El rècord històric d’ajuda humànitaria es queda curt

BarcelonaAl món hi ha 125 milions de persones que necessiten ajuda humanitària de forma urgent. Pateixen les devastadores conseqüències de conflictes armats o catàstrofes naturals. Però tot i que el sistema internacional d’assistència humanitària mai ha arribat a tanta gent ni a tants llocs -ni hi ha destinat tants diners- com ara, cada cop més gent s’hi queda fora. El rècord històric de finançament de l’ajut humanitari, assolit el 2015 amb 28.000 milions de dòlars, es va quedar curt en almenys 15.000 milions.

En un planeta superpoblat les innumerables crisis obertes assoleixen cada cop més un abast massiu. Per això el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, va decidir convocar la primera Cimera Humanitària Mundial de la història, que se celebra entre avui i demà a Istanbul amb l’objectiu de repensar els mecanismes globals d’assistència humanitària. Fins a 5.000 persones, entre caps d’estat i de govern i altres líders polítics mundials, representants d’ONGs, institucions internacionals i sector privat, se citen a Turquia per intentar “restablir la humanitat fonamental”, segons diu el document preparatori de la cimera. Un document elaborat al llarg d’un any de consultes que han implicat 23.000 persones, principalment afectats per les crisis i entitats locals d’ajuda.

Atacs a hospitals i escoles

“Les emergències i els conflictes són cada cop més nombrosos, més duradors i més violents per a la població. Aquesta cimera era molt necessària per repensar el que estem fent i com podem millorar i ser més eficaços”, explica la responsable d’emergències de l’Unicef a Espanya, Lorena Cobas. Una de les principals preocupacions que l’Unicef posarà sobre la taula a la cimera és la cada cop més freqüent violació de les lleis internacionals que regeixen els conflictes armats. Cada dia es produeixen quatre atacs a hospitals i escoles, malgrat que siguin actes tipificats com a crims de guerra i contra la humanitat a les convencions de Ginebra. “A la Primera Guerra Mundial el 19% de les víctimes van ser civils, avui dia són el 90%, i en els últims anys cada cop s’utilitza més l’atac a escoles i hospitals com a arma de guerra”, denuncia Cobas.

En aquest sentit la portaveu a la cimera d’Oxfam Intermón, Paula San Pedro, creu que de la trobada n’hauria de sortir un compromís polític ferm de fer respectar aquestes lleis, i fins i tot reformar els estaments polítics internacionals més alts. “El Consell de Seguretat de l’ONU és l’òrgan que ha de vetllar per això, però ara mateix n’és copartícip, perquè els seus cinc membres permanents són part implicada directament o indirectament en els conflictes”, denuncia.

Un finançament més efectiu

Altres canvis que haurien de sortir d’aquesta cimera, segons les activistes, serien que les organitzacions locals tinguessin més capacitat d’actuació en les situacions d’emergència i “una millora de la qualitat del finançament”. Com apunta Cobas: “Que els fons siguin flexibles, no estiguin lligats a una temàtica concreta i no siguin només per un any sinó multianuals permetria destinar-los a cada moment allà on més convé i fer actuacions més a llarg termini”, explica.

Un altre dels reclams és invertir més en prevenció, perquè no s’actuï només quan l’emergència ja ha passat. “El canvi climàtic farà que la intensitat i la freqüència de les catàstrofes augmentin, es preveu que el 2050 hi haurà entre 25 i 1.000 milions de desplaçats climàtics”, alerta també San Pedro.

Tot i que les xifres globals de finançament humanitari s’han multiplicat per 12 en 15 anys, les crides de fons que fa l’ONU mai no s’assoleixen del tot. La crida que va tenir més èxit el 2015 va ser per l’Iraq, que va rebre el 75% del finançament demanat, mentre que la de Gàmbia només va obtenir el 5% del que necessitava.

Avui el 86% de l’ajuda humanitària global es destina a les víctimes de conflictes armats: el 2013 n’hi havia 33 oberts al món i en l’última dècada la mitjana anual ha fluctuat de 31 a 37. La guerra de Síria ha elevat el nombre de desplaçats a una xifra històrica: arreu del món 60 milions de persones han hagut de fugir de casa per culpa de la guerra (19 milions són refugiats, és a dir, que han marxat del seu país). Alhora, en els últims 20 anys, 218 milions de persones s’han vist afectades cada any per desastres naturals, amb un cost per a l’economia mundial de 300.000 milions. I el canvi climàtic no fa més que agreujar els pronòstics.