Líban i Israel: la negociació s'encalla mentre Netanyahu promet reforçar-se al sud
El desmantellament de Hezbollah és el punt més crític, per les dificultats de política interna al Líban
BeirutL'endemà de la primera reunió directa entre el Líban i Israel en dècades, celebrada a Washington, el país continua atrapat entre una obertura diplomàtica encara molt fràgil i una guerra que no mostra signes de desacceleració. La trobada, auspiciada per Marco Rubio, va permetre establir un canal directe entre les delegacions, però no va produir ni un alto el foc, ni un acord de mínims, ni tan sols un full de ruta que permeti parlar d’un procés estructurat. Sobre el terreny, la seqüència militar ha continuat el seu curs amb nous bombardejos israelians al sud del Líban i atacs amb drons a la carretera Beirut-Saida, cosa que reforça la idea que, de moment, la diplomàcia i la guerra avancen en plans paral·lels.
La guerra no només continua, sinó que marca el ritme de qualsevol avenç. Els atacs israelians s’han intensificat de nou, amb bombardejos al sud del Líban, una nova onada de drons sobre la carretera Beirut-Saida i operacions nocturnes en diverses localitats del sud. El cost humà continua augmentant. Des del 2 de març, les autoritats libaneses ja comptabilitzen més de 2.100 morts. Sense canvis sobre el terreny ni un mecanisme clar de garanties, qualsevol procés continua exposat al fet que una nova escalada el retorni al punt de partida.
Aquest dimecres el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha promès que les seves tropes continuaran atacant Hezbollah i que ha donat instruccions a l'exèrcit perquè reforci la zona de seguretat al sud del país. En aquesta zona, segons ha dit en una declaració en vídeo, les tropes estan avançant tant que aviat prendran la ciutat de Bint Jbeil, la segona més gran del sud del Líban. Pel que fa a les negociacions, el dirigent israelià es manté inflexible: "En les converses amb el Líban hi ha dos objectius principals: el desmantellament de Hezbollah i una pau duradora que s'aconsegueixi a través de la força". Sobre l'Iran, Netanyahu ha avisat que Israel està "preparat per a qualsevol escenari" i sosté que estan alineats amb els Estats Units, que els mantenen informats en tot moment.
Per a diversos especialistes, el problema no és la voluntat de negociar, sinó la mateixa forma que adopta el bloqueig. Maha Yahya, del Centre Carnegie per a l’Orient Mitjà a Beirut, insisteix que el problema “no rau únicament en la distància entre les posicions libanesa i israeliana, sinó en l’absència de condicions polítiques internes al Líban”. “L’estat no actua com un bloc coherent i qualsevol moviment que afecti el paper de Hezbollah activa tensions que limiten immediatament el marge de maniobra”, insisteix. En la mateixa línia, tot i que des d’una altra perspectiva, Bassam Lahoud, professor a la Universitat Libanesa-Americana (LAU), assenyala que el problema principal és la distància entre la negociació que s’intenta construir a Washington i el que passa sobre el terreny. “S’està negociant com si la situació s’hagués estabilitzat, però la guerra continua en moviment, cosa que fa que qualsevol avenç es pugui desfer ràpidament davant una nova escalada”, resumeix.
El paper de Hezbollah i el seu desarmament és el punt on el procés es torna més delicat, perquè introdueix una variable que no és només militar, sinó profundament política i domèstica, i que afecta directament l’equilibri intern del país. En aquest sentit, Yahya explica que el desarmament de Hezbollah “no es pot entendre com una mesura tècnica o aïllada, sinó com una transformació a llarg termini del sistema polític libanès”, cosa que explica per què qualsevol intent d’accelerar-lo en el context actual tendeix a generar resistències immediates.
Una oportunitat amb poc marge
Des de l’entorn del president Joseph Aoun i dels sectors polítics contraris a Hezbollah, l’inici de les converses a Washington s’interpreta com una oportunitat per intentar frenar l’escalada militar i obrir una via d’estabilització, tot i que ningú a Beirut amaga que el marge és extremadament fràgil. A l’extrem oposat, Amal i Hezbollah rebutgen el procés tal com està plantejat i el consideren desequilibrat des del seu origen, entenent que exposa l’estat libanès a concessions sense garanties equivalents, en un moment en què la pressió militar sobre el país continua augmentant.
El líder drus Walid Joumblatt, des d’una postura més pragmàtica, adverteix que el que és decisiu no és el format de les reunions a Washington, sinó la capacitat real dels Estats Units per traduir-les en resultats concrets, començant per un alto el foc i per l’aplicació dels punts pendents de l’acord del 2024. En aquell moment Israel va mantenir posicions al sud malgrat la treva. I, per la seva banda, el patriarca maronita Bechara Boutros Rai ha defensat també la necessitat d’avançar cap a una sortida negociada i aturar la guerra, en un país on el desgast social, econòmic i humanitari s’acumula sense pausa.
Israel arriba a aquestes converses amb una exigència que travessa tot el procés: impedir que Hezbollah mantingui la seva capacitat militar a la frontera nord. A més, una proposta atribuïda al ministre d’Afers Estratègics Ron Dermer planteja reorganitzar el sud del Líban en franges de seguretat: una zona immediata a la frontera; una altra entre la frontera i el riu Litani, on es concentraria la pressió militar sobre Hezbollah, i una tercera més al nord del Litani sota control de l’estat libanès. En aquest esquema, la retirada israeliana quedaria condicionada a canvis progressius sobre el terreny.