Internacional  /  Pròxim Orient 19/04/2022

La violència marca la pasqua jueva i el Ramadà a Palestina

El conflicte escala amb morts, ferits, enfrontaments a la mesquita d’Al-Aqsa i coets des de Gaza

3 min
Agents israelians immobilitzen un home palestí a l’exterior de la mesquita d’Al-Aqsa.

JerusalemEl llançament de dos coets contra territori israelià des de la franja de Gaza dilluns al vespre ha sigut l'últim exponent d’una escalada de la violència a Terra Santa que coincideix amb la celebració del Ramadà, la pasqua jueva i la Setmana Santa cristiana, un fenomen que només succeeix cada tres dècades. Els projectils van ser destruïts pel sistema de defensa Cúpula de Ferro i no van causar víctimes, i l’exèrcit israelià hi va respondre bombardejant suposades fàbriques d’armes de Hamàs a Gaza. Feia més de cent dies que no es llançaven coets contra Israel des de la Franja. L’atac no ha estat reivindicat encara per cap facció palestina. Mitjans israelians apuntaven dimarts que la responsable seria la Jihad Islàmica Palestina i també que Hamàs s’hauria desvinculat del llançament en un missatge dirigit als mediadors egipcis, que en les últimes setmanes han intentat evitar el llançament de coets. El que està fora de dubte són els motius de l’atac: en els últims dies, la policia israeliana ha irromput en diverses ocasions a l’Esplanada de les Mesquites de Jerusalem, el tercer lloc més sagrat de l’islam, i ha ferit més de 170 persones i n'ha detingut més de 400.

Des de divendres passat, les escenes de violència s’han repetit a l’interior de l’Esplanada i al voltant del recinte: palestins llançant pedres i focs artificials des de l’interior de la mesquita d’Al-Aqsa; policies armats irrompent al temple per detenir-los, trencant finestres i llançant gasos i bales de goma; agents dispersant a cops fidels que resaven pacíficament; àrabs tirant pedres contra autobusos prop de la Ciutat Antiga o atacant jueus que es dirigien a resar al Mur de les Lamentacions... I tot al mateix temps que arribaven a Terra Santa els primers pelegrins cristians des de l’inici de la pandèmia.

L’Oficina de la Presidència palestina ha considerat aquests fets com una "seriosa escalada i declaració de guerra", mentre que Hamàs ha condemnat "les barbàriques agressions dels soldats de l’ocupació contra els fidels" i ha promès el seu suport "en la lluita per Al-Aqsa". Per la seva banda, el govern israelià ha assegurat que la policia només ha respost a les agressions prèvies de "centenars d'esvalotadors" i que el seu principal interès és permetre la llibertat de culte. "Els agents han actuat amb valentia en aquestes circumstàncies tan complexes, ja que tractaven amb persones violentes que agafaven pedres i vares de ferro per fer mal a la llibertat de culte", va dir divendres el ministre de Seguretat Pública, Omer Bar-Lev, que va afegir que Israel "no té cap interès que el mont del Temple [el nom que els jueus donen a l’Esplanada] es converteixi en un epicentre de violència que malmetrà tant els fidels musulmans com els jueus al Mur de les Lamentacions".

Tensions acumulades

Els xocs a Al-Aqsa venen precedits per quatre atemptats terroristes en els quals han mort catorze ciutadans israelians i que han anat seguits per desenes d’incursions de l’exèrcit israelià a Cisjordània, en les quals han mort una vintena de palestins. La confluència religiosa d’aquests dies també juga un paper cabdal en la creixent tensió als llocs sants. Coincidint amb la Pasqua, grups radicals jueus han amenaçat amb dur a terme sacrificis d’animals a l’Esplanada, on un dia s’aixecava el Temple de Salomó, el lloc més sagrat del judaisme. La policia israeliana ha informat de la detenció d’almenys onze jueus que planificaven fer-ho, així com de la confiscació de tres cabres.

Paral·lelament, en un acte que els musulmans consideren una agressió, més d’un miler de jueus ortodoxos han pujat a resar durant aquests dies al mont del Temple. Ho han fet contravenint les instruccions del mateix Rabinat, que considera que l’espai està dessacralitzat i no s’hi podrà resar fins que es judaïtzi de nou. També prohibeix que els jueus practicants hi vagin perquè, atès que el Temple de Salomó va ser destruït pels romans, no se'n coneix la distribució exacta i els fidels podrien trepitjar espais sagrats. També el govern israelià prohibeix que els jueus hi resin, ja que el recinte està sota tutela de Jordània i la presència de jueus resant encén el conflicte. De fet, l'última guerra de Gaza va començar amb escenes similars a les d’aquests dies.

stats