Internacional  /  Pròxim Orient 06/02/2023

Quan s’esfondra el poc aixopluc que la guerra havia deixat dempeus

El context socioeconòmic i polític de les zones afectades és clau en les conseqüències del devastador terratrèmol

David Meseguer
3 min
Civils busquen supervivents sota les runes la ciutat de Jandaris, a Síria

El règim contra l’oposició, l’oposició contra els kurds, els kurds contra l'Estat Islàmic, l'Estat Islàmic contra el règim… i ara un terratrèmol de conseqüències devastadores. A les diferents lluites intestines que en el marc de la guerra civil siriana han arrasat el nord del país durant més d’una dècada, ara s’hi afegeix la malastrugança en forma d’un sisme d’una intensitat descomunal. Plou sobre mullat en zones com la província d’Alep.

Una regió que en l’actualitat acull més d’un milió de desplaçats d’altres parts de Síria, una població majoritàriament amb pocs recursos econòmics, que l’únic aixopluc que es pot permetre són edificis afectats pels bombardejos amb seriosos danys estructurals. Com tot feia preveure, van ser els primers a ensorrar-se amb la brutal sacsejada. Una precarietat residencial i una situació humanitària crítica que les províncies d’Alep i d’Idlib arrosseguen des de fa anys a causa de la inestabilitat política fruit d’una guerra civil que encara viu alguns episodis d’enfrontaments armats. A Alep ciutat, que en el seu dia va ser el motor econòmic del país, les debilitades finances del règim de Baixar al-Assad han estat incapaces d’oferir sous i pensions dignes, restablir la normalitat dels serveis bàsics i reconstruir bona part de les infraestructures danyades pel conflicte.

A pocs quilòmetres al nord-est de la ciutat, els kurds i les milícies sirianes opositores amb el suport de Turquia continuen lliurant combats diaris a la regió de Shehba, controlada per l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria. Un autogovern amb molt pocs recursos que en el pla polític només té el reconeixement oficial del Parlament català i en l'àmbit militar el suport dels Estats Units en la seva lluita contra l'Estat Islàmic. 

Una zona que acull vora 100.000 desplaçats, principalment kurds, de l'adjacent regió d’Afrin, ocupada des del 2018 per grups armats opositors i jihadistes sota la tutela d’Ankara. En el cas d’Idlib, el control del territori està en mans d'Hayat Tahrir al-Xam, l'antiga branca d’Al-Qaida a Síria, i que encara protagonitza combats amb les forces governamentals, així com amb determinats grups de l’oposició. Una conjuntura d’enfrontaments, segrestos per demanar rescats, pillatge i corrupció de determinades faccions armades que s’ha cronificat al nord de Síria i ha creat un clima d’inseguretat poc confortable per a les ONG que han de treballar en la reconstrucció del país. En aquest context, és poc probable que els equips internacionals de rescat i l’ajuda humanitària aconsegueixen arribar a territori sirià. 

Terratrèmol a les portes de les eleccions

A l’altra banda de la frontera, Turquia acull més de tres milions de refugiats sirians, i un gruix important dels morts són d’aquesta nacionalitat. De nou es torna a repetir un escenari semblant al descrit anteriorment. En aquest cas, famílies refugiades amb pocs recursos que viuen de lloguer en infrahabitatges amb unes condicions d’habitabilitat molt precàries. Edificis amb molts números d’esfondrar-se a causa d’un terratrèmol que fins i tot ha provocat l'ensorrament d'edificis teòricament més robustos com un hospital a la ciutat d’Iskenderun.    

Un home afectat pel terratrèmol observant les tasques de rescat a Síria.
Un nen mirant per la finestra d'un cotxe després del terratrèmol, a la ciutat siriana de Jandaris.

A la llarga llista de territoris del sud del país afectats, també hi ha importants províncies del Kurdistan turc, com Diyarbakir i Sanliurfa. Els efectes del sisme han estat especialment devastadors en aquestes zones perquè com passa a les regions kurdes de l’Iran, l’Iraq i Síria, els governs centrals sempre han limitat les seves inversions –també en infraestructures– per mantenir-les econòmicament subdesenvolupades i dependents.  

El fatídic succés arriba pocs mesos abans de les eleccions generals i presidencials turques, en un moment en què la reelecció de Recep Tayyip Erdogan està més en l’aire que mai. La fràgil situació de l’economia –condicionada per una inflació disparada– i la pèrdua de les alcaldies d’Istanbul i Ankara en les últimes municipals a mans dels socialdemòcrates, projecten una batalla electoral molt igualada en què la força prokurda del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) pot esdevenir clau per a la governança. 

Caldrà observar quin perfil adopta Erdogan respecte al tràgic terratrèmol i si tracta de treure’n rèdit polític. Un cop esvaïda –almenys de forma immediata– l’opció d’una tercera operació militar contra les milícies kurdes a Síria per l'oposició frontal dels Estats Units, la gestió de la catàstrofe en clau patriòtica podria esdevenir clau per reflotar la seva desgastada popularitat.  

stats