La reelecció de Justin Trudeau penja d’un fil
Tocat per escàndols i promeses incomplertes, el primer ministre canadenc pot perdre almenys la majoria
BarcelonaQuatre anys després d’una victòria històrica, el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, es presenta a la reelecció força debilitat i, segons quins siguin els resultats de les eleccions federals d’avui al Canadà, podria veure’s abocat a una altra fita històrica en la política canadenca: un govern de coalició. Ni tan sols el suport públic de Barack Obama en l’última setmana de campanya ha aconseguit desfer l’empat tècnic que albiren totes les enquestes entre el seu Partit Liberal i el Partit Conservador, que Trudeau va desbancar el 2015 després d’una dècada al poder. Tant Trudeau com el seu principal rival, el conservador Andrew Scheer, podrien obtenir avui una victòria per la mínima i és per això que l’ascendent tercera força, el socialdemòcrata Nou Partit Democràtic (NDP), liderat per Jagmeet Singh, s’ha ofert públicament a Trudeau per donar-li suport en un govern de coalició.
“Els governs de coalició són molt poc habituals en la política canadenca. Normalment els partits han preferit sempre governar en minoria i fins i tot acabar convocant noves eleccions després d’un any i escaig”, explica Andrew McDougall, de la Universitat de Toronto. Els conservadors han intentat treure rèdit del debat per espantar els electors moderats amb un possible pacte de Trudeau amb l’NDP, molt més a l’esquerra. Un pronòstic gens descabellat per a Srdjan Vucetic, de la Universitat d’Ottawa. “El resultat més probable és un govern en minoria dels liberals que necessitarà el suport de l’NDP, sigui tàcit o explícit, de manera que Trudeau es mourà cap a l’esquerra”, augura Vucetic.
La imatge progressista i l’esperança de canvi que projectava Trudeau quan va arrasar a les eleccions del 2015 -segon millor resultat dels liberals després del del 1949- no només han patit el desgast de govern, sinó que s’han vist entelades per diversos escàndols. En plena campanya, la publicació d’unes imatges de la seva joventut amb la cara pintada de negre ha enfosquit la seva aura de líder sensible amb les minories i pot haver desviat alguns votants cap a l’NDP, tot i que el seu efecte a les enquestes va ser limitat. La conclusió majoritària sobre aquesta relliscada juvenil és que “potser és idiota però no és racista”, diu McDougall.
L’altre gran escàndol va arribar a principis d’any, quan es va saber que Trudeau va pressionar la seva pròpia fiscal general, Jody Wilson-Raybould, que finalment va dimitir perquè es negava a intervenir en favor de la constructora SNL-Lavalin en la investigació judicial oberta contra ella per corrupció. Trudeau insisteix en defensar-se al·legant que era el seu deure protegir els llocs de treball de l’empresa, que amenaçava amb marxar del Canadà, però les acusacions de Wilson-Raybould, la primera ministra de Justícia d’origen indígena, li poden fer perdre suports entre aquestes comunitats, amb les quals havia impulsat un gir positiu en les polítiques de reconciliació.
Però, més enllà d’escàndols, el jove Trudeau, fill de l’ex primer ministre Pierre Trudeau (1968-1984), “ha complert promeses electorals i ha gestionat bé crisis com la del Tractat de Lliure Comerç Nord-americà (NAFTA) reobert per Donald Trump”, apunta McDougall, “però també ha deixat grans promeses incomplertes”, com la reforma del sistema electoral i el farmacare, un pla de prescripcions mèdiques gratuïtes per completar el sistema públic sanitari canadenc.
“Liberals i conservadors tenen escàndols similars -aquests dies el candidat conservador afrontava una polèmica per haver ocultat que té passaport dels EUA- i tenen promeses similars susceptibles de ser trencades”, apunta Vucetic per explicar el seu empat tècnic. El tema que ha dominat la campanya ha sigut, sens dubte, el canvi climàtic. Els conservadors han fet bandera de l’oposició de moltes províncies a la taxa sobre el carboni aprovada per Trudeau el 2016, que s’ha acabat aplicant de manera molt desigual al territori. Alhora, a Trudeau la decisió d’aprovar l’expansió del polèmic oleoducte Trans Mountain li ha fet perdre suport a l’esquerra, sobretot a l’oest del país. “British Columbia és una província tradicionalment progressista, però no estic segur que aquest cop voti Trudeau, a causa de l’oleoducte”, diu Vucetic, que recorda que Alberta, la regió productora de petroli que surt beneficiada del projecte, sempre vota els conservadors.
A la regió del Quebec, el medi ambient és un tema cabdal per als electors, a més de la separació entre l’esfera pública i la religiosa. Ja no ho és tant, però, el debat sobiranista, que en els últims 20 anys ha perdut molta empenta. Però una de les sorpreses de la campanya ha sigut la gran pujada del Bloc Quebequès (BQ) a les enquestes. “Potser per la mala actuació de Trudeau al debat televisiu en francès o per altres motius, però en les dues últimes eleccions va ser gairebé inexistent i ara el BQ pot obtenir fins a 14 diputats”, i això complica les coses a Trudeau, que sense el Quebec té molt difícil assolir la majoria. “Ara està per veure si la pujada del BQ es tradueix en el ressorgiment del sentiment sobiranista”, diu McDougall.
Greta Thunberg entra en la campanya canadenca
El tema principal de la campanya electoral canadenca, i el que més preocupa als canadencs després de la sanitat, ha sigut el canvi climàtic. En un país que forma part de la regió àrtica, on els efectes de la crisi climàtica són ben contundents, però que alhora depèn econòmicament del petroli, aquest és un tema molt calent. Per això l’aparició divendres passat de l’activista climàtica sueca Greta Thunberg en una manifestació a Alberta, regió capital del petroli, va aixecar passions oposades. Un grup de suport al sector petrolier va convocar una contramobilització i va portar un comboi de camions fins a Edmonton a la mateixa hora que els joves liderats per Thunberg protestaven. Els discursos de la jove sueca s’han sentit fins i tot en els debats electorals del Canadà, en boca de la candidata dels Verds, Elizabeth May, i la mateixa Thunberg es va reunir amb Trudeau al setembre per dir-li “que no està fent prou”. Però “els canadencs són un pèl esquizofrènics en això: són molt conscients del canvi climàtic i volen que s’actuï contra ell, però alhora no s’oposen als oleoductes o les petrolieres i no hi veuen cap contradicció”, diu Andrew McDougall, de la Universitat de Toronto.
