Publicitat
Publicitat

EUROPA

Els refugiats i el ‘Brexit’, reptes de la presidència holandesa de la UE

Els Països Baixos, reticents a donar entrada als demadants d’asil, prenen el relleu al capdavant dels 28 amb la renegociació de les condicions d’adhesió del Regne Unit també sobre la taula

Holanda ha assumit, amb el canvi d’any, la presidència de torn de la UE. I ho fa immersa en una profunda crisi política que manté contra les cordes el govern del liberal Mark Rutte. L’executiu acaba de viure la tercera crisi en un any, i aquest cop té nom de delinqüent: Cees Helman. Es tracta d’un narcotraficant que el 2001 va blanquejar 2,5 milions d’euros amb la connivència de l’estat. L’escàndol ha provocat les dimissions del ministre de Justícia, Ivo Opstelten; del secretari d’estat de Justícia i Seguretat, Fred Teeven, i -la més recent- de la presidenta del Parlament, Anouchka van Miltenburg. Segons els mitjans locals, els membres del govern van amagar informació i proves del pacte amb el narcotraficant i van mentir als membres del Parlament. L’oposició va exigir una moció de censura contra Rutte, que no va tirar endavant però va revifar les tensions en un país expert en coalicions impossibles.

El primer ministre encara l’any amb uns sondejos que indiquen que més de la meitat de la població creu que ha de dimitir. Però el més preocupant de les enquestes és que les lidera el xenòfob Partit per la Llibertat de Geert Wilders, eurodiputat i aliat de Marine Le Pen. Entre això i que va perdre la majoria al Senat el maig passat, el govern de Rutte ha posat en el punt de mira la crisi dels refugiats. Justament, una de les principals qüestions que haurà d’abordar Holanda com a presidenta rotatòria del Consell Europeu.

Oposició a acollir refugiats

El govern de Rutte és reticent a la proposta d’acollir refugiats i prefereix que la UE inverteixi en “centres propers als països d’origen” que siguin gestionats per l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR). Dins del programa de la Comissió Europea per acollir refugiats arribats a Grècia i Itàlia, Holanda encara no n’ha rebut a cap i només ha habilitat 100 places de les 5.900 que hauria de tenir. El primer ministre Rutte és més favorable a donar suport als països d’origen que no pas a acollir refugiats a Europa, i una prova d’això és l’ajuda al fons fiduciari per a l’Àfrica, al qual Holanda és el país europeu que més ha donat: 15 milions d’euros.

La negociació amb Turquia

L’última vegada que Holanda va ostentar la presidència rotatòria de la UE va ser el 2004, quan es va viure la històrica ampliació de 15 a 25 membres. Llavors, entre les seves principals fites, es va apuntar l’obertura de les negociacions per a l’ingrés de Turquia, l’etern candidat, que esperava des del 1987. Des d’aleshores pocs capítols de la negociació per a l’adhesió de Turquia s’han obert, només 15 dels 35. Tanmateix, la crisi de refugiats ha rellançat les negociacions entre la UE i Turquia, i l’Haia tornarà a encapçalar-les amb l’obertura de nous capítols, entre els quals els de política econòmica i -el més controvertit- el de drets humans.

A més del diàleg amb Turquia, Holanda -un dels fundadors de la UE-, que pren el relleu a Luxemburg, haurà d’afrontar també les negociacions amb el Regne Unit, que vol sotmetre a referèndum, abans del 2017, la seva relació amb la UE i es planteja abandonar-la si no s’atenen les seves peticions.

També tindrà sobre la taula la renegociació del reglament de Dublín, que fixa les condicions per a l’acollida d’un refugiat a la UE, i el futur de Schengen. De fet, Holanda ha sigut un dels països que han encapçalat la creació d’un mini-Schengen, un espai de lliure circulació de persones només per a Àustria, Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i Suècia. En quedarien fora els estats que s’oposen a les quotes de refugiats i els que no gestionen adequadament les seves fronteres exteriors. Segons el govern holandès, l’objectiu seria “millorar la cooperació entre els països que més responsabilitat han assumit en la crisi de refugiats”.

Més continguts de