Jaume Collboni viatja a Jordània després que Israel li vetés l'entrada

BarcelonaJaume Collboni viatja aquest diumenge a la capital de Jordània després que divendres les autoritats israelianes li vetessin l'entrada al país. L'alcalde de Barcelona visitarà les instal·lacions de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA, per les sigles en anglès) i es reunirà amb l'alcalde d'Amman, Youssef al-Shawarbeh.

L'edil havia de volar aquest divendres a Tel-Aviv i desplaçar-se a Ramal·lah i a Betlem, on havia estat convidat pels alcaldes de les localitats palestines. Si bé la sol·licitud de l’alcalde havia estat inicialment aprovada, el govern israelià va revocar "a última hora i sense cap justificació" el seu permís per viatjar, segons denunciava el consistori.

Amb aquesta visita a Jordània, Collboni reprèn part de l'agenda que tenia prevista en el seu primer viatge al Pròxim Orient i reafirma així el missatge de suport a Palestina. "Lluny de dissuadir el govern municipal, la negativa d’Israel a permetre l’entrada de l’alcalde a Tel-Aviv serveix per reforçar el compromís de la ciutat amb els principis que històricament han guiat la seva acció en l’àmbit de les relacions internacionals", afirma el consistori en un comunicat, que recorda que el compromís de la capital catalana amb la pau entre Israel i Palestina "ve de lluny".

Acompanyat per la segona tinenta d’alcaldia responsable de les àrees de Presidència, Relacions Internacionals, Educació, Salut, Drets Humans i Cicles de Vida, Maria Eugènia Gay, l’alcalde es reunirà amb el subdirector de programes d’UNRWA, Kunal Dhar, i amb personal de les instal·lacions de Nacions Unides a Jordània. Allà veuran com funciona, des de dins, el magatzem des d'on s'envia l’ajuda d’emergència a Gaza, com s’organitza el nou campament d’Amman i quin paper té el programa de salut que s’hi desplega, que compta amb finançament de l’Ajuntament de Barcelona.

El consistori va interpretar el veto d'Israel a l'entrada de l'alcalde com un "atac directe a la llibertat i a la diplomàcia entre ciutats". "La decisió d'impedir l'accés a una delegació que busca precisament el diàleg és un acte hostil", afirmava el consistori en un comunicat, que concloïa: "El govern israelià busca aïllar el poble palestí i ocultar al món la constant vulneració de drets humans que pateixen".

Per la seva banda, les autoritats d'immigració d'Israel justificaven la denegació del visat per la suposada participació de Collboni en un boicot i la difamació del país. De fet, fonts de l'ambaixada apuntaven que la ciutat de Barcelona ha mantingut una "política hostil i incitadora contra Israel i els seus ciutadans de manera sistemàtica", en referència a la decisió del ple aprovada el maig del 2025 de trencar els vincles institucionals amb Israel i suspendre l'acord d'amistat amb Tel-Aviv "fins que no es restauri el respecte pel dret internacional i es respectin els drets bàsics dels palestins".

Gaza, sota bombes i fam

El viatge de l'alcalde de Barcelona coincideix amb un context d'alarma internacional per la situació humanitària a Gaza i per la virulència de l'ofensiva militar israeliana a la capital de l'enclavament. L'escala de la matança és devastadora: des del 7 d'octubre del 2023, Israel ha matat 62.600 persones, xifra que equival a tres quartes parts dels habitants del districte de les Corts. El nombre de ferits, 157.673, és equivalent a tota la població del districte de Sant Martí. I les persones que pateixen fam a Gaza (el nivell més elevat de desnutrició segons la classificació de l'ONU) són 514.000, una xifra que equivaldria al 30,5% dels barcelonins.

Aquest divendres l'ONU va confirmar oficialment la fam a Ciutat de Gaza, on vora un milió de persones viuen en condicions infrahumanes a l'espera que les tropes de Netanyahu prenguin la ciutat. Si bé Israel continua negant l'existència d'una crisi humanitària i alimentària, la pressió que recau en els governs occidentals d'evitar el que el Tribunal Penal Internacional està jutjant com a genocidi és cada cop més forta.