ÀFRICA

Les raperes que canten contra el masclisme a Moçambic

Són advocades però fan servir la música per conscienciar

Per què dues advocades han acabat sent les reines del hip-hop de Moçambic? Iveth Mafundza i Dama do Bling parlen sobre la situació de les dones al seu Moçambic natal i gairebé sembla que rapegin. “Som de la generació d’artistes que van voler donar suport a la llei contra la violència domèstica” que el Parlament de Maputo va debatre i aprovar el 2004, respon Mafundza, el nom artístic d’Ivete Marlene Rosária Mafundza, que després de més d’una dècada d’exitosa carrera musical encara s’ha de sentir dir com gosa pujar dalt d’un escenari, vestida i pintada per a l’ocasió, per cantar contra el masclisme imperant al país africà. A totes dues la inquietud de la música els va néixer en la postadolescència, gairebé al mateix temps que decidien estudiar dret.

Mafundza, nascuda el 1985, es va inclinar per aquests estudis després de llegir “una notícia sobre una injustícia”. La dedicació a la defensa de les dones va arribar més tard gairebé de casualitat, però ara és la seva motivació. Tant quan porta la toga negra com quan es posa les sabates de taló i una faldilla de colors llampant. “Sé que era feminista abans de saber què era el feminisme”, diu aquesta dona que es defineix com “una atrevida”. Les Nacions Unides l’acaben de fitxar com a assessora per a la igualtat de gènere.

Ivannea Mudanisse és el nom civil de la Dama, que aquest any ha fet 40 anys. Recorda que va ser una nena fascinada per les trames de les novel·les d’assassinats i les històries de Sherlock Holmes i que, arran d’aquestes lectures, va optar pel dret. La música també l’havia atrapat abans i, seguint el consell del seu pare de “fer alguna cosa que pugui ajudar la societat”, va pensar que una bona suma eren el ritme del hip-hop i l’empoderament de les dones.

A les seves cançons, tant l’Iveth com la Dama apel·len a dones del carrer, que treballen al camp o estudien, que viuen en ciutats o en zones rurals. El missatge és el mateix per a totes: tenen el poder i la seva vida depèn d’elles. “Els dic que s’han de fer respectar i als homes els demano que estimin les dones com s’estimen el país”, explica l’Iveth. A la Dama li agrada especialment una lletra en què una dona li canta a un home “que no el necessita per viure, que és feliç sola”. L’escàndol la va perseguir des de l’inici de la seva carrera, quan des de la premsa moçambiquesa li van retreure la “provocació” de la seva manera de vestir. La reivindicació i fer el que vols té un preu i es paga de gust, diu. Totes dues han visitat recentment Barcelona per presentar el documental Woman, produït per Medicus Mundi, que retrata el dia a dia de supervivents de l’agressivitat masclista i de les valentes que treballen en la defensa i la construcció d’un Moçambic igualitari.

Les seves biografies i carreres sorprenen Moçambic, un dels països amb més violència contra les dones. “Tu pots ser la millor professional, tenir una carrera, viatjar per tot el món, però si no tens marit no ets respectada”, es queixa la Dama, per a qui el problema és que encara “no hi ha una cultura de la denúncia” i la família intenta convèncer la dona que no vagi a la policia.

L’ONU estima que més de la meitat de les moçambiqueses han patit violència masclista, i segons l’últim Afrobarometer dos de cada 10 homes justifiquen l’acte de pegar a una dona. La pobresa i la falta d’educació expliquen en bona part aquest panorama: el govern de Maputo ha posat com a prioritat acabar amb els matrimonis de nenes de només 13 anys.

Moviments com el d’Homes pel Canvi certifiquen que alguna cosa està canviant al país, coincideixen les dues raperes, que destaquen que homes coneguts al país -fins i tot amb responsabilitats polítiques- es declaren obertament feministes. “Però encara ens queda molt per fer: a la feina treballem com si no tinguéssim fills, i a casa cuidem els fills com si no treballéssim a fora”, es queixa la Dama.

Més continguts de