Israel reforça la censura militar en temps de guerra

JerusalemEn tots els països en guerra la informació és un altre camp de batalla, i la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran no n'és cap excepció. "Compte amb les imatges que ensenyeu, la censura s'està posant forta", advertia el reporter d'una televisió àrab als companys que es preparaven per fer diversos directes la setmana passada des del mirador de Haifa, al nord d'Israel. El fons era espectacular: el port il·luminat, la badia tranquil·la i els gratacels a l'horitzó.

A Israel el sistema de censura militar, vigent des de la Guerra dels Sis Dies del 1967, s'endureix en un intent de Tel-Aviv de controlar el relat, almenys pel que fa als danys rebuts. Amb l’argument de protegir la seguretat nacional, les autoritats han reforçat les restriccions a periodistes i ciutadans que intenten documentar els efectes dels atacs amb míssils iranians.

Tots els mitjans que publiquen informació relacionada amb seguretat, defensa, qüestions operatives o l’estat dels sistemes d’armament, incloent-hi els estocs de míssils interceptors o la preparació dels sistemes de defensa aèria, han de sotmetre els seus continguts al censor militar, una oficina vinculada a la intel·ligència de l’exèrcit dirigida pel coronel Netanel Kula.

Emissions en directe

A la pràctica això significa que els periodistes no poden revelar la ubicació exacta dels impactes de míssils, mostrar instal·lacions militars, donar detalls sobre els sistemes de defensa antiaèria ni publicar informació sobre operacions militars en curs. Tampoc poden gravar o fotografiar des d’on es llancen els míssils interceptors i està prohibit emetre en directe imatges de l’horitzó de ciutats com Tel-Aviv i Jerusalem quan sonen les sirenes que alerten de l’arribada de drons o projectils.

“El censor militar té un impacte enorme en el flux d’informació cap al públic i disposa de poders draconians per restringir publicacions que considera que podrien perjudicar substancialment la seguretat de l’estat”, explica a l’ARA el doctor Guy Lurie, investigador de l'Israel Democracy Institute. “És un llegat del Mandat Britànic", explica en referència al període de colonització britànica de Palestina anterior a la creació de l'Estat d'Israel. Segons Lurie, els principals mitjans del país compleixen estrictament aquestes restriccions, i el públic sovint espera que ho facin.

Durant les darreres setmanes també s’han detingut periodistes acusats d’incomplir les normes. Un dels casos més comentats va tenir lloc a Tel-Aviv, quan el corresponsal de la CNN Türk Emrah Çakmak i el càmera Halil Kahraman van ser detinguts mentre feien una retransmissió en directe prop del ministeri de Defensa després d’un atac iranià. Tot i identificar-se com a periodistes, la seva emissió va ser interrompuda i el seu equip confiscat temporalment. Les autoritats també convoquen la premsa a fer visites oficials a llocs danyats, com la que ha fet aquest dilluns el president Isaac Herzog.

“Hi ha un argument de seguretat nacional, perquè l’enemic no sàpiga on impacten els seus míssils, i això té una certa validesa –explica a l’ARA el president del US Middle East Project i assessor de l'ex primer ministre Ehud Barak (1999-2001), Daniel Levy–. Però també hi ha un element clar de gestió de l’opinió pública”. Mantenir una societat altament mobilitzada a favor del conflicte és un factor important per a les autoritats, i la limitació d’imatges sobre l’impacte real dels atacs o sobre possibles errors del sistema de defensa contribueix a mantenir una percepció d’eficàcia militar.

En un cas documentat per la revista israeliana +972 Magazine, un míssil iranià que va impactar en el seu objectiu va llançar fragments contra una escola. Els mitjans només van poder informar sobre els danys en l’edifici educatiu, sense mencionar l’objectiu real de l’atac. En un altre episodi, periodistes que es trobaven en un edifici residencial afectat per un atac van ser advertits per agents de seguretat que no gravessin el veritable objectiu del míssil, situat just darrere.

Quin és el dany real dels atacs iranians?

Aquest tipus de situacions provoquen que sovint ni tan sols els mateixos periodistes sàpiguen amb exactitud què ha passat realment. No està clar quants míssils han aconseguit impactar dins del país ni quin és el nombre real de danys materials. Les xifres oficials situen el balanç de víctimes mortals en una quinzena, però la falta d’informació dificulta verificar l’abast real dels atacs.

Segons Reporters Sense Fronteres, l’ofensiva israeliana sobre Gaza iniciada el 2023 va marcar un punt d’inflexió en la relació entre el govern israelià i els mitjans de comunicació. En els divuit mesos següents, més de 250 periodistes han estat assassinats a la Franja en operacions de l’exèrcit israelià, i la pressió sobre els periodistes a dins d’Israel no ha deixat d’augmentar. De fet, el 2024 el censor militar va prohibir la publicació de 1.635 articles i en va censurar parcialment 6.265 més. Segons +972 Magazine, va ser el nivell de censura més alt registrat almenys des del 2011.