La recepta de l'èxit de la vacunació xilena

“És un esforç que hem de reconèixer a l’atenció primària, als alcaldes i a l’estat de Xile”. Amb aquestes paraules el ministre de Salut xilè, Enrique Paris, ha celebrat aquesta setmana el bon ritme i el bon funcionament del procés de vacunació del seu país. 

Segons dades del departament d’Estadística i Informació de Salut (DEIS), des de finals de desembre, quan va començar la campanya, fins al 10 de març s’han administrat més de 5,7 milions de dosis. Més del 37% de la població objectiu (15,2 milions) ha rebut la primera dosi i un 8,4% també la segona. Aquestes xifres col·loquen Xile al capdavant de la immunització a l'Amèrica Llatina i entre els primers països del món. Des d’aquesta setmana el país lidera el rànquing d’inoculacions diàries per cada 100 habitants, segons les estadístiques de la publicació digital Our World in Data, de la Universitat d’Oxford, amb un total d'1,3 dosis/100 habitants el 10 de març, per davant d’Israel (1,04) i els Estats Units (0,65). En relació al total de dosis injectades per cada 100 persones, només Israel, els Emirats Àrabs i el Regne Unit el superen.

Diversos proveïdors

“Xile ha apostat per una vacuna diferent de l’escollida per la majoria de països desenvolupats, que han optat pels fabricants tradicionals del Primer Món”, explica l’acadèmic de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Xile Cristóbal Cuadrado. Per a l’expert, les negociacions “anticipades” –a partir del maig– del govern de Sebastián Piñera amb diversos proveïdors és un dels factors clau. Tot i que en un inici la vacuna xinesa Sinovac suposava “un risc més gran” per la “incertesa” que hi havia sobre la seva eficàcia, “ha sigut un encert”, diu l’expert, perquè ha permès accedir a més quantitat de dosis. Xile ha tancat acords amb tres laboratoris més: Pfizer/BioNTech, AstraZeneca i Johnson & Johnson. De fet, dijous el país va rebre més de 200.000 dosis de Pfizer, que sumades als enviaments anteriors són quasi un milió de dosis procedents del laboratori nord-americà. Del xinès se n'han rebut quasi 10 milions. Ambdós son els actuals subministradors.

A més de formar part del mecanisme global Covax, les autoritats sanitàries també estudien la possibilitat de comprar el fàrmac rus Sputnik V i el del laboratori xineso-canadenc CanSino, que ahir va sol·licitar la seva aprovació al país després d’haver-hi desenvolupat els assajos clínics de la fase 3, com també han fet altres fabricants. Aquesta ha sigut una altra de les raons d’un accés tan ràpid i a bon preu a la vacuna: “Hi han influït els vincles d’algunes universitats privades amb certes farmacèutiques i investigadors de la Xina relacionats amb el desenvolupament de la vacuna”, apunta Cuadrado.

“Cultura de la vacunació”

Altres raons de pes tenen a veure amb la xarxa d’atenció primària, extensa arreu del país, fins i tot a les zones més remotes, i una tradició de més de 100 anys en campanyes de vacunació. “Tenim un pla d’inoculació molt sòlid des de fa molts anys i una forta cultura de vacunar-se”, diu la doctora Claudia Cortés, vicepresidenta de la Societat Xilena d’Infectologia. “Els programes de vacunació van començar a desenvolupar-se molt aviat, amb la verola, i el sistema de salut pública es va estructurar a partir de les vacunacions”, afegeix. En la seva opinió, la vacuna és “dels pocs actes absolutament gratuïts, igualitaris i democràtics, o gairebé l'únic, del sistema de salut xilè", marcat per una forta desigualtat d’accés i cobertura. El Programa Nacional d’Immunitzacions actual data del 1978. 

L'èxit de la immunització coincideix amb un repunt de contagis que recorden el pitjor moment de la primera onada. Aquest divendres s’han registrat quasi 6.000 nous casos, la xifra més alta dels últims 9 mesos. Un augment que s’associa amb el final de les vacances d’estiu, en què s’han flexibilitzat les mesures i s’han autoritzat els viatges entre regions.

Si el ritme es manté, el ministeri de Salut preveu començar a immunitzar la població sana (fora dels grups prioritaris) el mes que ve. Estadistes i experts projecten que Xile podria arribar a la immunitat de grup a mitjans de juny, amb el 70% de vacunats. Tot i que el govern de Piñera no ha destacat, precisament, per una bona gestió de la pandèmia (s’han registrat més de 21.000 morts i quasi 900.000 casos), el mandatari veu en la vacunació l’excusa perfecta per millorar la seva imatge. La Moneda ha establert com a meta inocular 5,8 milions de persones durant el primer trimestre i arribar al 80% de la població objectiu a finals del primer semestre, una fita que cada cop es veu més possible.