Tot a punt per consumar la separació de Crimea

SimferopolEls ciutadans de Crimea decideixen avui el seu futur. I ningú dubta de quin serà el resultat del referèndum: s’imposarà el sí a la independència i a l’annexió a la Federació Russa. La majoria de la població de la península és d’origen rus i declara obertament que s’inclina per aquesta opció, mentre que els ciutadans d’origen ucraïnès i tàtar, partidaris de mantenir la unitat amb Ucraïna, ja han anunciat que s’abstindran.

“Dilluns ens trobarem en un nou estat independent”, va dir recentment el primer ministre de Crimea, Serguei Aksiónov. A Simferopol, la capital d’aquesta regió, el pla d’actuació ja està traçat. Dimarts passat el Parlament de Crimea va proclamar la seva independència de manera unilateral. I un cop aquesta decisió haurà estat ratificada a les urnes, i segons el text aprovat, Crimea “ja com a estat independent i sobirà” podrà dirigir-se a Moscou per ser acceptada “en qualitat de nou subjecte de la Federació Russa”. Es calcula que els tràmits podrien durar dues setmanes. Annexió exprés.

El president rus, Vladímir Putin, ja ha fet saber que “no prendrà cap decisió” fins a conèixer els resultats, tot i que ha explicat que Moscou respectarà la decisió dels ciutadans.

Kíev s’oposa a la separació

Per la seva banda, el primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniuk, ha declarat en reiterades ocasions que no cedirà “ni un centímetre” del territori. Considera que el referèndum és il·legal i té el suport del Tribunal Constitucional però el seu marge de maniobra és reduït davant la política de fets consumats de Rússia a Crimea amb el vistiplau local.

La península està ocupada per un exèrcit d’homes uniformats i armats que no porten cap identificació. Però ja gairebé ningú no dubta que es tracta de soldats russos. Només Moscou ho continua negant. Aquests homes controlen els accessos a la península, patrullen les carreteres i han pres el comandament tant de les principals infraestructures com dels centres del poder.

El Parlament de Kíev va voler donar ahir un últim cop d’efecte i va votar a favor que es dissolgués el legislatiu de Crimea. Ara les autoritats d’aquesta regió es preparen per “nacionalitzar” els serveis públics com el gas, l’aigua i l’electricitat. Uns béns de primera necessitat que paradoxalment arriben directament des d’Ucraïna.

Rússia dispara la tensió

La pregunta que molts es fan és si Moscou es conformarà amb Crimea o també desestabilitzarà l’est d’Ucraïna, també russòfon. El govern ucraïnès va denunciar ahir l’entrada de soldats russos a la regió de Kherson, fronterera amb Crimea, que segons Kíev van prendre el control de la ciutat de Strilkove amb 80 soldats, quatre helicòpters i tres tancs. Segons la premsa local, els militars russos van assegurar als guàrdies fronterers que volien protegir una instal·lació de gas. Paral·lelament, a la ciutat de Khàrkiv dues persones van morir divendres a la nit i un policia va resultar ferit en els enfrontamenst entre pro-russos i proucraïnesos.