BarcelonaVolem acostar-nos a la situació a Ucraïna a través de l’anàlisi de Carmen Claudín, investigadora del Cidob, especialista en historia russa i soviètica.
Com llegeix el mapa de situació?
— Putin no està aconseguint el que volia. Els tempos no són els que pensava que serien; està bastant clar que pensava que seria el que se’n diu un passeig militar.
Una blitzkrieg?
— Exactament. És molt clar per com reaccionen els mitjans controlats pel Kremlin, que ara són pràcticament tots. El que transmeten és que s’han trobat una resistència que no s’esperaven, no només la militar, sinó que també la de la població civil.
Però això no s’acabarà en el moment que Putin desencadeni la gran ofensiva?
— Evidentment.
Perquè fins ara hem dit que la diferencia d’exèrcits és David contra Goliat...
— Sí, és cert. Si Putin decideix desfermar tot el seu potencial bèl·lic, difícilment resistiran. Ara bé, també hem de recordar que hi ha un precedent:a la guerra del Vietnam hi havia una desproporció potser encara més gran, i van vèncer. Això sí, després de molts anys i de milers de morts. Jo crec que Putin, en aquesta guerra i amb les conseqüències més enllà d’Ucraïna, perdrà. Ara bé, farà molt mal a la població ucraïnesa. Per ajudar-los, cal reforçar la seva capacitat de resistència bèl·lica.
Vol dir que no aconseguirà envair Ucraïna?
— Pot ser que envaeixi Ucraïna i que desfermi una repressió sanguinària d’un abast que potser encara ara no ens podem imaginar. Però si ell volia que els ucraïnesos donessin suport a l’apropament amb Rússia, ho té completament perdut.
Putin ha reiterat que no abandonarà la seva “convicció que els russos i els ucraïnesos son un sol poble”.
— Per ser un sol poble, els està maltractant bastant. El cinisme de la narrativa del Kremlin no té límits i tot el seu argumentari reposa sobre unes afirmacions que creen una mitologia que, per cert, tot un sector de certa esquerra aquí compra. Això del feixisme i dels neonazis és una falsedat total. Quan em deien això, recomanava anar a Ucraïna, preguntar a la gent si la minoria russa està perseguida o on són els feixistes. Perquè a les institucions no hi són. L’extrema dreta és un perill, aquí o a França, per dir algun país, però en aquest moment no ho és a Ucraïna; no han aconseguit ni un sol vot al parlament.
Com poden afectar les sancions?
— Estan fent molt mal, i en faran més, sobretot les que tenen a veure amb la desvinculació amb el sistema financer. I sembla que una sèrie d’oligarques comencen a queixar-se; s’estan posant nerviosos perquè abans les sancions no feien mal a la seva fortuna personal i ara sí.
Estem davant d’un personatge que ha decidit passar a la història de la manera que ell vol i que ha decidit que morirà matant?
— Jo crec que s’ha carregat a les seves espatlles un rol messiànic, suposadament d’alliberament dels pobles germans. Vol passar a la història com aquell que ha tornat a unificar els pobles eslaus, el que ha retornat la grandesa a Rússia com a potència. Jo crec que hi ha una dimensió psicopatològica en aquest comportament, perquè si no és difícil d’explicar aquesta ceguesa.
Quina importància té la Xina?
— Jo crec que si hi ha alguna potència estrangera que pot tenir algun paper de moderació en la política d’extermini dels ucraïnesos per part de Rússia és la Xina. Li és absolutament igual el que està fent Putin al seu país, però hi ha un principi que pels xinesos és sagrat, el de la integritat territorial, que els afecta directament amb el Tibet i amb Taiwan, i no vol en absolut donar la impressió que poden donar suport a res que vagi en aquest sentit.
¿Vostè hauria prohibit l’emissió de Sputnik i Rússia TV?
— Sí, totalment. No són canals d’informació, sinó de propaganda. Hauríeu de sentir la directora i propietària d’RT, Margarita Simonian, parlar d’aquesta guerra, dels ucraïnesos, dels armenis, dels georgians... És una propagandista de guerra.
¿Vostè viu aquesta contradicció d’estimar un país que ara és l’agressor?
— Hem de tenir molt clar que el règim de Putin no és Rússia. Jo no soc antirussa, jo soc totalment prorussa, però soc anti-Putin.
