Fòrum de Davos
Internacional 27/01/2021

Putin ataca les grans plataformes digitals, que veu com a "rivals 'de facto' dels governs"

El president rus celebra a Davos l'allargament del tractat nuclear New Start amb els Estats Units de Biden

Javier de la Sotilla
3 min
El president rus Vladimir Putin parla al Fòrum de Davos a través de videoconferència des de Moscou

BarcelonaEl president de Rússia, Vladímir Putin, ha participat aquest dimecres en el Fòrum Econòmic de Davos per primera vegada des del 2009, quan ocupava el càrrec de primer ministre. En un llarg discurs en format de videotrucada ha esmentat algunes de les principals amenaces que configuren l’agenda internacional, com el coronavirus, les armes nuclears, la influència de les xarxes socials i la desigualtat i les tensions socials. També s’ha referit a la trucada que va mantenir aquest dimarts amb Joe Biden, en la qual van acordar allargar cinc anys més el Tractat de Reducció d’Armes Estratègiques (New Start). “Sens dubte és un pas en la direcció correcta”, ha dit Putin sobre la pròrroga de l’acord que limita la proliferació d’armes nuclears i balístiques.

El president rus ha comparat la situació actual del món amb la crisi que es va generar arran del crac del 1929. Amb un populisme i una polarització creixents, “hi ha certa analogia” entre aquell període dels anys 30 i l'actual, ha afirmat, però veu poc probable que desemboqui en un gran conflicte semblant a la Segona Guerra Mundial, que “significaria la fi de la civilització”. Amb tot, ha remarcat que hi ha l’amenaça d'una “lluita de tots contra tots” i de “la interrupció del desenvolupament mundial”.

Putin s’ha referit a la pandèmia del coronavirus com un “repte seriós” que fa augmentar les desigualtats i el descontenament social, i accelera “els canvis estructurals, les premisses dels quals s’havien format fa bastant temps”. Entre aquests canvis hi ha la influència creixent dels gegants digitals, que segons ell “s’han convertit en rivals de facto dels governs”. Tot i que no ho ha dit explícitament, es referia a l’atac al Capitoli i el posterior tancament dels comptes de Donald Trump a Facebook i Twitter, i a la batalla legal que mantenen uns quants països per regular les xarxes. “Aquesta és la qüestió, ¿fins a quin punt es correlaciona aquest monopoli amb l’interès públic?”, ha conclòs.

També ha dedicat la intervenció a les relacions entre la Unió Europea i Rússia, molt deteriorades des de les sancions imposades a l’octubre per la UE per l’enverinament del líder opositor Aleksei Navalni i han empitjorat amb la seva detenció el 17 de gener quan va tornar a Moscou. “La situació avui no és normal, hauríem d’anar de bracet i tornar a tenir projectes positius en interès mutu”, ha dit.

Sobre la seva conversa telefònica amb Joe Biden, Putin ha explicat que va ser “franca i formal”. Segons la Casa Blanca, Biden es va mostrar contundent tocant temes sensibles de l’agenda russa. Va denunciar l’empresonament de Navalni, va refermar el seu suport a la sobirania d’Ucraïna i va manifestar la preocupació pel pirateig massiu als ordinadors del govern dels EUA i la ingerència russa en les eleccions dels Estats Units. Segons la cap de premsa de la Casa Blanca, Jen Psaki, Biden va deixar clar a Putin que els EUA “actuaran amb fermesa en defensa dels seus interessos nacionals i en resposta a les accions de Rússia” contra el país o els seus aliats.

Al comunicat rus fet públic després de la trucada, en canvi, es mostra un to més conciliador entre els dos líders, sense cap menció a aquestes advertències del nou mandatari dels EUA. Putin ha advocat per la “normalització” de les relacions, segons Moscou, que “seria d’interès per als dos països” i, atès el pes que tenen en la seguretat i l'estabilitat del món, “per a tota la comunitat internacional”.

stats