Hamàs diu que reprèn l'alliberament d'ostatges "segons el calendari previst"

BarcelonaL'alto el foc a Gaza sembla haver salvat el seu moment més crític. Hamàs s'ha compromès a alliberar tres ostatges israelians aquest dissabte, en el que ha de ser el sisè intercanvi, "implementant l'acord tal com s'havia signat, inclòs el calendari dels intercanvis". Israel ha augmentat l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja, sobretot aliments i combustible, mentre que Netanyahu ha convocat una reunió amb alts responsables de seguretat. Una delegació dels islamistes palestins està negociant al Caire amb els mediadors, Egipte i Qatar.

La treva sempre ha estat fràgil perquè no respon a cap pla polític que dibuixi una solució duradora. Amb tot, després d’hores d’incertesa, Israel ha apuntat que mantindrà el compromís d’alto el foc. I poc després de les 14:00 d’aquest divendres, Hamàs hauria de facilitar els noms de les tres persones que lliurarà a la Creu Roja per al seu trasllat a Israel, l'endemà, dissabte. L’esperança de mantenir la treva també la van apuntar des d’Egipte, els dos mediadors, quan van assegurar, a darrera hora d'aquest dijous, que les desavinences entre les dues parts en conflicte, s’havien resolt.

El pacte ha arribat després que Donald Trump dinamités l'alto el foc que ell mateix havia contribuït a forjar amb el seu macabre pla de convertir la Franja en un complex de vacances sense palestins, i pressionés Egipte i Jordània perquè els acceptin. Hamàs va reaccionar dient que paralitzava l'alliberament dels ostatges previst per a aquest dissabte, perquè Israel havia violat l'alto el foc amb desenes de palestins assassinats i no havia permès l'entrada de l'ajuda humanitària compromesa, que necessita la població exhausta després de 15 mesos d'atacs indiscriminats i un setge de fam. El republicà va amenaçar amb tornar a "obrir les portes de l'infern" a Gaza i Netanyahu no va trigar a aprofitar l'oportunitat per dir que tornarà a la guerra fins a derrotar Hamàs, davant l'horror dels familiars dels ostatges que queden a Gaza. La treva sempre ha estat fràgil perquè no respon a cap pla polític que dibuixi una solució duradora.

A Gaza les paraules de Trump desperten més aviat sarcasme. "Més infern del que ja tenim? Hi ha res pitjor que una massacre?", diu a l'ARA a través de WhatsApp Abdul Najar, treballador de la construcció de Khan Yunis, al sud de la Franja. "Hem lluitat per sobreviure a un infern de bombes, fam, set i malalties. I ara Trump diu que obrirà les portes de l'infern per a Gaza? I ha deixat clar que si marxem no podrem tornar mai més. Això no passarà", afirma. L'home va créixer amb les històries dels seus pares, refugiats de la Nakba(la "catàstrofe" del desplaçament forçós de centenars de milers de palestins amb la creació de l'Estat d'Israel, el 1948-49), i no vol que es repeteixi amb ell i els seus fills i nets.

Samir Zaqout, director del centre Al-Mezan pels drets humans de Gaza, diu a l'ARA des del centre de la Franja que el pla del republicà està fora de la realitat. "Trump demostra tenir molt poc coneixement històric: fa 76 anys que Israel intenta fer fora els palestins i no ho ha aconseguit, ni tan sols ara, amb un genocidi als ulls del món. Algú s'espera que la gent de Gaza deixarem de defensar el nostre dret a viure, la nostra terra i l'autodeterminació? Si hem sobreviscut a la fam i els bombardejos massius i tots els assassinats i ara la gent ha decidit tornar al nord malgrat tot, és per quedar-se". Zaqout creu que l'objectiu de les declaracions del president estatunidenc no és altre que reforçar Netanyahu dins d'Israel. "Els palestins de Gaza resistirem contra Trump i contra el món sencer com hem fet fins ara", proclama.

Zaqout creu que l'alto el foc se sostindrà, almenys durant aquesta fase, perquè respon també a un esgotament de la capacitat humana de l'exèrcit israelià. "L'estament militar israelià ha deixat molt clar que ja no poden fer res més a Gaza i també han pressionat Netanyahu per acceptar l'alto el foc. Ara sembla que ha estat només per Trump, però no és cert: Trump només està tapant una derrota militar després de 15 mesos de guerra indiscriminada en què Israel no ha pogut aconseguir els seus objectius".

Que l'alto el foc s'hagi encallat tampoc és una sorpresa. De fet, Netanyahu ja va deixar clar al signar l'acord que només era temporal i que no s'arribaria mai a la segona fase, que havia de portar a una treva permanent. "Crec que les autoritats israelianes han violat deliberadament els termes de l'alto el foc per bloquejar-lo", explica a l'ARA Yara Howari, del centre d'estudis palestins Al-Shabaka. Alerta que "Israel no ha permès entrar ni la meitat de l'ajuda humanitària compromesa, mentre segueixen defensant el desplaçament massiu: els bombardejos indiscriminats s'han aturat, però el genocidi continua en marxa".

Si Trump havia de fer d'àrbitre de l'acord, no només ha callat davant els incompliments israelians, sinó que ha afegit llenya al foc fins i tot exigint l'alliberament de "tots" els ostatges abans de dissabte, quan en el pacte calia fer-ho gradualment fins a la següent fase i sempre en forma d'intercanvis amb presos palestins. Howari no amaga una crítica més de fons: "Ningú té en compte els palestins, que només es veuen com peces d'un tauler d'escacs. Però no ho són: han sobreviscut a 15 mesos de genocidi i tothom infravalora la seva determinació".

El pla de deportació massiva de Trump s'enfronta, doncs, a dos problemes. El primer és que molts palestins de Gaza no estan disposats a marxar i difícilment ara els podran convèncer que la seva sortida seria temporal. El segon és qui hauria de fer-se càrrec dels refugiats de Gaza. Trump pot desencadenar un altre infern a Gaza, però no ha posat de moment sobre la taula una sortida política a la guerra. Si el pla és fer una neteja ètnica, cal un lloc on expulsar els palestins. Els candidats lògics són els veïns, Egipte i Jordània, però de moment la Casa Blanca no se n'ha sortit pressionant-los perquè col·laborin amb la deportació forçada. El rei Abdullah de Jordània va visitar Trump dimarts a la Casa Blanca, i només va acceptar fer-se càrrec de dos mil ferits, la majoria criatures, i va insistir que Gaza és dels palestins i ha de ser part d'un futur estat palestí. El mariscal Abdel Fattah al-Sisi, que governa Egipte amb mà de ferro, ha rebutjat aquest dimecres viatjar a la Casa Blanca.

Què vol realment Trump?

"Com sempre passa amb Trump, la gran pregunta és què vol dir exactament. Es pot interpretar que vol una solució ràpida a la sortida dels ostatges i acabar d'una vegada per totes la guerra, en lloc del pla per fases previst ara, o bé que ha posat les bases per a una guerra inacabable", escriu a Haaretz el periodista israelià Amir Tibon. El que queda clar és que des que va ser el primer líder estranger convidat a la Casa Blanca en el segon mandat de Donald Trump, Netanyahu té ara la benedicció dels Estats Units per fer el que vulgui amb l'alto el foc. I també que Netanyahu és el primer interessat a continuar la guerra per evitar totes les preguntes sobre la seva gestió, inclòs el fracàs de seguretat del 7 d'octubre.

L'analista palestí Xavier Abu Zeid explica per telèfon des de Betlem que "Netanyahu no va voler mai l'alto el foc, i ara qui el va pressionar a acceptar-lo bàsicament li ha dit que té llum verda per tornar a la guerra". Alerta que el primer ministre israelià "vol que això col·lapsi", i que salvar la treva va en interès dels palestins, "que volen la pau a Gaza i l'alliberament de líders que estan a la presó, com [el dirigent històric d'Al-Fatah] Marwan Barghouti". Denuncia que Trump "ha donat un incentiu a Netanyahu no només per fer una neteja ètnica a Gaza sinó també per traslladar-la a Cisjordània" i que amb la passivitat dels governs europeus, l'únic positiu per als palestins ha estat la posició comuna dels països àrabs en contra del desplaçament forçat.

Pressió a Jordània i Egipte

La Casa Blanca continua pressionant Egipte i Jordània per fer possible la deportació massiva dels palestins de Gaza. Trump ha amenaçat amb congelar les ajudes militars, que són importants per a la supervivència de tots dos règims. És la pitjor crisi diplomàtica amb aquests països, històrics aliats dels Estats Units des que van signar la pau amb Israel (Egipte el 1974 i Jordània el 1994). Egipte ha dit i repetit que no cedirà a les amenaces de Trump i no col·laborarà amb cap política de neteja ètnica dels palestins.

El rais Abdel Fattah al-Sisi va dir dimecres que no anirà a cap reunió a la Casa Blanca mentre Trump insisteixi amb el seu pla per a Gaza: l'autòcrata no s'està deixant gaire marge de maniobra. I és que l'estament de seguretat tampoc veu amb bons ulls que a la porosa frontera del Sinaí puguin establir-s'hi grups armats palestins. El Caire ha convocat una cimera de la Lliga Àrab per a finals de mes, un calendari que no és precisament d'emergència, mentre acull delegacions de Hamàs per continuar negociant. Jordània és molt més vulnerable econòmicament que Egipte, però també té un problema intern molt és gros, perquè entre la meitat i dos terços de la seva població són d'origen palestí.

Egipte i Jordània tenen els seus propis problemes i tant per a Al-Sisi com per al monarca haiximita seria molt perillós internament mostrar-se com els artífexs d'una segona Nakba dels palestins de Gaza. El paleta de Gaza té clar que aquests dos líders no s'estan resistint als plans de neteja ètnica per afecte als palestins, sinó perquè no volen exposar-se a un problema de seguretat: "Mentre els palestins continuïn a Gaza són una menor amenaça per a Israel i per als Estats Units que si ara comencen a repartir-los pel món: Gaza és una presó a cel obert i ningú vol que el «problema» s'escampi", constata Najar. Hamàs no ha volgut entrar en el joc de Trump i s'ha limitat a dir que espera que els mediadors facin respectar l'acord, que consideren "sòlid".