat, ofertes de 200 o 300 dòlars per tasques aparentment inofensives: fotografiar instal·lacions, gravar moviments policials o localitzar sistemes de defensa. Per a molts d'aquests menors, segons fonts policials, la motivació és econòmica i la dimensió política a penes existeix. Un dels casos recents, el d'un noi de 13 anys que va arribar a fotografiar una bateria de defensa aèria, ha obligat el govern a admetre que el fenomen afecta ja entorns escolars.

La mateixa direcció del Shin Bet ha demanat a alcaldes i directors de centres educatius que cooperin en campanyes de prevenció. En diverses escoles, els responsables han detectat grups d'alumnes que han admès haver rebut missatges similars. Segons funcionaris consultats per la premsa israeliana, es parla de “desenes, potser centenars” de ciutadans que han estat contactats, encara que només una part va accedir a seguir les instruccions.

L'Iran barreja l'enviament massiu de missatges per xarxes amb l'explotació de vulnerabilitats socials dins d'Israel. Els investigadors diuen que els reclutadors busquen gent sense formació tècnica, aprofitant que molts joves viuen amb dificultats econòmiques i usen les xarxes sense control. En paral·lel, altres casos se situen en un nivell més greu, en què joves de 18 a 20 anys estarien implicats en trames de sabotatge o en plans d'assassinat contra ciutadans israelians. Les acusacions són encara objecte de procediments judicials i plantegen interrogants sobre l'abast real d'aquestes xarxes.

Delicte menor o amenaça estratègica?

La intel·ligència israeliana considera que l'Iran intenta des de fa mesos ampliar el seu marge en la guerra encoberta que tots dos països mantenen, combinant ciberatacs, operacions d'influència i reclutament remot. El pagament en criptomonedes i la promesa d'anonimat faciliten la connexió entre reclutadors i joves israelians que, en molts casos, desconeixen la gravetat dels seus actes.

L'augment de detencions ha coincidit amb un clima intern en el qual la frontera entre delicte menor i amenaça estratègica es difumina. La policia admet que alguns dels acusats només van arribar a fer actes de vandalisme, com grafitis a petició dels seus reclutadors o transmetre informació irrellevant. No obstant això, la intenció iraniana sembla ser provar els límits i detectar punts febles. El fàcil accés a adolescents sense supervisió revela esquerdes profundes, famílies sobrecarregades, escoles sense recursos i un entorn marcat per anys de crisi econòmica, polarització i desconfiança en l'Estat.

Mentre se succeeixen les detencions, el govern insisteix que la situació està sota control i parla d'una "amenaça continguda". Però el fenomen obre un debat incòmode: com gestionar casos en què ciutadans propis, a vegades sense entendre les conseqüències, acaben formant part d'una xarxa d'espionatge estrangera. A més, la justícia militar i la civil no els tracten igual, la qual cosa alimenta dubtes sobre si les penes a menors o joves amb pocs recursos són realment proporcionals.

Més espies sense una gran despesa

La dimensió social del fenomen també qüestiona la classe política israeliana. La majoria dels reclutats no encaixen en la idea clàssica d'un espia: no militen en cap grup, no tenen accés a informació delicada i no estan radicalitzats. Són adolescents que barregen desafiament, curiositat i desconeixement del risc. Per a diversos analistes, precisament per això resulten tan útils per a l'Iran, que pot ampliar la seva xarxa sense invertir grans recursos.

En un país que presumeix de comptar amb una de les ciberseguretats més avançades del món i que enfronta desafiaments constants per protegir la seva població d'amenaces externes, el reclutament de menors afegeix un matís incòmode. Deixa al descobert fallades en l'educació digital, en la supervisió de l'ús de la tecnologia i en la capacitat de famílies i escoles per detectar aquests riscos.

Israel ha llançat una campanya contra ciutadans sospitosos d'espiar per a l'Iran, incloent-hi joves i estudiants. Les autoritats asseguren que intensificaran la pressió amb més detencions, més recerca i campanyes de prevenció. Però el veritable desafiament no està en el nombre de reclutes, sinó en el fet que, malgrat la seva alta tecnologia, els joves continuen vulnerables a una guerra que també es lliura en l'esfera digital.