Putin: de botxí a “pacificador” a la guerra de Síria
Moscou reforça la seva influència amb la retirada de Washington
BarcelonaLa guerra de Síria té molts perdedors. La població civil en primer lloc, que des del 2011 ha vist engolit en un bany de sang el seu clam de llibertat i justícia contra la dictadura dels Assad. I ara també els kurds, a qui el 7 d’octubre Donald Trump abandonava a la seva sort davant l’agressió de Turquia, després d’anys d’utilitzar-los com a carn de canó en el combat contra els jihadistes del Daeix. Davant la violència de l’ofensiva turca amb milícies jihadistes, que ha deixat almenys 300.000 desplaçats, la direcció kurda optava per posar-se en mans del seu vell enemic, el règim d’Al-Assad. Enmig de la destrucció s’erigeix un guanyador: el president rus, Vladímir Putin, que ha aconseguit convertir Moscou en àrbitre imprescindible al cor del Pròxim Orient.
Amb la fi de l’alto el foc a què el president turc, Recep Tayyip Erdogan, s’havia compromès amb Washington per preservar els seus antics aliats, i que segons els kurds no es va arribar a respectar mai del tot, dimarts Putin presentava un acord amb Ankara per interposar-se entre Turquia i els kurds, amb patrulles conjuntes de turcs i russos en una franja de 10 km al llarg de la frontera sense presència de les milícies kurdes, i de passada evitar un xoc entre el que queda de l’exèrcit sirià i Ankara. En un nou gir macabre de la història, després de quatre anys bombardejant població civil siriana, Putin apareix com a pacificador.
Els bombardejos de l’aviació russa han sigut vitals per a la supervivència al poder de Baixar al-Assad, però el cost per a Moscou ha sigut més baix que el de la resta d’aliats del dictador sirià. “Els morts els han posat l’Iran i [la milícia xiïta libanesa] Hezbol·lah. Però Putin ha utilitzat Síria com un terreny de proves per a la seva indústria militar, on ha provat tota mena de ginys (drons, helicòpters, míssils, radars) que ara pot vendre com a provats en combat”, explica Nicolás de Pedro, analista de l’Institute for Statecraft de Londres. “Als llocs complicats hi ha enviat mercenaris del Grup Wagner, pels quals no ha de respondre com si fossin soldats. I molts dels seus oficials ara tenen experiència de combat. La maquinària militar russa està ben engreixada i tot el que ha gastat ho pot recuperar amb contractes de venda d’armes”, afegeix.
I què guanya Putin? “Al Kremlin li ha sortit bé la jugada de Síria: ha aconseguit el que volia, que tothom assumeixi que Rússia és un actor imprescindible al Pròxim Orient i que no es poden prendre grans decisions en l’agenda internacional sense tenir-lo en compte”. Recuperar l’orgull nacional d’una exsuperpotència caiguda en desgràcia sempre és un bon mecanisme per fer callar les poques veus que denuncien les condicions de vida precàries de la majoria de la població russa”.
I en l’arena internacional Putin tampoc paga un preu pel que podrien ser crims de guerra: la setmana passada el New York Times publicava les proves dels bombardejos de l’aviació russa sobre quatre hospitals del nord-est de Síria, els dies 5 i 6 de maig, sense que hi hagués cap reacció internacional. A més, l’acord de Putin amb Erdogan li permet aprofundir en la seva política de desestabilització de l’OTAN en el punt més feble de l’aliança.
El Kremlin se sent tan fort davant d’uns Estats Units en retirada del Pròxim Orient que fa dues setmanes Putin fins i tot es permetia treure pit visitant l’Aràbia Saudita, aliat tradicional de Washington. Com explica Lurdes Vidal, cap de món àrab de l’IEMed, “Rússia està posant tots els actors sota el seu paraigües, per sobre de la disputa regional entre l’Iran i l’Aràbia Saudita, i vol demostrar que s’ha fet indispensable a la regió. Haurà de veure com gestiona el conflicte entre l’Iran i Israel, però alhora demostra al món que els Estats Units no són aliats de fiar”.
Míssils espanyols a Turquia
El govern espanyol va anunciar ahir que prorrogarà fins a l’any que ve la missió militar a la base turca d’Adana, on l’exèrcit té una bateria de míssils Patriot i 150 soldats en el marc de l’operació de l’OTAN per defensar Turquia d’un hipotètic atac des de Síria. La renovació de la missió s’havia qüestionat per l’ofensiva turca contra els kurds.
